Selenodantopaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSelenodantopaïta
Fórmula químicaAg₅Bi₁₃Se₂₂
Epònimseleni i dantopaïta Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit de Princ Evžen, Potôčky, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.JA.05 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,670(4) Å; b = 4,140(1) Å; c = 19,282(6) Å; β = 106,38(111)°
Grup espacialb2/m
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2023-092 Modifica el valor a Wikidata
SímbolSdnt Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La selenodantopaïta és un mineral de la classe dels sulfurs.

Característiques[modifica]

La selenodantopaïta és una sulfosal de fórmula química Ag₅Bi₁₃Se₂₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de desembre de l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb el número de catàleg: P1P 22/2023, a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 20068.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit de Princ Evžen, situat a la localitat de Potôčky dins el districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). Aquest mineral podria tractar-se del mateix trobat en forma de minúsculs cristalls, de fins a 8 micres, a la mina Clara (Alemanya).[3]

Referències[modifica]

  1. «Selenodantopaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 febrer 2024].
  2. Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 77». European Journal of Mineralogy, 36, 1, 06-02-2024, pàg. 165–172. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-165-2024 [Consulta: 16 febrer 2024].
  3. Kolitsch, U.; Bayerl, R., Topa, D. «Neufunde aus der Grube Clara im mittleren Schwarzwald (V)» (en alemany). Mineralien-Welt, 30, 3, 2019, pàg. 12-27 [Consulta: 16 febrer 2024].