Sicari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Sicae o daga emprada pels sicaris

Sicari o sicarii ve del plural llatí de sicarius, que significa "daga" referint-se a l'home que porta la daga o a un assassí a sou. El terme fou aplicat als insurrectes jueus de Judea avanç de la destrucció de Jerusalem de l'any 70 que volien expulsar als romans i als seus partidaris de les terres d'Israel. Segons l'historiador jueu Flavi Josep en la seva obra Antiguitats Judaiques (xx.208) esmenta que: "Quan Albinus arribà a la ciutat de Jerusalem, assegurar la pau en la terra, exterminant la major part del Sicari.".

Els sicaris recorrien a l'assassinat per obtenir el seu objectiu. Sota la seva capa de vestir amagaven la sicae, o daga petita, de la que rebien el seu nom. En les assemblees populars, particularment durant el peregrinatge al temple, apunyalaven els seus enemics (romans o simpatitzants romans). Literalment, sicari significava "home-daga".

Actualment sicari és l'assassí que mata per encàrrec o contracte.

Rebel·lió jueva[modifica | modifica el codi]

Masada

Al principi de la rebel·lió jueva (66), els sicaris, amb l'ajuda d'altres zelotes, van entrar a Jerusalem i cometeren una sèrie d'atrocitats, per forçar a la població a lluitar. En el Talmud explica que van destruir el subministre d'aliments de la ciutat per forçar a la gent a lluitar contra el setge romà en comptes de negociar la pau. Els seus líders més importants foren Menahem, Eleazar ben Jair, i Simó bar Giora. Eleàzar ben Jair va escapar de l'atac romà, i junt a un petit grup de seguidors, fugí a la fortalesa abandonada de Masada, a on seguí amb la resistència contra els romans fins a l'any 73, en què els romans prenen la fortalesa i la majoria dels seus defensors moren dins.

Judes Iscariot[modifica | modifica el codi]

En el nom de Judes Iscariot, l'apòstol que traí a Jesús, l'epítet Iscariot és interpretat per la majoria dels erudits com una transformació hel·lenitzada de sicarii. El sufix "-ot" significa "pertinença a", en aquest cas, als sicaris. Aquest significat es perd quan els Evangelis són traduïts a l'hebreu modern i Judes és traduït com Ish-Kerayot, convertint-lo en un home dels suburbis de la ciutat. Robert Eisenman presenta la visió diferent dels historiadors seculars a l'identificar-lo en canvi com Judes el Sicari. La majoria de les consonants i vocals coincidien, Sicarioi/Sicariōn; en el Nou Testament Iscariot.[1]

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Eisenman, Robert. James the Brother of Jesus: The Key to Unlocking the Secrets of Early Christianity and the Dead Sea Scrolls (en anglès). Ed. Viking, 1997, pàg. 179. ISBN 014025773X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]