El pont d'Allāhverdi Khan (en persa: پل اللهوردیخان), popularment conegut com a Si-o-seh pol (en persa: سی وسه پل; literalment, el pont de 33 arcs) és un pont de dos nivells a la ciutat d'Isfahan (Iran), situat sobre el Zayande, el riu més gran de l'altiplà iranià (no-navegable). Connecta, per al pas de vianants, la part mitjana de l'avinguda Chahar Bagh amb la seva part baixa, el barri armeni de Nova Jolfa).[1]
Shah Abbas I encarregà el pont al seu general Allāhverdi Khan Undiladze, i aquest el construí entre 1602 i 1607 (entre 1011 i 1015, segons el calendari musulmà).[2] El pont té una longitud de 297.76 metres i una amplada de 13.75 metres, i està fet de sorra, maons i sarouj (un tipus de ciment local).[3] És considerat un dels exemples més famosos d'arquitectura safàvida, així com un dels ponts més importants del món.[4][5] Antigament, el centre del Si-o-seh pol era destinat al trànsit d'animals i carros, mentre els laterals eren per als peatons, que disposaven de seients per a contemplar el riu en la cara exterior del pont.[6] Fins al segle xix, l'interior era decorat amb pintures que, a ulls dels viatgers europeus, eren considerades eròtiques.[2] Un parell de kilòmetres riu avall, es pot trobar el també mundialment famós pont Khaju, construït per Abbas II el 1650.[7]
En els darrers anys, el riu Zayande (un dels pocs rius amb cabal permanent del país) està sec molt sovint, a causa de la sequera i a una gestió inadequada de l'aigua.[8] En aquests casos, els fonaments del pont també estan eixuts i la gent s'hi reuneix a les nits per tocar música tradicional persa.
) × 297,76 (
) × 5,6 (
) m 
