Saqaliba

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El terme saqaliba (en àrab: صقالبة), fa referència als esclaus cristians,[1] particularment als mercenaris en el món àrab medieval de l'Àfrica del Nord, Sicília i Al-Àndalus.[2] El terme àrab procedeix de la paraula bizantina: saqlab, siklab, saqlabi, etc., que prové del terme grec sklavinoi.

El cronista àrab Ibn al-Faqih va escriure que hi havia dos tipus de saqaliba: aquells amb pell fosca i cabell negre que vivien en les costes i aquells amb pell clara que vivien en l'interior. Era típic del món àrab la distinció ètnica entre els grups d'eslaus.

Hi havia diverses rutes comercials de comerç d'esclaus i amb eslaus en el món àrab: a través de l'Àsia Central -mongols, tàrtars, kazakhs, etc.-. A través del Mediterrani (Bizanci) pel centre i oest d'Europa (Espanya), i per l'Àfrica del Nord (Marroc i Egipte). La ruta comercial del Volga i d'altres rutes europees, segons Ibrahim ibn Yaqub at-Turtuixí al-Israïlí, les portaven a terme mercaders jueus.

Abd al-Rahman ibn Habid al-Siqlabi, comandant musulmà d'Al-Àndalus, que el 777 va capitanejar una fracassada invasió a la península ibèrica en suport del Califat abbàssida; va ser conegut justament per aquest sobrenom.

Referències[modifica]

  1. H. T. Norris, Islam in the Balkans: Religion and Society Between Europe and the Arab World, University of South Carolina Press, 1993, ISBN 0872499774 p. 23.
  2. Roberto Marín Guzmán, Sociedad, política y protesta popular en la España musulmana, Editorial Universidad de Costa Rica, 2006, ISBN 9968936960 pp. 124-26.