Sembra de núvols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La sembra dels núvols es pot fer per generadors des de terra, avions o coets.

La sembra de núvols, una forma intencional de control del temps meteorològic, és l'intent de canviar la quantitat o tipus de precipitació que cau des dels núvols, mitjançant la dispersió de substàncies dins l'aire que serveixin de nuclis de condensació o nuclis de gel, els quals alteren els processos microfísics dins el núvol. Normalment s'intenta incrementar la precipitació (pluja o neu) , però també es àmpliament practicada la supressió de les pedregades i la boira en els aeroports.

Les substàncies químiques més comunes que es fan servir per sembrar els núvols incluen el iodur de plata i el gel sec (diòxid de carboni sòlid). També es fa servir propà líquid el qual s'expandeix com a gas. Això produeix cristalls de gel a temperatures més altes que el iodur de plata. L'ús de materials higroscòpics com la sal. ha passat a ser cada vegada més popular.

La sembra de núvols requereix que aquests continguin aigua líquida sobrerefredada, és a dir en estat líquid per sota dels 0ºC. La introducció d'una substància com el iodur de plata induirà la nucleació congelant.

Es va provar també un mecanisme electrònic l'any 2010 amb làser infraroig dirigits directament sobre l'aire a Berlín, l'experiment va ser a càrrec de científics de la Universitat de Ginebra.[1] L'experiment va demostrar que els raigs làser podien encoratjar el diòxid de sofre de l'atmosfera i el diòxid de nitrogen per a formar partícules que podrien actuar com llavors del procés de sembra de núvols.

Efectivitat[modifica | modifica el codi]

La sembra de núvols s'ha mostrat efectiva per alterar l'estructura dels núvols i la seva mida i en convertir l'aigua líquida superrefredada a partícules de gel. Resulta difícil de quantificar la quantitat de precipitació motivada per la sembra de núvols. En la sembra de núvols feta a l'hivern hi ha una evidència estadística d'un increment del 10% en la precipitació de neu.[2]



Història[modifica | modifica el codi]

Cessna 210 amb un equip per sembrar núvols

Vincent Schaefer (1906–1993) descobrí el principi de la sembra de núvols el juliol de 1946, seguint les seves idees i les del Premi Nobel Irving Langmuir mentre escalva el Mont Washington a New Hampshire, Schaefer, associat amb Langmuir, creà una manera d'experimentar amb núvols sobrerefredats estimulant el creixement de cristalls amb productes com la sal, talc, sòls, pols i diversos productes químics. Aviat va experimentar amb el gel sec que era més efectiu.[3]


Referències[modifica | modifica el codi]

Vincent J Schaefer Unpublished Autobiography "Serendipity in Science: My Twenty Years at Langmuir University" 1993 & Personal communication: James M Schaefer, Ph.D. 1991.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]