Vés al contingut

Sebastià Alberich i Jofré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSebastià Alberich i Jofré
Biografia
Naixement7 juliol 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1967 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Activitat
Ocupacióesperantista, agent de viatges Modifica el valor a Wikidata

Sebastià Alberich i Jofré (Barcelona, 7 de juliol de 1897 – febrer de 1967) va ser un esperantista i agent de transports català.[cal citació]

Vida

[modifica]

Va néixer a Barcelona el 7 de juliol de 1897, ciutat on va residir tota la seva vida. Va tenir tres germans, també esperantistes: Josep (1904-1995), Frederic (1908-2008) i Tomàs (1914-1999).[1][2] Casat amb Pilar Molins Tomàs, va tenir dos fills, Everest i Nil. Va tenir mes germans, Ricard, Albert i Maria

Activisme esperantista

[modifica]
Elements de la llengua Esperanto (1937)

Va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1911 i al llarg de la seva vida va dur a terme moltes funcions dins del moviment esperantista.[3] A nivell internacional va ser membre de la Lingva Komitato.[3] També va ser president de la Kataluna Esperanto-Federacio i secretari dels Jocs Florals Internacionals.[2] Juntament amb els seus germans, també esperantistes, va formar part de l'associació cultural de la Vila de Gràcia Paco kaj Amo (‘Pau i Amor’), una de les associacions esperantistes més importants a l'època.[4] Per allà hi van passar, entre d'altres, Domènec Massachs i Ramon Fernández Jurado.[5][6] Va ser amic de Jesús Paluzie.

Fent servir el pseudònim Saljo, Sebastià Alberich va escriure històries originals en esperanto i també un gran nombre de traduccions i ressenyes per a la revista Kataluna Esperantisto.[2] És autor de l'obra Elements de la llengua Esperanto (1937) i traductor, juntament amb Eduard Capdevila, de diferents obres de Santiago Rusiñol per a l'antologia de literatura catalana Kataluna Antologio, com ara La morfinulo, La studento o La Barcelona brokantejo.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Forpasoj». Esperanto de UEA, Juliol-Agost 2008, pàg. 166.
  2. 2,0 2,1 2,2 Marco Botella, Antonio. Esperanto en Katalunio (1887-1987) (en esperanto). Barcelona: Barcelona Esperanto-Centro, 2005. 
  3. 3,0 3,1 Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934. 
  4. Alcalde Villacampa, Javier. Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907). Barcelona: Malcriàs d'Agràcia, 2022, p. 72. ISBN 9788409391417. 
  5. Marin, Dolors. Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España. Ariel, 2010. 
  6. Fernández Jurado, Ramon. Memòries d'un militant obrer (1930-1942). Barcelona: Hacer, 1987. 
  7. Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font. Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010. ISBN ISBN 978-84-936728-6-7. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]