Sinibald de Nuremberg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Sinibald, o
Sebald de Nuremberg
Sebald-Grab.jpg
Mausoleu de Sant Sebald (Nuremberg)
Biografia
Naixement Sebaldus, Sebald
Segle VIII o segle XI
Francònia? (Baviera, Alemanya) o Dinamarca
Mort 770 o segle XI
Nuremberg (Baviera, Alemanya)
Lloc d'enterrament Sankt Sebaldus (Nuremberg) 
Activitat
Ocupació Ermità
anacoreta
Celebració Església Catòlica Romana, luteranisme
Beatificació Culte antic, testimoniat en 1072
Canonització 26 de març de 1425 (confirmació del culte) , Roma nomenat per Martí V
Pelegrinatge Nuremberg
Festivitat 19 d'agost
Esdeveniment significatiu Se'n dubta de l'existència
Iconografia Com a pelegrí, amb gaiata i capell; amb una església petita a la mà
Patró de Nuremberg
Modifica dades a Wikidata

Per al sant de Trèveris, vegeu: Sinibald de Trèveris

Sinibald o Sebald de Nuremberg fou un eremita llegendari, missioner a la Francònia. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes, i com a sant patró de la ciutat de Nuremberg.

Llegenda[modifica]

No hi ha dades certes de la vida del sant, i tota ella és llegendària. És possible que existís un eremita al bosc de Poppenreuth, proper a Nuremberg, i que morís en llaor de santedat. A partir d'aquesta dada, es van desenvolupar tot un seguit de llegendes.

Una d'elles, datada cap al 1280, diu que Sebald era contemporani d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic (mort en 1056) i nascut a la Francònia. Després d'haver peregrinat a Itàlia, va predicar a Nuremberg. Altres fonts diuen que era un noble franc que va trobar a Itàlia els sants Willibald d'Eichstätt i el seu germà Winebald (que van viure al segle viii) i que es va fer missioner al Reichswald (els boscos que volten Nuremberg). Altres llegendes el fan fill del rei de Dinamarca o estudiant a París, on es va casar amb una princesa francesa a qui va deixar la mateixa nit de noces per consagrar-se a la religió; llavors va marxar a Roma, on el papa li conferí la missió de predicar i evangelitzar la regió de Nuremberg.

Veneració[modifica]

Malgrat no haver-hi proves que realment hagués existís, el seu culte s'associà a Nuremberg, que esdevingué lloc de pelegrinatge. Aquest culte es testimonia ja el 1072 a la crònica de Lambert de Hersfeld. En 1255, en reedificar-se la parròquia, se li consagrà, i s'hi instal·laren les seves suposades relíquies. El 1397 es dugueren a l'església de Sankt Sebaldus, on eren tretes en processó cada any. El 1508-19, Peter Vischer el Vell i els seus fills van fer la tomba de bronze que avui hi ha a St. Sebaldus, obra mestra del Renaixement alemany.

El 26 de març de 1425 fou canonitzat formalment per Martí V, a instància del Consell Municipal de Nuremberg.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sinibald de Nuremberg Modifica l'enllaç a Wikidata