Sense ficció
Sense ficció  | |
|---|---|
| Tipus | programa de televisió |
| Gènere | documental |
| Direcció | Arantza Diez Joan Salvat i Saladrigas (2009–2017) Montserrat Armengou i Martín (2017–) |
| Productor(s) | Daniel Barea Delgado, Ruth Llòria Casanovas, Laura Navalpotro Cardús, Núria Sorribas Robledo, Joan Pavón Gelices i Joan Carles Villacreces Rodríguez |
| Presentador | Joan Salvat i Saladrigas (2009–2017) Montserrat Armengou i Martín (2017–) |
| Productora | Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals |
| País de producció | Espanya |
| Llengua original | català |
| Canal original | TV3 |
| Primer programa | 23 gener 2009 |
| Temporades | 14 |
| Més informació | |
| Web oficial | ccma.cat… |
    
| |
Sense ficció és un programa de documentals de Televisió de Catalunya que s'emet per TV3, considerat un dels referents del documentalisme a Catalunya.[1] El 2020 va complir onze anys en antena oferint setmana rere setmana una visió profunda i crítica sobre els temes que han capitalitzat l'atenció de la societat en aquesta última dècada.
Sense ficció” es va començar a emetre el 23 de gener del 2009 i ha estat en el prime time televisiu des d'aleshores amb una mitjana de 45 documentals l'any. En aquests 11 anys, ha obtingut una mitjana de 12,83% de quota de pantalla i 364.000 espectadors, tot i que els darrers tres anys l'audiència mitjana dels documentals emesos al prime time ha pujat fins als 13,5% de share. Els tres documentals més vistos han estat, l'“1-O”, emès el 9 de gener del 2018, amb 1.135.000 espectadors i una quota del 34,4%. En segon lloc, “20-S” sobre la mobilització davant de la Conselleria d'Economia i Hisenda a Barcelona, emès el 28 de juny del 2018, amb 982.000 espectadors i una quota del 33,7%. En tercer lloc hi ha el documental “Las cloacas de Interior”, emès el 18 de juliol del 2017, amb una quota del 30,1% i 766.000 espectadors.[2]
Amb motiu del desè aniversari del programa els espectadors van votar quins eren els seus documentals preferits de la dècada:[3]
- 2009. Camp d'Argelers, de Felip Soler
- 2010. Adéu Espanya?, de Dolors Genovés
- 2011. Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch
- 2012. Què mengem?, de Montse Armengou i Ricard Belis
- 2013. Món petit, de Marc Barrena
- 2014. El gran silenci. Horta de Sant Joan, de Carles Caparrós i Obiols
- 2015. Els internats de la por, de Montse Armengou i Ricard Belis
- 2016. Jo també vull sexe, de Montse Armengou i Ricard Belis
- 2017. Las cloacas de interior, de Jaume Roures
- 2018. La gent de l'escala, de Francesc Escribano i Jordi Fusté
Al Panel de GfK, 8,5 és la mitjana de la valoració qualitativa del “Sense ficció”, en aquests 11 anys. GfK és l'empresa multinacional alemanya d'investigació i anàlisi de mercat que elabora informes sobre les valoracions qualitatives dels espectadors per a les principals televisions europees (BBC, ITV, ZDF, RTÉ, VRT, CTC, etc.).[4]
Durant els seus primers 11 anys s'han emès més de 400 documentals, la meitat dels quals han estat produïts o impulsats per la cadena, segons el seu exdirector Joan Salvat.[4]
Els documentals pertanyents al Sense Ficció han estat premiats en diverses edicions dels Premis Gaudí i Goya.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Salvat, Joan «Dos mons encreuats». Capçalera, 163, 3-2014, pàg. 64 – 65.
- ↑ «El documental 'Las Cloacas de Interior' logra un 'share' histórico en TV3: 30,1% de audiencia y 766.000 espectadores», 19-07-2017. [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ Inés. «TV-3 rememora la década de 'Sense ficció'» (en castellà), 22-05-2019. [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Castellví Roca, Albert «El Sense Ficció celebra 5 anys de documentals en prime time». Ara, 11-02-2014.
- ↑ CCMA. «10 anys de "Sense ficció"», 21-05-2019. [Consulta: 17 febrer 2024].