Conjunt format per l'ermita i les dependències adossades, al costat dret de cara a llevant, d'estil senzill, combinant la pedra irregular amb el maó, fet que ens mostra les diferents reformes que aquest edifici ha sofert. El cos de les dependències del santuari sembla anterior al de l'església, refeta al segle xvi i encara es poden veure les restes de l'antic campanar o torre de defensa d'ampli basament i un arc de descàrrega al pany de mur lateral.[1] L'edifici és de planta rectangular, amb quatre trams coberts a dues aigües damunt arcs faixons, apuntats, de pedra. La porta principal es va canviar d'orientació, abans estava orientada a l'oest. Es conserva en bon estat gràcies a una restauració.[1]
Fundat al lloc anomenat la "peixera", ja és citada la seva església l'any 1224. Es diu que Sant Pere Armengol passà allí els darrers anys de la seva vida, fundant-hi una comunitat de mercedaris. El 1290 part de la comunitat s'establí a Prades i el 1363, any que es coneix com a santuari, la comunitat es refongué amb la de Santa Maria del Miracle, a Montblanc, convertint-se en l'actual convent de la Mercè. L'any 1556 es varen fer reformes.[1]
↑ 1,01,11,2«Santuari de Santa Maria dels Prats». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
_-_1.jpg)
