Sibil·la de Manresa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSibil·la de Manresa
Arbre genealògic de Sibil·la de Manresa

Sibil·la de Manresa fou filla de Bernat Ramon de Manresa, el Castlà de Manresa i d'Artés,[1][2] i d'Arsendis de Castellgalí, qui probablement era descendent dels senyors de Castellgalí.[3] La seva germana Dolça de Manresa es casà amb Guillem de Guardia, parent dels vescomtes de Barcelona.[4]

L'any 1177 vengué el castell i el terme de Castellgalí a Alfons I per 250 morabatins d'or, afirmant que l'havia heretat de part de la seva mare. La venda l'aprovaven els seus germans Elisenda i Bernat,[3][5][6] i en foren testimonis el mateix Guillem de Guardia, Pere Salom, Bernat Veguer de Manresa, Pere Prevere i el notari Guillem de Bonastre, qui va redactar-ne l'acta.[7]

Referències[modifica]

  1. «BREU HISTORIA DE BALSARENY». [Consulta: 5 novembre 2022].
  2. «TOT PASSEJANT: El castell de Balsareny». [Consulta: 28 juny 2023].
  3. 3,0 3,1 Suades Marigot, Jordi. Castellgalí, més de mil anys d'història. Castellgalí: Ajuntament de Castellgalí, Farell Editors, maig 2018. ISBN 9788417116026. 
  4. Gonzalez Leal, Jose Luis «[https://web.archive.org/web/20230628154754/https://web.manresa.cat/media/docs/arxius/dilig_-_peu_2204_mp_peupm_fitxa_jutjats_ap_1.pdf 1.3 La Torre Vescomtal, el Casal Sotal i la muralla de la “ciutat” (segles X- XIII)]». Modificació puntual del pla especial urbanístic de protecció del patrimoni. Fitxa P0004 jutjats de primera instància., novembre 2022, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2023-06-28 [Consulta: 28 juny 2023].
  5. «Castellgalí | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 setembre 2022].
  6. «Castell de Castellgalí | Mapes de Patrimoni Cultural». [Consulta: 26 setembre 2022].
  7. Antón, 1863-1936 Vila i Sala «Lo senyoriu feudal de Castellgalí (Contribució a l'estudi del Feudalisme a Catalunya)». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1914, pàg. 47–58. ISSN: 2339-9864.