Vés al contingut

Selenicereus rubineus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSelenicereus rubineus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCactaceae
TribuHylocereeae
GènereSelenicereus
EspècieSelenicereus rubineus Modifica el valor a Wikidata
Kimnach, 1993

Selenicereus rubineus és una espècie fanerògama que pertany a la família de les cactàcies (Cactaceae).

Descripció[modifica]

Selenicereus rubineus creix estenent-se cap amunt amb tiges molt ramificades amb 3 (o més) metres de llargada, de color verd clar, llisos i puntejats de color blanc. Les seves 4 a 5 costelles baixes fan de 4 a 5 mm d'alçada i una mica arrodonides a les vores. De les arèoles, que estan separades entre 4 i 4,5 cm i cobertes de llana blanca i arrissada, sorgeix una espina majoritàriament única, adossada i urticant, de fins a 2 mm de llarg.

Les flors fan de 18 a 19 cm de llarg i fan un diàmetre de fins a 18 cm. El periant exterior és de color rosa-magenta per sota i de color crema verdós amb matisos rosats a la meitat superior. El periant intern és de color crema a blanc i rosa fosc a la base. L'hipant està cobert d'escates amples, espines i llana de color crema. Els fruits no es descriuen.

Distribució[modifica]

Selenicereus rubineus es distribueix al sud de Mèxic a l'estat d'Oaxaca.

Taxonomia[modifica]

Selenicereus rubineus va ser descrita per Myron William Kimnach i publicat a Cactus and Succulent Journal 65(1): 17–18, f. 1–3, a l'any 1993.[1]

Etimologia
  • rubineus: epítet llatí que significa vermell robí i fa referència al color del periant de la seva base.[2]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Selenicereus rubineus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 11 agost 2023].
  2. Eggli, urs; Newton, Leonard E. Etymological Dictionary of Succulent Plant Names (en anglès), 2004, p. 206. ISBN 3-540-00489-0. 

Bibliografia[modifica]

Anderson, Edward Frederick. Eugen Ulmer KG. Das große Kakteen-Lexikon (en anglès). Traducció: Urs Eggli, 2005, p. 591. ISBN 3-8001-4573-1.