Sebastià Figuerola i Escusa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSebastià Figuerola i Escusa
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'agost de 1919
Barcelona
Mort 28 de febrer de 1996 (76 anys)
Activitat professional
Ocupació Empresari i compositor
Gènere Sardana
Modifica dades a Wikidata

Sebastià Figuerola i Escusa (Barcelona, 14 d'agost del 191928 de febrer del 1996) va ser compositor i publicista en el món de la sardana. Ocasionalment també signà obres seves amb el pseudònim Joan Martinyà.

Biografia[modifica]

D'infant va ser cantaire de l'Orfeó Català. Posteriorment estudià al Consevatori del Liceu, i amplià la seva formació amb els mestres Joaquim Zamacois (harmonia) i, en la seva estada a Figueres als anys quaranta, Josep Cirilo (composició). Visqué gran part de la seva vida a l'Hospitalet de Llobregat, on col·laborà amb diverses iniciatives sardanistes.

Compongué més d'un centenar de sardanes i una més gran quantitat de sardanes revesses (vegeu la nota a l'apartat Sardanes revesses). Va ser redactor de la Guia del sardanista, un butlletí i agenda sardanista de gran difusió en els anys quaranta i cinquanta.

El seu oncle, Lluís Escusa i Ferrer, també va ser músic i compositor de sardanes.

Obres[modifica]

  • L'as d'oros d'Encamp, ballet
  • Ball de Sant Ferriol [de Senterada]
  • Ball de Santa Anna, harmonització del ball popular andorrà
  • Ball del rogle [d'Areny]
  • Contrapàs, harmonització del ball popular andorrà
  • L'esquerrana, harmonització del ball popular andorrà
  • Himne de la Mostra de dansa de Cerdanyola, polca
  • Mai enrera, galop signat Joan Martinyà
  • Sempre avant, galop signat Joan Martinyà

Sardanes[modifica]

( Selecció. Vegeu-ne la relació completa a aquesta base de dades)

  • A Jaume Ventura Tort (1986)
  • A l'esbart de Sant Isidre (1963)
  • Adéu (1946), molt popular als anys 40-50
  • Al 25è aplec de Bellvitge (1990)
  • L'Aliança Torrassenca (1948)
  • L'aplec de maig, lletra i música de Sebastià Figuerola
  • L'aplec de Paretdelgada (1950)
  • Ara sento la tristesa (1952)
  • Bellvitge (1962)
  • Cant a la mare (1980)
  • Colla Joan Maragall (1948)
  • Delicadesa (1950)
  • Desensomni d'Horta (1952)
  • Enyorant-la (1944), primera sardana
  • Estimada mare (1945)
  • Eucarística (1952), dedicada al Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona
  • En Josep Maria (1986)
  • Festeig entre onades (1946), per a 2 cobles
  • Els gegants de l'Hospitalet (1962)
  • Guia del sardanista 1945-1946 (1946)
  • Ignàsia (1946), obligada de tible
  • Magdala (1953), a la seva esposa
  • Miramar (1981)
  • La nostra Maria Teresa (1960)
  • La nostra Montserrat (1985)
  • Onades (1981), obligada per a dos trombons
  • Records de Figueres (1949)
  • Ressò d'Artés (1989)
  • Sant Feliu, vila de roses (1949)
  • Santboiana (1946)
  • Sincera gratitud (1960), obligada per a tible
  • Som de l'Ametlla de Mar (1995)
  • Unes aloses han deixat caure flors per tu Anna (1964)

Signades com a Joan Martinyà: A l'envelat (1981), El Lluçanès (1981), El most (1947), La riera del Canyet, La savinosa

Sardanes revesses[modifica]

Els constants canvis de títols i de tiratges d'unes mateixes peces dificulten l'establiment d'una llista. Vegeu una aproximació molt completa a aquesta base de dades

Discografia[modifica]

Enllaços[modifica]