Simfonia de cambra núm. 4 (Weinberg)
| Forma musical | simfonia de cambra simfonia  |
|---|---|
| Compositor | Mieczysław Weinberg |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
| Creació | 1992 |
| Data de publicació | 1992 |
| Parts | 4 moviments |
| Part de | llista de composicions de Mieczysław Weinberg |
| Opus | 153 |
| Instrumentació | orquestra de corda |
  | |
La Simfonia de cambra núm. 4 per a orquestra de corda, op. 153, fou composta per Mieczysław Weinberg a Moscou en molt poc espai de temps, entre el 30 d'abril i el 12 de maig de 1992. Composta per a orquestra de corda, clarinet i un triangle, està dedicada al compositor Borís Txaikovski i és l'última partitura completada pel compositor.[1]
Composta en un sol moviment la podem dividir en quatre parts que s'interpreten sense interrupció:
- Lento
- Aallegro molto, moderato
- Adagio, meno mosso
- Andantino, adagissimo
L'autor va fer la peça quatre anys abans de morir d'una dura malaltia, i la descrivia com un resum de la seva vida. Es considerava menystingut tot i haver sobreviscut tant a l'antisemitisme com a la mort d'amics seus com Xostakóvitx i a la generació excepcional de finals del segle XX amb Gueorgui Kantxeli o Sofia Gubaidúlina.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Encina Cortizo, María. «Notes del programa» (en castellà). Oviedo.es. [Consulta: 16 gener 2020].
- ↑ Martín Bermúdez, Santiago. «Programa de mà». Fundació March. [Consulta: 14 gener 2020].