Sindicats a Eslovàquia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La majoria dels sindicats d'Eslovàquia pertanyen a una de les tres confederacions sindicals, amb un domini clar de la KOZ (l'organització successora eslovaca de la Confederació Txec-Eslovaca de Sindicats CSKOS, fundada el 1990) que, però, perd afiliats. Políticament, s'inclina cap al partit eslovac Smer (Direcció - Socialdemocràcia). Tot i això, els seus sindicats confederats gaudeixen de gran autonomia.

La densitat sindical global rondava el 13% (16% segons altres xifres) l'any 2015.[1]

Confederacions sindicals[modifica]

Nom de la confederació sindical Afiliats[2] Pertanyent a una
Confederació Sindical Internacional
Konfederácia odborových zväzov SR, KOZ SR
(Confederació de Sindicats de la República Eslovaca)
aprox. 220.000 CSI, CES
Spoločné odbory Slovenska, SOS
(Sindicats Conjunts d'Eslovàquia)
25.000
Nezávislé kresťanské odbory Slovenska, NKOS
(Sindicats Cristians Independents d'Eslovàquia)
200

Sindicats confederats i contactes internacionals[modifica]

Els sindicats confederats de la KOZ SR inclouen (entre parèntesis: nombre d'afiliats, afiliació a una Federació Sindical Internacional):[3]

  • Odborový zväz KOVO, OZ KOVO (Sindicat del Metall) (aprox. 60.000, IndustriAll Europe, IndustriAll, ISP-PSI, FSESP-EPSU);
  • Energeticko-Chemický odborový zväz, ECHOZ (Sindicat de l'Energia i la Química) (11.500, IndustiAll Europe, IndustriAll, FSESP-EPSU);
  • Integrovaný odborový zväz (Sindicat Integrat) (10.000, IndustiAll Europe, EFBWW);
  • Slovenský odborový zväz zdravotníctva a sociálnych služieb, SOZZaSS (Sindicat de Sanitat i Serveis Socials) (17.600, EUROFEDOP);
  • Odborový zväz pracovníkov školstva a vedy na Slovensku, OZPŠAV (Sindicat d'Educació i Ciència) (41.700, CSEE-ETUCE);
  • Slovenský Odborový zväz verejnej správy a kultúry, Sloves (Sindicat de l'Administració Pública i la Cultura) (21.600, EUROFEDOP).

Situació legal[modifica]

Després que Eslovàquia seguís inicialment una trajectòria neoliberal, amb la victòria electoral del partit Smer el 2006 i Robert Fico al govern, alguns drets dels treballadors es van restablir i la posició dels sindicats es va reforçar. Es van frenar l'ocupació precària i l'autoocupació forçosa, i, ara, els salaris dels treballadors temporals s'han d'ajustar als dels treballadors fixos al cap de tres mesos.[4]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Trade Unions» (en anglès). worker-participation.eu. [Consulta: 3 maig 2022].
  2. Totes les dades procedeixen de: FES, Slowakei: Gewerkschaftsmonitor 2021 (vegeu la bibliografia), p. 3.
  3. Totes les dades procedeixen de: FES, Slowakei: Gewerkschaftsmonitor 2021 (vegeu la bibliografia), p. 4.
  4. «Die Rückkehr der Politik: Im Billiglohnland Slowakei gerät der Neoliberalismus zusehends in die Defensive (El retorn de la política: A l'Eslovàquia dels salaris baixos, el neoliberalisme està visiblement a la defensiva)» (en alemany). ag-friedensforschung.de, 23-01-2008. [Consulta: 8 febrer 2008].

Enllaços externs[modifica]