Sínia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre la sínia d'aigua. Si cerqueu la sínia de fira, vegeu «Roda de fira».
No s'ha de confondre amb roda hidràulica.
Sínia moguda manualment
Sínia de tracció animal a Siria

Una sínia o sénia és una màquina d'elevar aigua.[1] Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d'aigua o fins i tot del vent, té planta circular i està situada a una tanca destinada al' hort. Normalment es feia servir en els regadius tradicionals i per l'abastiment d'aigua, actualment s'han substituït per bombes i altres procediments.[2]

S'empra en els horts per a l'elevació de l'aigua de pous poc profunds, principalment en llocs baixos i profunds, seguint el principi del rosari hidràulic.[3] El moviment s'aconsegueix generalment utilitzant tracció animal, encara també pot referir-se a sínies mogudes per un corrent d'aigua. La sínia de roda hidràulica més gran existent, fent servir la força motriu d'un curs d'aigua, fa 20 m d'alçada i està a la ciutat de Hama a Síria.[4][5]

Història[modifica]

Sínia a un pou d'Algesires, Andalusia.

Les sínies són molt antigues, Lucreci ja les cita l'any 55 aC.[6] Sembla que ja es feien servir al Proper Orient cap a l'any 200 aC,[7] per tant el nom de roda persa és posterior no es pot referir a que els àrabs en siguin els inventors, l'origen àrab del nom és degut al fet que la utilitzaren abastament, inclús hi van poder fer algunes millores.[8]

En català, aquesta paraula es troba documentada des de l'any 1054 i deriva de l'àrab sǟniya, que a la vegada deriva de la paraula que en aquest idioma significa molí.[9] En anglès, francès, castellà, itàlia s'anomena noria o en portuguès nora, paraula derivada de l'àrab sirià nā‘urā amb el mateix significat.

Descripció antiga[modifica]

El pou és de pedra en sec i els pilars que suporten les rodes es feren amb peces de marès en verd. El tipus de coll s'anomena cintell o mota i és de 9,7 metres de diàmetre, constituït per un mur de pedra calcària adobada i coronat en forma de rasant. El mur del cintell fa 1,27 metres d'alçària. S'hi accedeix per una petita rampa empedrada a la part superior de la mota o caminal. També compten amb una mina per accedir i netejar el pou.[10]

Tipus[modifica]

Sínia a Egipte, 1809.

N'hi ha de diversos tipus, el més usual consta generalment de dues grans rodes, una horitzontal, amb un engranatge de llanterna, i una altra de vertical amb dents que engranen amb la primera, .[2]

Quan l'acciona un animal (generalment rucs, mules o bous) aquest dóna voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua, proveïda d'uns recipients anomenats «catúfols» en tota la seva llargada, que amb el moviment de la roda, s'omplen d'aigua d'un pou poc profund o d'un contenidor d'aigua, l'eleven i la dipositen en un conducte associat a la sínia que la distribueix al canal de regadiu o un altre tipus de dipòsit. Les sínies de ro que mou una cadena sense fi.[2]

Les sínies de tracció humana -només cal citar el passatge de La Bíblia amb Samsó "lligat com un mul de sínia" -, són de la família de les sínies de tracció animal, que fan servir rucs, mules o bous, en les quals aquests donen voltes lligats a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb l'altra roda vertical que mou una roda o una cadena sense fi, proveïda d'uns «catúfols» en tota la longitud, l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua. Solen usar-se en llocs on per falta de vent no pot emprar-se aquest agent aplicat a aparells especials.[2]

Les sínies catalanes[modifica]

Totes les sínies mogudes per mules i rucs són molt semblants. Els que les fa diferents són els detalls constructius. Una sínia senzilla i ben dissenyada és més fàcil de construir i d’adobar. També és important el rendiment final: l’animal proporciona una potència que suposa una energia al llarg del temps de treball. Part de l’energia que dóna el quadrúpede es pert en fregaments i pèrdues hidràuliques. L’objectiu primordial és que la quantitat d’aigua elevada sigui el més gran possible.

Segons testimoni d’un expert francès, les sínies catalanes eren millors que les d’altres contrades.[11]

Terminologia[modifica]

[12]

Sínia hidràulica[modifica]

Parque Talud Sur, Aranjuez
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
[[:Image:|So d'una noria]]

[[Fitxer:|180px|noicon]]

So d'una noria'

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
Vegeu també: Molí d'aigua, roda hidràulica, i poalanca

Dins del tipus de sínies que fan servir la força motriu d'un curs d'aigua, hi ha la sínia hidràulica o sínia de tipus assut (nom pres per sinècdoque de la presa que li subministra l'aigua -del àrab "as sad" barrera -), que cal no confondre amb la sínia de tracció animal, es tracta d'una roda hidràulica consistent en una gran roda amb aletes transversals que es col·loca parcialment submergida en un curs d'aigua, la qual imprimeix a la roda un moviment continu mitjançant l'acció sobre les seves aletes. L'esmentada roda, posseeix en el seu perímetre una filera de recipients (catúfols, catúfols, gatúfols), que en girar en moviment cíclic s'omplen d'aigua, l'eleven i la dipositen en un conducte associat a la sínia, que la distribueix al canal de regadiu o un altre tipus de dipòsit.

L'historiador britànic de tecnologia, MJT Lewis datar l'aparició de la roda hidràulica d'eix vertical a principis del tercer segle abans de Crist , i la d'eix horitzontal prop de l'any 240 a. C.[13] També assenyala com a llocs d'invenció Mesopotàmia i Alexandria . Per això va prendre en compte evidència indirecta del treball de grec Apol·loni de Pèrgam .[14][15] Per la seva banda, el geògraf grec Estrabó parla de l'existència d'una roda hidràulica abans del 71 a. C. , al palau del rei Mitrídates VI de Ponto . Però la seva construcció exacta no pot deduir-se del text (XII, 3, 30 C 556).[16][17] La primera descripció clara d'una roda hidràulica amb engranatges l'ofereix l'arquitecte romà Vitruvi , a finals del primer segle aC.[18]

Cap a l'any 300 a. C., els romans van reemplaçar els compartiments de fusta amb catúfols terrissaires separats, lligats al marc extern de la roda, donant origen a la sínia (roda hidràulica especialitzada en pujar aigua). Les sínies de roda hidràulica poden elevar aigua a una mica menys de la seva alçada.

Galeria[modifica]

Sínia de tracció animal a Síria

Art en gravats del s.XIX[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Sínia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: Noria, Vol=38. J. Espasa, 1921, p. 1089. 
  3. Emili Giralt i Raventós. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 128–. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  4. «Lista de la UNESCO» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2014].
  5. Andreas N. Angelakis; Joan B. Rose Evolution of Sanitation and Wastewater Technologies through the Centuries. IWA Publishing, 14 setembre 2014, p. 210–. ISBN 978-1-78040-484-4. 
  6. Reynolds, T. S.. Stronger Than a Hundred Men: A History of the Vertical Water Wheel (en anglès). Johns Hopkins University Press, 1983, p. 14-17. ISBN 0801872480. 
  7. Rashed, Roshdi; Morelon, Régis. «Engineering». A: Encyclopedia of the History of Arabic Science (en anglès). Vol. 3 Technology, alchemy and life sciences. Routledge Hill, 1996),, p. 751-795 [775]. ISBN 9780415124126. 
  8. Glick, Thomas F. «Noria Pots in Spain» (en anglès). Technology and Culture, 18, 4, 1977, pàg. 644-650.
  9. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sínia». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 852. ISBN 9788441225169. 
  10. Emili Giralt i Raventós. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2004. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  11. Charles-Philibert de Lasteyrie. Collection de machines, d'instruments, ustensiles employés dans l'économie rurale. Etabl. lithogr. du comte de Lasteyrie, 1820, p. 140–. 
  12. Ajuntament de Catí. La sènia.
  13. Lewis 1997
  14. Wikander 2000, pàg. 396f.
  15. Wilson 2002, pàg. 7f.
  16. Wikander 1985, p. 160
  17. Wikander 2000, p. 396
  18. Oleson 2000, pàg. 234, 269

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu Sínia en el Viccionari, el diccionari lliure.