Segona batalla de Zuric
Segona Coalició  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | batalla |
| Data | 26 setembre 1799 |
| Coordenades | 47° 22′ 00″ N, 8° 33′ 00″ E / 47.366666666667°N,8.55°E |
| Lloc | Zúric |
| Estat | Suïssa |
La Segona Batalla de Zuric es va lliurar entre el 25 i el 27 de setembre de 1799, durant la Guerra de la Segona Coalició, entre l' Armée du Danube francesa sota les ordres del general Andrea Massena i les forces austro-russes dels generals Aleksandr Korsakov i Friedrich von Hotze . Aquest enfrontament va tenir una gran importància per al desenllaç de la campanya de Suïssa, que va passar a ser la República Helvètica, com a república germana i va marcar un punt d'inflexió en la guerra a favor de la França revolucionària.[1]
Rerafons[modifica]
Després d'abandonar inicialment Zuric, el general Masséna va aprofitar el debilitament i la manca de cohesió dels seus adversaris, llançant una ofensiva reeixida a través del llac i el riu Limmat i derrotant les tropes austro-russes. A més, l'èxit del general també va tenir conseqüències decisives per a la maniobra en curs del mariscal de camp Alexander Suvorov que, després de les seves victòries a Itàlia, marxava cap a Suïssa per agafar els francesos per darrere pel coll de Sant Gotthard. Després de derrotar els seus oponents a Zuric, el general Masséna va organitzar un hàbil desplegament de forces que va bloquejar el camí del mariscal de camp Suvorov i el va obligar a retirar-se laboriosament cap al Vorarlberg, abandonant els seus plans.[2]
La batalla[modifica]
Les forces de la coalició eren significativament més grans que les dels francesos, de manera que Korsakov va enviar una força d'uns 60.000 homes per tallar la retirada francesa. Masséna va atacar sobtadament, agafant Korsakov per sorpresa i derrotant-lo amb força, causant unes 8.000 baixes i capturant canons i altres subministraments.[3]
La majoria dels combats van tenir lloc a les dues ribes del riu Limmat, a les portes de Zuric i dins de la mateixa ciutat. El general Oudinot comandava les forces franceses a la riba dreta [4]i el general Mortier les de l'esquerra. Al mateix temps, el general Soult va atacar i derrotar els austríacs, que estaven sota el comandament del baró Hotze, que va morir al començament de la batalla, al riu Linth.[5]
Masséna va envoltar els comandants austríacs amb una maniobra brillant, separant-los així del seu exèrcit; va matar i capturar aproximadament 14.000 homes pertanyents als exèrcits rus i austríac.[2]
Resultat[modifica]
França es va salvar d'una invasió imminent perquè Rússia es va retirar de la Segona Coalició. La República Helvètica es va afeblir, va perdre la confiança de la seva població i va entrar en l' Acta de Mediació de 1803, que va restablir parcialment les condicions prerevolucionàries.[6]
La victòria del general Masséna va permetre als francesos mantenir la possessió de Suïssa, va reforçar la posició del Directori i va fer trontollar la confiança del tsar Pau I que, irritat també per la manca de col·laboració dels austríacs, aviat decidiria retirar-se de la coalició.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Kincaid, Alexander. The History of the Rise and Progress of the Revolution in France. 2, 1802, p. 439. Name Utznach in source, but footnote makes clear this is Uznach.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Édouard Gachot, Histoire militaire de Masséna, La Campagne d'Helvétie (1799) (Paris, 1904), 182-473.
- ↑ Shadwell, 1875, p. 176.
- ↑ Smith, All those individual regimental pages used.
- ↑ Shadwell p.147-154
- ↑ Shadwell p.155
Biliografia[modifica]
- Alison, Sir Archibald (1835), History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 IV (Second edición), W. Blackwood and Sons, p. 132 .
- Duffy, Christopher (1999), Eagles over the Alps: Suvorov in Italy and Switzerland, 1799, Emperor's Press .
- Phipps, Ramsay Weston (1926), The Armies of the First French Republic and the Rise of the Marshals of Napoleon I V ..
- Shadwell, Maj.-Gen. Lawrence (1875), Mountain Warfare - Illustrated by the Campaign of 1799 in Switzerland, London
- Gardiner, T. (1812), The history of the campaigns in the years 1796, 1797, 1798 and 1799, in Germany, Italy, Switzerland, & c. Illustrated with sixteen maps and plans of the countries and fortresses (in IV volumes) III (second edición), London, pp. 275–281 .
- Marshall-Cornwall, James (1965), Marshal Massena (first edición), London: Oxford University Press .
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona batalla de Zuric |
- Firmin-Didot (Firm). Guerres des Francais en Italie depuis 1794 jusqu'a 1814: 1799-1814 (en francès). Firmin Didot frères, fils et Cie, 1859 [Consulta: 29 octubre 2023].