Saqiya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb roda hidràulica o Sínia.
La "roda persa", c. 1905

Una sàqiya, alternativament sakieh (àrab: ساقية, sāqiya) o thet, també anomenada roda persa, tablia i, en llatí, tympanum[1] és un dispositiu mecànic per extreure i elevar l'aigua per mitjà de galledes o pots fixats directament bé a una roda vertical, o a una cinta sense fi activada per aquesta roda. La roda vertical està suportada per un eix de transmissió a una roda horitzontal, el qual és tradicionalment posat en moviment amb tracció animal (bous, rucs, etc.) Atès que no està utilitzant l'energia hidràulica, la sàqiya és diferent a una sínia i qualsevol altre tipus roda d'aigua. És encara utilitzada a Índia, Egipte i altres parts d'Orient Mitjà, així com en la Península ibèrica i les Illes Balears. Pot haver estat inventada en l'Egipte hel·lenístic, a Pèrsia o Índia. La sàqiya s'utilitzava principalment per al reg, encara que no exclusivament, com a mostra l'exemple de Qussayr Amra, on s'utilitzava almenys en part per proporcionar aigua a la casa de banys reial.[2] La saqiya de roda hidràulica més gran existent, fent servir la força motriu d'un curs d'aigua, fa 20 m d'alçada i està a la ciutat de Hama a Síria.[3][4]

Descripció: funcionament[modifica]

Amb galledes directament a la roda[modifica]

La sàqiya és una gran roda buida, tradicionalment de fusta. Un dels seus tipus porta pots d'argila o galledes fixades directament al perímetre de la roda, la qual cosa limita la profunditat per a la presa d'aigua a menys de la meitat del seu diàmetre. La versió moderna normalment es fabrica en xapa galvanitzada i consta d'una sèrie de catúfols. El tipus modern aboca l'aigua des de prop de l'eix més que des de la part superior, al contrari que els tipus tradicionals. És un mètode de reg freqüentment oposat en diverses parts del subcontinent indi .

El diàmetre de la roda persa varia entre de dos i cinc metres. Encara que tradicionalment s'accionava amb animals de tir, cada vegada més sovint se'ls acobla un motor. Mentre les sàqiyes de tracció animal poden girar a 2–4 revolucions per minut, les motoritzades poden aconseguir les 8–15 rpm. Les versions modernes millorades són també conegudes com a zawaffa i jhallan.

Esquema d'una sàqiya moderna ideal (model Fathi; dibuixat per FAO)

Amb galledes fixades a una cinta sense fi[modifica]

L'històric dispositiu d'Orient Mitjà conegut en àrab com sàqiya normalment tenia les seves galledes fixades a una cadena doble, creant el que es coneixia com a "garlanda de gerros". Això permetia extreure aigua de pous molt més profunds.

Una sàqiya de tracció animal pot treure aigua a 10–20 metres de profunditat, per tant considerablement més eficaç que un cigonyal o shadoof, com és conegut en àrab, que poden bombar aigua només des dels 3 metres.

Sínia hidràulica[modifica]

Parque Talud Sur, Aranjuez
[[:Image:|So d'una noria]]

[[Fitxer:|180px|noicon]]

So d'una noria'
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
Vegeu també: Molí d'aigua, roda hidràulica, i poalanca

La sínia hidràulica o sínia de tipus assut (nom pres per sinècdoque de la presa que li subministra l'aigua -del àrab "as sad" barrera -), que cal no confondre amb la sínia de tracció animal, es tracta d'una roda hidràulica consistent en una gran roda amb aletes transversals que es col·loca parcialment submergida en un curs d'aigua, la qual imprimeix a la roda un moviment continu mitjançant l'acció sobre les seves aletes. L'esmentada roda, posseeix en el seu perímetre una filera de recipients (catúfols, catúfols, gatúfols), que en girar en moviment cíclic s'omplen d'aigua, l'eleven i la dipositen en un conducte associat a la sínia, que la distribueix al canal de regadiu o un altre tipus de dipòsit.

L'historiador britànic de tecnologia, MJT Lewis datar l'aparició de la roda hidràulica d'eix vertical a principis del tercer segle abans de Crist, i la d'eix horitzontal prop de l'any 240 a. C.[5] També assenyala com a llocs d'invenció Mesopotàmia i Alexandria. Per això va prendre en compte evidència indirecta del treball de grec Apol·loni de Pèrgam.[6][7] Per la seva banda, el geògraf grec Estrabó parla de l'existència d'una roda hidràulica abans del 71 a. C., al palau del rei Mitrídates VI de Ponto. Però la seva construcció exacta no pot deduir-se del text (XII, 3, 30 C 556).[8][9] La primera descripció clara d'una roda hidràulica amb engranatges l'ofereix l'arquitecte romà Vitruvi, a finals del primer segle aC.[10]

Cap a l'any 300 a. C., els romans van reemplaçar els compartiments de fusta amb catúfols terrissaires separats, lligats al marc extern de la roda, donant origen a la sínia (roda hidràulica especialitzada en pujar aigua). Les sínies de roda hidràulica poden elevar aigua a una mica menys de la seva alçada.

Història[modifica]

Índia[modifica]

La sàqiya, segons alguns, es va inventar a l'Índia, on es va trobar la referència més antiga, en el Panchatantra (c. Segle III aC), en el qual apareixia araghatta, la qual cosa és una combinació de les paraules ara (‘[roda] veloç’ o ‘radial’) i ghattam (‘pot’) en sànscrit.[11][12] Aquell dispositiu s'utilitzava com una sàqiya, per extreure aigua d'un pou per mitjà de tir animal o humà, o per regar camps quan utilitzava l'energia hidràulica, situada en un corrent d'aigua o un gran canal de reg. En el últim cas, normalment parlem d'una sínia per oposició a una sàqiya.[13]

Egipte[modifica]

Les rodes amb pales per extreure aigua havien aparegut en l'antic Egipte al segle iv aC.[14] Segons John Peter Oleson, tant la roda compartimentada com la sínia hidràulica van aparèixer a Egipte al segle iv aC, i la sàqiya es va inventar allí un segle més tard. Això està fundat en troballes arqueològiques a El Faium, on s'han trobat les evidències més antigues d'una roda d'aigua, en forma de sàqiya, que data del segle iii aC. Un papir que es remunta al segle ii aC també trobat a El Faiyum esmenta una roda d'aigua utilitzada per a reg. Una pintura al fresc del segle II dC localitzat a Alexandria descriu una sàqiya compartimentada, i els escrits de Cal·lixè de Rodes esmenten l'ús d'una sàqiya a l'Egipte ptolemaic durant el regnat de Ptolemeu IV Filopàtor a finals del segle iii aC.[15]

Les primeres evidències mediterrànies d'una sàqiya apareixen en una pintura funerària de l'Egipte ptolemaic que data del segle ii aC. Mostra un parell de bous junyits tirant d'una roda compartimentada. El sistema de tracció de la sàqiya es mostra ja plenament desenvolupat fins al punt que «els dispositius egipcis moderns són pràcticament idèntics».[16] Se suposa que els científics del Museion d'Alexandria, en el seu temps el centre de recerca grec més actiu, podrien haver estat implicats en la seva implementació.[17] Un episodi de la Segona Guerra Civil romana, en el 48 aC, recull com els enemics de Cèsar usaren rodes impulsades per abocar aigua de mar des de llocs elevats sobre els romans atrapats.[18]

Fonts talmúdiques[modifica]

El terme utilitzat per fonts talmúdiques per una sàqiya és roda 'antelayyā'.[19]

Regne islàmic medieval[modifica]

Saqiya avançada d'Al-Jazari, impulsada per tracció animal o hidràulica (1206).

Un manuscrit de Al-Jazari mostrava un dispositiu intricat basat en una sàqiya, impulsat en part per la tracció d'un bou caminant sobre la part superior d'un dipòsit superior, però també per aigua caient sobre paletes en forma de cullera d'una roda col·locada en un dipòsit en un nivell inferior.[20]

A l'Edat d'or de l'islam els inventors musulmans i enginyers van utilitzar extensament sàqiyes complexes de més de 200 components separats.[21] El volant d'inèrcia mecànic, utilitzat per regular el subministrament d'energia des del dispositiu que la genera al que la rep, essencialment, per permetre que l'elevació de l'aigua d'aixecament des de profunditats molt més grans llunyanes (fins a 200 metres), va ser empleat inicialment per Ibn Bassal (fl. 1038–1075), de l'Al-Àndalus.[22]

El primer ús conegut d'un cigonyal en una sàqiya va ser trobat en una altra màquina del-Jazari .[23] El concepte de minimització de la intermitència va anar també instal·lat per primera vegada en un dispositiu sàqiya del-Jazari, per maximitzar la seva eficàcia. Al-Jazari també va construir un dispositiu d'extracció d'aigua per energia hidràulica, encara que els xinesos ja l'havien utilitzat per al mateix propòsit abans que ell. Les sàqiyes de tracció animal i les sínies hidràuliques similars a les quals va descriure ell han estat subministrant aigua a Damasc des del segle xiii, i eren d'ús diari durant el període islàmic medieval.[24]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Water lifting devices» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2016].
  2. ↑ «Qusayr 'Amra : Site Management Plan» (en anglès). Whc.unesco.org, gener 2014. [Consulta: 28 maig 2016].
  3. ↑ «Lista de la UNESCO» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2014].
  4. ↑ Andreas N. Angelakis; Joan B. Rose Evolution of Sanitation and Wastewater Technologies through the Centuries. IWA Publishing, 14 setembre 2014, p. 210–. ISBN 978-1-78040-484-4. 
  5. ↑ Lewis 1997
  6. ↑ Wikander 2000, pàg. 396f.
  7. ↑ Wilson 2002, pàg. 7f.
  8. ↑ Wikander 1985, p. 160
  9. ↑ Wikander 2000, p. 396
  10. ↑ Oleson 2000, pàg. 234, 269
  11. ↑ «The Persian Wheel in India». Base.d-p-h.info. [Consulta: 28 maig 2016].
  12. ↑ Glashoff, Klaus. «Sanskrit Dictionary for Spoken Sanskrit» (en alemany). Spokensanskrit.de. [Consulta: 28 maig 2016].
  13. ↑ «The Persian Wheel revisited» (en anglès). Rainwater harvesting. [Consulta: 28 maig 2016].
  14. ↑ Wikander, Örjan. «Chapter 6: Sources of Energy and Exploitation of Power». A: John Peter Oleson. The Oxford Handbook of Engineering and Technology in the Classical World (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 141–142. ISBN 0-19-518731-8. 
  15. ↑ de Miranda, Adriana. Water architecture in the lands of Syria: the water-wheels. L'Erma di Bretschneider, 2007, p. 38–9. ISBN 88-8265-433-8. 
  16. ↑ Oleson 2000, pàg. 234, 270
  17. ↑ Oleson 2000, pàg. 271f.
  18. ↑ Oleson 2000, p. 271
  19. ↑ Stieglitz, Robert R. «Tel Tanninim» (en anglès). The Bible and Interpretation, 2006. Arxivat de l'original el 2018-05-07. [Consulta: 16 setembre 2015].
  20. ↑ Needham, Volume 4, Part 2, p. 353.
  21. ↑ Donald Routledge Hill (1996), "Engineering", in Roshdi Rashed, Encyclopedia of the History of Arabic Science, Vol. 3, pp. 751–795 [771].
  22. ↑ Ahmad Y Hassan, Flywheel Effect for a Saqiya, History of Science and Technology in Islam
  23. ↑ Donald Routledge Hill, "Engineering", p. 776, in Roshdi Rashed, ed., Encyclopedia of the History of Arabic Science, Vol. 2, pp. 751–795, Routledge, Londres i Nova York
  24. ↑ «Al Jazari and the history of the water clock» (en anglès). History of Science and Technology in Islam. Arxivat de l'original el 2014-02-08. [Consulta: 16 febrer 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Oleson, John Peter. Örjan Wikander. Handbook of Ancient Water Technology. 2. Leiden: Brill, 2000, p. 217–302. ISBN 90-04-11123-9. «Water-Lifting» 

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saqiya&oldid=33019752»