Sinesi de Cirene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sinesi (Synesius) fou un dels més elegants escriptors cristians dels segles IV i V.

Va néixer a Cirene i deia ser descendent del rei d'Esparta Eurístenes. Es va dedicar a l'estudi de totes les branques de la literatura grega primer a Cirene i després a Alexandria. Fou famós pel seu domini de l'eloqüència, la poesia i la filosofia (en la qual fou deixeble de Plató).

El 397 fou enviat pels seus conciutadans a Constantinoble com a cap d'una ambaixada a l'emperador Arcadi, al qui va portar corona d'or; fou llavors quan es va fer cristià i fou batejat per Teòfil, patriarca d'Alexandria; 410 el mateix patriarca el va ordenar bisbe de Ptolemais a la Pentàpolis Líbia; Sinesi no volia acceptar i no va voler abandonar la seva dona, i va declarar que no creia en la resurrecció del cos, però Teòfil va insistir i finalment va obtenir dispensa per conservar la dona i va fer una declaració de creure en la resurrecció.

Va portar la seva diòcesi amb energia i èxit durant vint anys, va aconseguir la conversió del filòsof Evagri, i va humiliar Andrònic el tirànic praeses de Líbia, a qui va amenaçar amb l'excomunió amb el suport imperial, i que va haver de demanar perdó a l'església.

Va morir vers el 430 o 431 i el va succeir com a bisbe el seu germà petit Euopti que poc després apareix signant les actes del concili d'Efes com a bisbe de Ptolemais.

Obres[modifica | modifica el codi]

Els seus escrits són els següents:

  • Εἰς τὸν αὐτοκρἀτορα Ἀρκάδιον περὶ βασιλείας
  • Δἰων, ἢ περὶ τῆς κα? ἑαυτὸν διαγωγῆς, Dio, sive de suo ipsius Instituto
  • Φαλάκρας ἐγκώµιον, Encomium calvitii
  • Αἰγύπτιος ἢ περὶ προνοίας, Aegyptius sive de Providentia
  • Περὶ ἐνυπνίων, De Insmniis
  • Ἐπιστολαί
  • Ὁμιλία
  • Ὁμιλια
  • Κατάστασις ῥηθεῖρα ἐπὶ τῇ μεγίστῃ τῶν βαρβάρων ἐφόδῳ, ἡγεμονεύοντος Γενναδίου καὶ Δουκὸς ὄντος Ἰννοκεντίου (on descriu les calamitat patides per la Pentàpolis a la gran expedició dels bàrbars a la zona el 412)
  • Κατάστασις
  • Πρὸς Παιόνιον ὑπὲρ τοῦ δώρου λόγος, de dono Astrolabii ad Pueonium dissertatio
  • Ὕμνοι, (deu himnes)

A l'antologia grega hi figuren tres epigrames suposadament seus.