Si-o-seh pol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Pont d'Allāhverdi Khan o Si-o-seh Pol
33pol esfahan.jpg
Dades
Tipus pont de pedra, pont d'arc i pont de carretera
Creació 1599
Data d'obertura oficial 1602
Cronologia Segle XVII
Característiques
Estil arquitectònic Isfahani style Tradueix
Material Pedra
Nombre d'arcs 33
Mesura 13,75m (Amplada) × 297,76 m  (Llargada) m
Creua Riu Zayandeh
 32° 38′ 42″ N, 51° 40′ 03″ E / 32.644869°N,51.667594°E / 32.644869; 51.667594
Patrimoni nacional de l'Iran
Data 6 gener 1932
Identificador 110
Modifica les dades a Wikidata

El pont d'Allāhverdi Khan (en persa: پل الله‌وردی‌خان), popularment conegut com a Si-o-seh pol (en persa: سی وسه پل; literalment, el pont de 33 arcs) és un pont de dos nivells a la ciutat d'Isfahan (Iran), situat sobre el Zayande, el riu més gran de l'altiplà iranià (no-navegable). Connecta, per al pas de vianants, la part mitjana de l'avinguda Chahar Bagh amb la seva part baixa, el barri armeni de Nova Jolfa).[1]

Història[modifica]

Shah Abbas I encarregà el pont al seu general Allāhverdi Khan Undiladze, i aquest el construí entre 1602 i 1607 (entre 1011 i 1015, segons el calendari musulmà).[2] El pont té una longitud de 297.76 metres i una amplada de 13.75 metres, i està fet de sorra, maons i sarouj (un tipus de ciment local).[3] És considerat un dels exemples més famosos d'arquitectura safàvida, així com un dels ponts més importants del món.[4][5] Antigament, el centre del Si-o-seh pol era destinat al trànsit d'animals i carros, mentre els laterals eren per als peatons, que disposaven de seients per a contemplar el riu en la cara exterior del pont.[6] Fins al segle XIX, l'interior era decorat amb pintures que, a ulls dels viatgers europeus, eren considerades eròtiques.[2] Un parell de kilòmetres riu avall, es pot trobar el també mundialment famós pont Khaju, construït per Abbas II el 1650.[7]

Actualitat[modifica]

En els darrers anys, el riu Zayande (un dels pocs rius amb cabal permanent del país) està sec molt sovint, degut a la sequera i a una gestió inadequada de l'aigua.[8] En aquests casos, els fonaments del pont també estan eixuts i la gent s'hi reuneix a les nits per tocar música tradicional persa.

Referències[modifica]

  1. «Allah Verdi Khan Bridge (Sio Se Pol)». Isfahan Municipality Portal.(anglès)
  2. 2,0 2,1 «Isfahan Monuments: Bridges». Encyclopaedia Iranica.(anglès)
  3. Mashayekh et al., Hourieh «Allahverdi Khan Bridge (Si-O-Seh Pol) of Esfahan: An Example of Art and Mathematics» (en anglès). , 2007 [Consulta: 8 desembre 2016].
  4. McChesney, Robert «Four Sources on Shah Abbas’s Building of Isfahan» (en anglès). Muqarnas. Brill, 5, 1988, pàg. 103-134. DOI: 10.2307/1523113 [Consulta: 1r desembre 2016].
  5. «Bridges Database - List of The World's Greatest Bridges». Bridges DB.(anglès)
  6. «Si o Seh Pol». Archnet.org.(anglès)
  7. Sir John Chardin, Ronald W. Ferrier. I.B.Tauris. A Journey to Persia: Jean Chardin's portrait of a seventeenth-century empire, 1996, p. 149. (anglès)
  8. «Iran’s rivers run dry amid drought and mismanagement». The national, 12-05-2014.(anglès)