Sevim Dağdelen

Sevim Dağdelen
	;
Biografia
Naixement	4 setembre 1975 (49 anys); Duisburg (Alemanya)
Membre del Bundestag
	26 octubre 2021 – ; Legislatura: vintena legislatura del Bundestag ; Circumscripció electoral: liste régionale de Rhénanie du Nord-Westphalie (fr) ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 2021
Membre del Bundestag
	24 octubre 2017 – 26 octubre 2021 ; Legislatura: dinovena legislatura del Bundestag ; Circumscripció electoral: Bochum I (en) ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 2017
Membre del Bundestag
	22 octubre 2013 – 24 octubre 2017 ; Legislatura: divuitena legislatura del Bundestag
Membre del Bundestag
	27 octubre 2009 – 22 octubre 2013 ; Legislatura: dissetena legislatura del Bundestag
Membre del Bundestag
	18 octubre 2005 – 27 octubre 2009 ; Legislatura: setzena legislatura del Bundestag
Dades personals
Formació	Universitat de Colònia - ciència del dret (2002–valor desconegut); Universitat d'Adelaide - ciència del dret (2001–2002); Universitat de Marburg - ciència del dret (1998–2001)
Activitat
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	política, periodista, traductora
Partit	L'Esquerra (–2023); Die Linkspartei
Membre de	Committee on Foreign Affairs (en) (2014–); Rote Hilfe (2007–); Vereinte Dienstleistungsgewerkschaft (en) (1991–)
Participà en
12 febrer 2017	eleccions presidencials alemanyes de 2017
18 març 2012	eleccions presidencials alemanyes de 2012
30 juny 2010	eleccions presidencials alemanyes de 2010
23 maig 2009	eleccions presidencials alemanyes de 2009
Família
Cònjuge	cap valor
Premis
	(2007) Deutsch-Türkischer Freundschaftspreis (mul) ;
Lloc web	sevimdagdelen.de

Sevim Dağdelen (Duisburg, 4 de setembre de 1975) és una política alemanya i membre del Bundestag en representació de L'Esquerra fins al 2023 que va incorporar-se al nou partit Bündnis Sahra Wagenknecht (BSW).

Trajectòria

Sevim Dağdelen és filla d'immigrants kurds.^[1] Va estudiar Dret primer a la Universitat de Marburg i després a la Universitat d'Adelaide d'Austràlia durant un any. Més tard va assistir a la Universitat de Colònia però va abandonar els estudis per a seguir la seva carrera política.^[2] Va treballar al diari turc Evrensel i a les publicacions alemanyes Tatsachen i Junge Stimme.^[3]

Després d'unir-se a L'Esquerra, Dağdelen es va convertir en membre del consell del partit de Renània del Nord-Westfàlia. De 1993 a 2001 va ser membre de la comissió federal de joventut. Des del 2005 és membre del Bundestag.^[4]

Dağdelen va visitar Julian Assange a l'Ambaixada de l'Equador ddl Regne Unit el setembre de 2012, transmetent-li «la solidaritat de l'esquerra a alemanya». És partidària de les Unitats de Protecció del Poble (YPG) kurdes i va mostrar la bandera de les YPG al Bundestag, que a Alemanya està prohibida.^[5] També s'oposa a la política exterior alemanya respecte a l'Estat turc.^[1]

El 18 de febrer de 2022, va participar en una manifestació a Berlín sota el lema «La seguretat per a Rússia és seguretat per al nostre país», on va acusar els mitjans de comunicació alemanys de difondre les «històries del servei d'intel·ligència dels EUA».^[6] Després de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, Dağdelen va ser una de les signatàries d'una declaració que atribuïa una responsabilitat important de la invasió russa a la política exterior dels Estats Units d'Amèrica.^[7]^[8] L'abril de 2022, va elogiar els manifestants alemanys que s'oposaven a un augment de la despesa militar alemanya i va descriure com una «bogeria» lliurar armament a Ucraïna.^[9]

Dağdelen va criticar el discurs de la presidenta de la Comissió Europea , Ursula von der Leyen, a principis de 2023, que demanava una nova política de la UE en relació a la Xina, afirmant que «la UE i els seus estats membres volen desafiar Xina com a potència emergent, fins i tot militarment».^[10]

En una conferència de premsa del 23 d'octubre de 2023, Sahra Wagenknecht va presentar el seu nou partit BSW. Sevim Dağdelen és una de les diputades que es va escindir de L'Esquerra per a conformar el nou partit.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Erdoğan-Unterstützer rufen zu IG-Metall-Austritt auf» (en alemany). www.t-online.de, 24-01-2018. [Consulta: 1r març 2020].
↑ «Linkspartei: Aus dem Reich der Schattengewächse». [Consulta: 21 febrer 2019].
↑ «Türk kökenli vekillerin yükselişi» (en turc). , 23-09-2013 [Consulta: 20 setembre 2023].
↑ «Deutscher Bundestag - Sevim Dağdelen» (en alemany). Deutscher Bundestag. [Consulta: 18 juny 2023].
↑ «Sevim Dagdelen: Abgeordnete zeigt verbotene Kurdenflagge im Bundestag» (en alemany). , 21-11-2017 [Consulta: 1r març 2020].
↑ Abgeordnete der Linken zeigen Verständnis für den Kreml
↑ «Gregor Gysi kritisiert Russland-Nähe von Sahra Wagenknecht in scharfem Brief» (en alemany). Der Spiegel, 01-03-2022. ISSN: 2195-1349.
↑ Sánchez, Jayro. «El Gobierno alemán es incapaz de primar el interés de su población sobre sus relaciones de vasallaje con EEUU» (en castellà). NR, 12-03-2023. [Consulta: 24 octubre 2023].
↑ «Germany holds Easter peace marches in shadow of Ukraine war» (en anglès britànic). DW.COM, 2022.
↑ «China finds unlikely allies in Germany's far right and far left» (en anglès britànic). [Consulta: 24 octubre 2023].

[Ref-1] 1,0 ^1,1 «Erdoğan-Unterstützer rufen zu IG-Metall-Austritt auf» (en alemany). www.t-online.de, 24-01-2018. [Consulta: 1r març 2020].

[2] «Linkspartei: Aus dem Reich der Schattengewächse». [Consulta: 21 febrer 2019].

[d-3] «Türk kökenli vekillerin yükselişi» (en turc). , 23-09-2013 [Consulta: 20 setembre 2023].

[:0-4] «Deutscher Bundestag - Sevim Dağdelen» (en alemany). Deutscher Bundestag. [Consulta: 18 juny 2023].

[5] «Sevim Dagdelen: Abgeordnete zeigt verbotene Kurdenflagge im Bundestag» (en alemany). , 21-11-2017 [Consulta: 1r març 2020].

[6] Abgeordnete der Linken zeigen Verständnis für den Kreml

[7] «Gregor Gysi kritisiert Russland-Nähe von Sahra Wagenknecht in scharfem Brief» (en alemany). Der Spiegel, 01-03-2022. ISSN: 2195-1349.

[8] Sánchez, Jayro. «El Gobierno alemán es incapaz de primar el interés de su población sobre sus relaciones de vasallaje con EEUU» (en castellà). NR, 12-03-2023. [Consulta: 24 octubre 2023].

[9] «Germany holds Easter peace marches in shadow of Ukraine war» (en anglès britànic). DW.COM, 2022.

[10] «China finds unlikely allies in Germany's far right and far left» (en anglès britànic). [Consulta: 24 octubre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]