Sara Blanch Freixes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSara Blanch Freixes
Biografia
Naixement1989 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Darmós (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereArt líric Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websarablanch.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): SaraBlanch_SB Instagram: sara__blanch Modifica el valor a Wikidata

Sara Blanch (Darmós, la Ribera d'Ebre, 1989) és una cantant lírica catalana que posseeix la tessitura de soprano.[1][2]

Va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona, obtenint-hi la titulació de Cant i interpretació. Posteriorment, va continuar la seva formació amb Mariella Devia.[3] Amb 16 anys va fer el seu debut operístic amb Lisístrata, una òpera d'Albert Carbonell, al Teatre Nacional de Catalunya.[3]

Ha estat premiada en diversos concursos com el Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé (2014), el Josep Mirabent i Magrans de Sitges (2015) i el concurs Tenor Viñas (2016), on va obtenir vuit premis.

El 2013 va debutar al Rossini Opera Festival interpretant el paper de Folleville (Il viaggio a Reims)[3] i aquest mateix any va debutar també en el paper de Reina de la Nit (Die Zauberflöte) a l'Òpera de Sabadell. El 2015 va fer el seu debut al Rossini in Wildbad Opera Festival d'Alemanya amb el rol d'Elvira (L'italiana in Algeri)[3] i hi va tornar el 2016 per debutar com a Adèle (Le Comte Ory).

Als teatres espanyols ha cantat Norina (Don Pasquale), Serpina (La Serva Padrona), Fanny (La cambiale del matrimonio), Berenice (L'occasione fa il ladro) i Zerlina (Don Giovanni), entre d'altres. En les últimes temporades Sara Blanch ha cantat al Teatre de la Maestranza de Sevilla i al Teatre Verdi de Salern (Die Zauberflöte), Gran Teatre del Liceu (Thaïs), Teatro de la Zarzuela de Madrid (Châteux Margaux / La velleta), Teatro Real de Madrid (El gall d'or), Teatro Campoamor d'Oviedo (L'elisir d'amore) i el Festival de Peralada (La straordinaria vita di Sugar Blood). El 2018 debuta a França participant en el Festival de Musiques en Fête, a les Chorégies d'Orange.

Premis i reconeixements[modifica]

Va començar de molt jove a ser premiada pel seu gran talent musical i interpretatiu, que la configuren com una gran soprano del panorama operístic internacional. Alguns del premis més destacats han estat:

  • Premi Òpera Jove 2017 a la jove promesa femenina catalana.
  • “Jove Promesa” dins dels Premis Opera Actual, 2016.
  • Guanyadora del 4t premi oficial “Maria Esperança Salvans Piera” en la 53 edició del Concurs Internacional de Canto Francesc Viñas (2016), juntament amb 7 premis més.
  • Premi especial “Teatre Nacional de la Zarzuela” al millor intèrpret de Sarsuela.
  • Premi Extraordinari “Plácido Domingo” al millor cantant espanyol.
  • Premi Extraordinari “Ajuntament de Moià” al millor cantant català.
  • Premi Extraordinari “ Teatro Real de Madrid”.
  • Premi Extraordinari “Festival Castell de Peralada”.
  • Premi Extraordinari “Fundació de Música Ferrer-Salat”.
  • Premi Honorífic del Públic en el Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé, 2014.[3]
  • 2n Premi al Concurs Internacional de Cant Miraben i Magrans de Sitges, 2014.
  • 1r Premi en el 9è Certamen del Concurs Internacional de Música de Les Corts (CIM).
  • 1r Premi en el X Certamen de Cant Líric en Premià de Mar, 2013.
  • 1r Premi al Curs Internacional de Cant Camerata Sant Cugat, 2012.
  • Millor cantant menor de 22 anys en la Segona Competició per a Joves Cantants organitzat per l'Associació Catalana de Professors de Cant (ACPC), 2009.

Referències[modifica]

  1. Vega i Rofes, Aina. «Sara Blanch, 4t premi Viñas». Núvol, 25-01-2016. [Consulta: 6 gener 2022].
  2. Vega i Rofes, Aina. «Sara Blanch: “La música és una medicina”». Núvol, 13-06-2015. [Consulta: 6 gener 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «La impressionant veu de la catalana Sara Blanch al Théâtre des Champs-Elysées de París | NacióDigital». NacióDigital, 19-11-2019. [Consulta: 6 gener 2022].