Sarah Chapman
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 octubre 1862 Mile End (Anglaterra) |
| Mort | 27 novembre 1945 (83 anys) Bethnal Green (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | obrera, sindicalista |
Sarah Chapman (Londres, 31 d'octubre de 1862 – 27 de novembre de 1945)[1] va ser una de les principals líders de la vaga de les mistaires que va tenir lloc en la companyia londinenca Bryant & May, instal·lada a Bow, (Londres) el 1888.[2] Des de llavors, Chapman i altres persones involucrades en la vaga han estat reconegudes en els moviment sindicals com a pioneres de la igualtat de gènere i la justícia en el treball.[3]
Biografia[modifica]
Sarah Chapman va néixer el 31 d'octubre de 1862, va ser la cinquena dels set fills de Samuel Chapman i Sarah Ann Mackenzie.[4] Juntament amb la seva mare i la seva germana gran va treballar a la fàbrica de llumins Bryant & May.[5] Al desembre de 1891, es va casar amb Charles Henry Dearman, amb qui va tenir sis fills. Va morir a l'hospital de Bethnal Green el 27 de novembre de 1945, a l'edat de 83 anys. Li van sobreviure tres dels seus sis fills.[2] Va ser enterrada juntament amb altres cinc persones, en una tomba sense nom, en el cementiri Manor Park.[6]
Paper en la vaga de les mistaires[modifica]
La lliurepensadora i reformadora Annie Besant va publicar el 23 de juny un article, titulat White Slavery in London en el diari The Link on denunciava la situació laboral de les treballadores de Bryant & May, i encara que la companyia va intentar obligar les treballadores a signar declaracions rebutjant les denúncies, aquestes s'hi van negar i així el 5 de juliol de 1888, aproximadament 1.400 nenes i dones es van declarar en vaga i l'endemà el 6 de juliol la fàbrica va deixar de funcionar.[7]
Posteriorment Sarah Chapman. va formar part del Sindicat de dones fabricadores de llumins (the Union of Women Match Makers), va ser el sindicat femení més gran del país, on va ser triada com la primera representant en el Trades Union Congress (TUC) per assistir al Congrés de Sindicats Internacionals de 1888 a Londres.[2]
Llegat[modifica]
El 2019, una organització benèfica anomenada The Matchgirls Memorial va rebre donacions per a la creació d'una làpida per a Sarah Chapman.[8][9]
El 2021, es va anunciar que un nou d'habitatge a Bow portaria el nom de Sarah Chapman.[10] El 2022, l'English Heritage va anunciar que la vaga de les misteres es commemoraria amb una placa blava en el lloc de l'antiga fàbrica de Bryant & May.[11] La placa va ser descoberta el 5 de juliol de 2022, per l'actriu Anita Dobson, besnéta de Chapman.[12]
El 2022 i amb motiu del 125 aniversari de la vaga de dones misteres, es va celebrar el 6 de juliol, a Londres, el primer Festival de les misteres. La historiadora Louise Raw, va publicar Striking a light: the matchwomen and their place in history (Encenent un llum: el lloc de les misteres en la història) en el qual narra la història d'aquestes pioneres en el moviment obrer.[13][14]
Chapman apareix com un personatge secundari en la pel·lícula Enola Holmes 2, interpretada per l'actriu Hannah Dodd. La pel·lícula proporciona un relat fictici dels orígens de la vaga de les misteres, en les quals tant el personatge principal com el seu germà Sherlock acaben involucrats.[15]
Referències[modifica]
- ↑ «Sarah Chapman: Matchgirl strike leader and TUC delegate» (en anglès britànic). [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Johnson, Samantha. «Sarah Chapman, Matchgirl Strike Leader». Spitalfields Life, 27-06-2017. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ «Sarah Chapman’s grave - Early Day Motions - UK Parliament» (en anglès). edm.parliament.uk. [Consulta: 22 desembre 2022].
- ↑ Cox, Michael. «Council houses named after Matchgirls Strike leader» (en anglès). East London Advertiser, 07-12-2021. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ «Sarah Chapman: Matchgirl strike leader and TUC delegate» (en anglès). East End Women's Museum. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Sarah Chapman | The Matchgirls Memorial» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2023].
- ↑ «The Match Girls’ Strike» (en anglès). People's History Museum. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ Rushton, Nicola. «Sarah Chapman and the unsung working class heroes of the Matchgirls strike campaign» (en anglès). Roman Road LDN, 26-02-2022. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Karpazli, Ertan. «Debt we owe to working-class girls who walked out of work 133 years ago» (en anglès). MyLondon, 31-10-2021. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ Cox, Michael. «Council houses named after Matchgirls Strike leader» (en anglès britànic). East London Advertiser, 07-12-2021. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ «Blue Plaques to tell stories of working class experience» (en anglès). English Heritage. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ «Match Girls’ Strike of 1888 commemorated with blue plaque in East London» (en anglès). The Independent, 05-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ Conxa Rodríguez. «Las cerilleras del East End» (en castellà). www.elmundo.es, 14-06-2013. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ bloomsbury.com. «Striking a Light» (en anglès). Bloomsbury. [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ Gooden, Tai. «Enola Holmes 2 and the real life history of the Match Girls' Strike» (en anglès). The Nerdist, 04-11-2022. [Consulta: 5 novembre 2022].