Santa Muerte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSanta Muerte
Santa-muerte-nlaredo2.jpg
Santa Muerte al sud de Nuevo Laredo, Tamaulipas
Biografia
NaixementCatemaco modifica
Santísima Muerte, Doña Sebastiana, Niña blanca
Celebraciócatolicisme popular, Mèxic i Estats Units d'Amèrica
PelegrinatgeSantuari de La Santísima Muerte i Enriqueta Romero, Ciutat de Mèxic
Festivitat1 novembre, 15 agost
IconografiaEsquelet femení humà vestit amb una túnica, globus, balança de la justícia, rellotge de sorra, mussols, dalla

Nuestra Señora de la Santa Muerte o Santa Muerte és una santa popular venerada principalment a Mèxic i el Sud-oest dels Estats Units.[1] És una personificació de la mort i està associada amb el guariment, protecció i lliurament segur al més enllà pels seus devots.[2] Malgrat l'oposició de l'Església catòlica, el seu culte va sorgir d'una creença popular mexicana, un sincretisme entre creences i pràctiques indígenes de mesoamèrica i catòliques espanyoles.

Des de l'era precolombina, la cultura mexicana ha mantingut una reverència cap a la mort que pot ser vista en la commemoració estesa del Dia de Morts.[3][4] Els elements d'aquella celebració inclouen l'ús d'esquelets per recordar a les persones la seva mortalitat.[5] L'adoració de la Santa Muerte és condemnada per l'Església catòlica a Mèxic com a invàlida, però està fermament atrinxerada entre un percentatge petit de la cultura mexicana.[6]

La Santa Muerte generalment apareix com una figura femella esquelètica, vestida en una roba llarga i portant un o més objectes, normalment una dalla i un globus terraqüi. La roba pot ser de qualsevol color i les imatges més específiques de la figura poden variar segons els devots i el ritu representat o la petició feta.[7] Mentre l'adoració de la Santa Muerte era clandestina fins al segle xx, la majoria de pregàries i altres ritus s'han realitzat tradicionalment en privat a casa.[5]

Des del començament del segle xxi, l'adoració ha esdevingut més pública, especialment a la Ciutat de Mèxic després que Enriqueta Romero va iniciar el seu famós santuari a la Ciutat de Mèxic el 2001.[5][8] El nombre de creients de la Santa Muerte ha crescut, en els darrers deu a vint anys, a diversos milions de seguidors a Mèxic, els Estats Units, i parts d'Amèrica Central. La Santa Muerte té similar contraparts masculins a Amèrica, com els esquelets de San La Muerte d'Argentina i Rey Pascual de Guatemala.[8]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vargas, Aitana «Floreix el culte a la Santa Mort als EUA i augmenta vigilància d'autoritat» (en castellà). La Vanguardia, 30-10-2015 [Consulta: 14 desembre 2015].
  2. Chesnut, 2012, p. 6-7.
  3. Araujo Peña, Sandra Alejandro; Barbosa Ramírez Marisela, Galván Falcón Susana, García Ortiz Aurea & Uribe Ordaz Carlos «El culto a la Santa Muerte: un estudio descriptivo» (en castellà). Revista Psichologia, Universidad de Londres [Ciutat de Mèxic] [Consulta: 14 desembre 2015].
  4. Ramirez, Margaret «Saint Death comes to Chicago». Chicago Tribune [Chicago] [Consulta: 14 desembre 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Garma, Carlos «El culto a la Santa Muerte» (en castellà). El Universal [Ciutat de Mèxic], 10-04-2009 [Consulta: 14 desembre 2015].
  6. Gray, Steven «Santa Muerte: The New God in Town» (en anglès). Time [Chicago], 16-10-2007 [Consulta: 14 desembre 2015].
  7. Velazquez, Oriana. El libro de la Santa Muerte (en castellà), 2007, p. 13-18. ISBN 978-968-15-2040-3. 
  8. 8,0 8,1 Devoted to Death: Santa Muerte, the Skeleton Saint, R. Andrew Chesnut, OUP, 2012

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Muerte
  • Aridjis, Homero. La Santa Muerte. Mèxic: Alfaguara, 2004. 
  • D'Angelo, Mauro. Oracion de la Santisima Muerte. Sole Nero Edizioni, 2007. 
  • Lorusso, Fabrizio. Santa Muerte. Patrona dell'umanità. Stampa Alternativa/Nuovi Equilibri,, 2013. ISBN 9788862223300. 
  • Chesnut, R. Andrew.. Devoted to Death: Santa Muerte, the Skeleton Saint. Oxford University Press, 2012. ISBN 0199764654.