Sinibald de Nuremberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Sinibald, o
Sebald de Nuremberg
Sebald-Grab.jpg
Mausoleu de Sant Sebald (Nuremberg)
Biografia
NaixementSebaldus, Sebald
segle VIII Modifica el valor a Wikidata
Francònia? (Baviera, Alemanya) o Dinamarca
Mortsegle VIII Modifica el valor a Wikidata
Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSankt Sebaldus (Nuremberg) 
Dades personals
Conegut perSe'n dubta de l'existència
Activitat
OcupacióErmità Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
anacoreta
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, luteranisme
BeatificacióCulte antic, testimoniat en 1072
Canonització26 de març de 1425 (confirmació del culte) , Roma nomenat per Martí V
PelegrinatgeNuremberg
Festivitat19 d'agost
IconografiaCom a pelegrí, amb gaiata i capell; amb una església petita a la mà
Patró deNuremberg

Per al sant de Trèveris, vegeu: Sinibald de Trèveris

Sinibald o Sebald de Nuremberg fou un eremita llegendari, missioner a la Francònia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes, i com a sant patró de la ciutat de Nuremberg.

Llegenda[modifica]

No hi ha dades certes de la vida del sant, i tota ella és llegendària. És possible que existís un eremita al bosc de Poppenreuth, proper a Nuremberg, i que morís en llaor de santedat. A partir d'aquesta dada, es van desenvolupar tot un seguit de llegendes.

Una d'elles, datada cap al 1280, diu que Sebald era contemporani d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic (mort en 1056) i nascut a la Francònia. Després d'haver peregrinat a Itàlia, va predicar a Nuremberg. Altres fonts diuen que era un noble franc que va trobar a Itàlia els sants Willibald d'Eichstätt i el seu germà Winebald (que van viure al segle viii) i que es va fer missioner al Reichswald (els boscos que volten Nuremberg). Altres llegendes el fan fill del rei de Dinamarca o estudiant a París, on es va casar amb una princesa francesa a qui va deixar la mateixa nit de noces per consagrar-se a la religió; llavors va marxar a Roma, on el papa li conferí la missió de predicar i evangelitzar la regió de Nuremberg.

Veneració[modifica]

Malgrat no haver-hi proves que realment hagués existís, el seu culte s'associà a Nuremberg, que esdevingué lloc de pelegrinatge. Aquest culte es testimonia ja el 1072 a la crònica de Lambert de Hersfeld. En 1255, en reedificar-se la parròquia, se li consagrà, i s'hi instal·laren les seves suposades relíquies. El 1397 es dugueren a l'església de Sankt Sebaldus, on eren tretes en processó cada any. El 1508-19, Peter Vischer el Vell i els seus fills van fer la tomba de bronze que avui hi ha a St. Sebaldus, obra mestra del Renaixement alemany.

El 26 de març de 1425 fou canonitzat formalment per Martí V, a instància del Consell Municipal de Nuremberg.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinibald de Nuremberg