Sar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSar
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata

Sar (Sarus, Σάρος) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.

Era germà de Sigeric (efímer rei dels visigots), i va servir a l'Imperi on va gaudir de gran popularitat entre els soldats per la seva força i coratge. Durant anys va servir lleialment al costat d'Estilicó; el 406 va lluitar junt amb Uldes (un general d'origen hun) contra Radagais, que després d'assolar la Gàl·lia es dirigia a Itàlia, i fou derrotat a Fiesole.

El 407 va agafar el comandament d'un exèrcit a Ravenna, per ordre d'Estilicó, i va anar cap a la Gàl·lia per combatre a Constantí, i va obtenir dues victòries sobre els seus generals, fins que va assetjar a l'usurpador a Valentia (Valence-sur-Rhône), setge que no va reeixir per l'arribada de reforços dirigits per Edobic i pel magister militum Geronci. Sar es va retirar cap als Alps on va haver de pagar el dret de pas als bagaudes.

Junt amb altres generals, es va declarar en contra d'Estilicó el 408; es trobava a Ravenna amb un exèrcit disposat a tornar a la Gàl·lia, i va decidir capturar viu o mort al general, i amb grup de gots va atacar el campament d'Estilicó, però aquest va aconseguir fugir cap a Ravenna on finalment va morir assassinat per orde d'Honori (22 d'agost del 408). Sar, fou llavors el favorit de la cort i va ser nomenat magister militum, amb l'oposició d'Alaric I i Ataülf, els caps gots de la casa dels Balts i enemics hereditaris de Sar.

Quan Alaric es va acostar a la ben fortificada Ravenna on es trobava Honori, Sar el va derrotar amb només 300 guerrers i va declarar a Alaric traïdor a l'emperador i a Roma. Alaric va anar llavors contra la ciutat eterna que va saquejar (410).

El 411, mort Constantí, a la Gàl·lia es va aixecar un nou usurpador, Joví, que tenia el suport dels burgundis i alans, i que es va saber atreure a Sar al que va fer el seu magister militum. El 412 els visigots dirigits ara per Ataülf, successor d'Alaric, van entrar a la Gàl·lia per eliminar a Joví. Ataülf va atreure a Sar (amb un grup reduït de soldats) a una emboscada, el va atacar i el va matar (412). Joví va haver de fugir però fou assetjat i capturat a Valentia i executat.