Vés al contingut

Scacchita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralScacchita
Fórmula químicaMnCl₂
EpònimArcangelo Scacchi Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi, Província de Nàpols, Itàlia,
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AB.20
Nickel-Strunz 9a ed.3.AB.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.2.3.2
Heys8.10.1
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 3,7Å; c = 17,56Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Colorincolor, vermell-rosa, marró o vermell-marró
Exfoliacióperfecta - en {0001} ?
Diafanitattransparent
Densitat2,98 g/cm³ (mesurada); 3,04 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,708 nε = 1,622
Birefringènciaδ = 0,086
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1869
SímbolSca Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La scacchita és un mineral de la classe dels halurs, que pertany al grup de la lawrencita. Anomenada l'any 1869 per ilbert-Joseph Adam en honor d'Arcangelo Scacchi, professor de mineralogia de la Universitat de Nàpols. És isoestructural amb la cloromagnesita i la lawrencita.

Característiques

[modifica]

La scacchita és un halur de fórmula química MnCl₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. Sol ser soluble en aigua. Segons la classificació de Nickel-Strunz es troba classificada al grup 3.AB. (Halurs simples sense aigua). Comparteix grup amb els següents minerals: Fluorocronita, tolbachita, Sel·laïta, Cloromagnesita, coccinita, lawrencita, Fluorita, Frankdicksonita, Strontiofluorita, Tveitita-(Y), Gagarinita-(Y), Gagarinita-(Ce) i Polezhaevaïta-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Ha estat descrita només a la seva localitat tipus, al Vesuvi, formada com a producte d'activitat hidrotermal en fumaroles.

Referències

[modifica]
  1. «Scacchite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Scacchi (1855) Mem. Incend. Vesuv.: 181 (as protochloruro di Manganese).
  • Adam (1869) Tableau minéralogique, Paris: 70.
  • Ferrari, Celeri, and Giorgio (1929) Reale accademia nazionale dei Lincei, Rome, Rend.: 9: 782.
  • Pauling (1929) Proceedings of the National Academy of Science, Washington: 15: 709.
  • Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume II: Halides, Nitrates, Borates, Carbonates, Sulfates, Phosphates, Arsenates, Tungstates, Molybdates, Etc. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged: 40-41.
  • Acta Crystallographica: 16: 846-847.
  • Zeitschrift für Kristallographie (1990): 192: 147-148.