Nuestra Señora de Estíbaliz és un cèlebre santuari a la localitat d'Argandoña, pertanyent al municipi de Vitòria, a la província d'Àlaba.[1] És a uns 8 km de la ciutat de Vitòria, en el cim d'un escarpat promontori s'alça gairebé en el centre de la plana alabesa des de la qual es descobreix una dilatada campanya. En aquest santuari es venera a la patrona dels alabesos, conduïda antigament tots els anys al camp d'Arriaga on festejava les seves juntes la cèlebre confraria.
Data aquest santuari del segle xi i és una veritable joia de l'art romànic. En 1138 va ser cedit als monjos cistercencs de Nájera que el conservaren fins al 1431 quan el vengueren a Fernán Pérez de Ayala, fill del famós canceller del rei Enric de Castella, Pedro López de Ayala. En 1542, Atanasio de Ayala, descendent i hereu d'aquell va donar el monestir d'Estíbaliz a l'hospital de Santiago de la ciutat de Vitòria que ho va cedir a la província d'Àlaba prèvia condició de procedir a la restauració de tan preuada basílica.
Encara que destruït en part per l'acció del temps i dels homes en les contínues guerres civils que tant han fet malbé la seva part decorativa, el que es manté i encara existeix demostra el seu valor arqueològic. La seva senzilla planta coronada per tres absis, les seves columnes embellides per curiosos capitells historiats, la pila baptismal i el seu frontal de pedra de l'altar del Crist ostenten detalls que segons el parer d'alguns fan remuntar la seva construcció a l'època visigoda.
