Senyoriu de Milà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:55, 14 gen 2013 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Comune di Milano(en italià)

11971395
de}}}{{{common_name}}} de}}}Senyoriu de Milà
Bandera Escut
Informació
CapitalMilà
Idioma oficialllatí, italià
Període històric
Establiment1197
Elevació a Ducat de Milà1395
Política
Forma de governMonarquia
Senyor de Milà
 • 1197–1241:Pagà I Torriani
 • 1378–1395:Joan Galeàs Visconti

El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

Història

Després de la conquesta longobarda del territori l'any 569 i de la posterior conquesta de Carlemany el 774, la ciutat Milà i el seu territori més proper passà a formar part del Sacre Imperi Romanogermànic.

La ciutat passà a ser governada per l'Arquebisbe de la mateixa ciutat, passant posteriorment aquest poder a la noblesa. El 1162 la ciutat fou destruïda per Frederic I Barbaroja, tot i que la creació de la Lliga Llombarda l'aconseguí derrotar el 1176.

Creació del Senyoriu

El 1197 l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic decidí dotà d'un major estàtus la ciutat, concedint-li el títol de "Senyoriu de Milà", funcionant com una ciutat estat, i deixant el govern a la família Della Torre, coneguda així mateix amb el nom de Torriani. A partir de 1277 la ciutat va estar sota poder dels Visconti gràcies a la victòria de l'arquebisbe Otó Visconti sobre les tropes de Napoleó Torriani.

Durant la Pesta negra del segle XIV Milà va ser un dels pocs llocs d'Europa que no va ser arribat a per l'epidèmia, perquè el bisbe va ordenar que aparedessin les tres primeres cases a les quals va afectar. Els morts, malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció.

La família Visconti arribà al màxim esplendor el 1395, quan el Senyoriu fou elevat al títol de Ducat de Milà gràcies a Joan Galeàs Visconti.

Vegeu també