Selenicereus hamatus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 152700 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Hylocereeae |
| Gènere | Selenicereus |
| Espècie | Selenicereus hamatus (Scheidw.) Britton i Rose |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cereus hamatus |
Selenicereus hamatus és una espècie fanerògama que pertany a la família de les cactàcies (Cactaceae).
Descripció[modifica]
Selenicereus hamatus és una planta perenne carnosa enfiladissa amb tiges de fins a 4 m de llarg, de tres o quatre vores que arriben a un diàmetre de fins a 1,5 cm. Les tiges de sota de les arèoles hi ha esperons de fins a 1 cm de llargada o gepes ganxodes. Les poques espines són curtes i febles.
Les flors són fragants de color blanc groguenc a blanc fan entre 20 i 35 cm de llarg. No se'n descriuen de fruits.
Distribució[modifica]
Selenicereus hamatus es distribueix al sud de Mèxic i és endèmica als estats mexicans d'Oaxaca i Veracruz. És una espècie comuna en àrees localitzades.
Ús[modifica]
Selenicereus hamatus es planta de tant en tant com a "tanca viva".
Taxonomia[modifica]
Selenicereus hamatus va ser descrita per (Scheidw.) Britton i Rose i publicat a Contributions from the United States National Herbarium 12(10): 430. 1908-1909[1909]. (21 de juliol de 1909).[1]
Selenicereus: nom genèric es deriva del grec Σελήνη (Selene), la deessa de la lluna i cereus, que significa 'espelma' en llatí, en referència a les flors nocturnes.
hamatus: epítet llatí que significa "enganxat" i fa referència a les gepes enganxades de les tiges.[2]
- Cereus hamatus Scheidw.
- Cereus rostratus Lem.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Selenicereus hamatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 agost 2023].
- ↑ Eggli, urs; Newton, Leonard E. Etymological Dictionary of Succulent Plant Names (en anglès), 2004, p. 104. ISBN 3-540-00489-0.
- ↑ «Sinònims de Selenicereus hamatus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 agost 2023].
Bibliografia[modifica]
- Anderson, Edward Frederick. Eugen Ulmer KG. Das große Kakteen-Lexikon (en alemany). Traducció: Urs Eggli, 2005, p. 589. ISBN 3-8001-4573-1.
