Saqaliba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El terme saqaliba (en àrab: صقالبة), fa referència als esclaus cristians,[1] particularment als mercenaris en el món àrab medieval de l'Àfrica del Nord, Sicília i Al-Àndalus.[2] El terme àrab procedeix de la paraula bizantina: saqlab, siklab, saqlabi, etc., que prové del terme grec sklavinoi.

El cronista àrab Ibn al-Faqih va escriure que hi havia dos tipus de saqaliba: aquells amb pell fosca i cabell negre que vivien en les costes i aquells amb pell clara que vivien en l'interior. Era típic del món àrab la distinció ètnica entre els grups d'eslaus.

Hi havia diverses rutes comercials de comerç d'esclaus i amb eslaus en el món àrab: a través de l'Àsia Central -mongols, tàrtars, kazakhs, etc.-. A través del Mediterrani (Bizanci) pel centre i oest d'Europa (Espanya), i per l'Àfrica del Nord (Marroc i Egipte). La ruta comercial del Volga i d'altres rutes europees, segons Ibrahim ibn Yaqub at-Turtuixí al-Israïlí, les portaven a terme mercaders jueus.

Abd al-Rahman ibn Habid al-Siqlabi, comandant musulmà d'Al-Àndalus, que el 777 va capitanejar una fracassada invasió a la península ibèrica en suport del Califat abbàssida; va ser conegut justament per aquest sobrenom.

Michal Warczakowski suggereix una teoria que està cobrant força entre els historiadors, la possibilitat que alguns dels saqaliba fossin víkings procedents del vençut Imperi bizantí, hordes islamitzades de varegs per lluitar com a mercenaris al servei dels regnes musulmans d'Hispània.[3]

Referències[modifica]

  1. H. T. Norris, Islam in the Balkans: Religion and Society Between Europe and the Arab World, University of South Carolina Press, 1993, ISBN 0872499774 p. 23.
  2. Roberto Marín Guzmán, Sociedad, política y protesta popular en la España musulmana, Editorial Universidad de Costa Rica, 2006, ISBN 9968936960 pp. 124-26.
  3. Michal Warczakowsk. «SlavicSpain» (en anglès), 2004. [Consulta: 17 maig 2017].