Sínia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la sínia d'aigua. Si cerqueu la sínia de fira, vegeu «Roda de fira».
Sínia moguda manualment

Una sínia o sénia és una màquina d'elevar aigua.[1] Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent, té planta circular i està situada a una tanca destinada a hort. Normalment es feia servir en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres procediments.

El pou és de pedra en sec i els pilars que suporten les rodes es feren amb peces de marès en verd. El tipus de coll s'anomena cintell o mota i és de 9,7 metres de diàmetre, constituït per un mur de pedra calcària adobada i coronat en forma de rasant. El mur del cintell fa 1,27 metres d'alcària. S'hi accedeix per una petita rampa empedrada a la part superior de la mota o caminal. També compten amb una mina per accedir i netejar el pou.

Sínia a un pou d'Algesires, Andalusia.

En català, aquesta paraula es troba documentada des de l'any 1054 i deriva de l'àrab sǟniya, que a la vegada deriva de la paraula que en aquest idioma significa molí.[2] En anglès, francès, castellà, itàlia s'anomena noria o en portuguès nora, paraula derivada de l'àrab sirià nā‘urā amb el mateix significat.

N'hi ha de diversos tipus, el principal és una roda vertical que agafa aigua d'un pou poc profund o d'un corrent d'aigua. Quan l'acciona un animal (generalment rucs, mules o bous) aquest dóna voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda d'uns recipients anomenats «catúfols» en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua. Les sínies poden elevar aigua a una mica menys que la seva alçada, la sínia més gran fa 20 m d'alçada i està a la ciutat de Hama a Síria.

Sínia de Pèrsia

Les sínies són molt antigues, Lucreci ja les cita l'any 55 aC.[3] Sembla que ja es feien servir al Proper Orient cap a l'any 200 aC[4] Els àrabs la utilitzaren a bastament i hi van fer millores.[5]

Vegeu també: Molí d'aigua, roda hidràulica, i poalanca

Referències[modifica]

  1. «Sínia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sínia». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 852. ISBN 9788441225169. 
  3. Reynolds, T. S.. Stronger Than a Hundred Men: A History of the Vertical Water Wheel (en anglès). Johns Hopkins University Press, 1983, p. 14-17. ISBN 0801872480. 
  4. Rashed, Roshdi; Morelon, Régis. «Engineering». A: Encyclopedia of the History of Arabic Science (en anglès). Vol. 3 Technology, alchemy and life sciences. Routledge Hill, 1996),, p. 751-795 [775]. ISBN 9780415124126. 
  5. Glick, Thomas F. «Noria Pots in Spain» (en anglès). Technology and Culture, 18, 4, 1977, pàg. 644-650.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu Sínia en el Viccionari, el diccionari lliure.