Sis lliçons de ball en sis setmanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesSis lliçons de ball en sis setmanes
Six Dance Lessons in Six Weeks Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorRichard Alfieri Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSt. Pete Beach Modifica el valor a Wikidata
ProductorOrlai Tibor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena7 juny 2001 Modifica el valor a Wikidata
TeatreGeffen Playhouse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc websixdancelessonsinsixweeks.com Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 11204 Modifica el valor a Wikidata

Sis lliçons de ball en sis setmanes (títol original en anglès Six Dance Lessons in Six Weeks) és una obra de teatre del 2001 del dramaturg estatunidenc Richard Alfieri.[1] És una obra amb només dos personatges: Lily Harrison, la formidable vídua d'un ministre baptista i Michael Minetti, un instructor de dansa gai contractat per donar-li lliçons de ball.[2] Fou estrenada al Geffen Playhouse de Los Angeles (amb Uta Hagen i David Hyde Pierce en els dos papers) i després fou traslladada a Broadway.[3] S'ha representat a 24 països i ha estat traduïda a 14 llengües, entre elles el català.[2]

Todd McKenney (agenollat) i Nancye Hayes (dempeus) ballant el swing

]

Sinopsi[modifica]

Lily Harrison es descriu a si mateixa com "una madura benestant"[4] que viu sola a St Petersburg Beach a la costa del golf de Florida. L'obra comença quan ella espera la primera de les sis lliçons setmanals de ball a casa.[2] El seu mestre és Michael Minetti, un gai sarcàstic que es va veure obligat per circumstàncies a abandonar la seva vida de noi de cor a Broadway i a treballar com a instructor de dansa.[5] Lily és la primera client de Michael i la seva primera lliçó no va bé a causa del seu llenguatge brut i del fet que tots dos són amargats. Cadascun menteix a l'altre, Lily al·legant que el seu marit tornarà aviat a casa (de fet, és una vídua amb una vida molt restringida pel seu marit ministre baptista del sud) i Michael que afirma estar casat per ocultar tant la seva homosexualitat com el dolor per la mort del seu amant.[4][5] A mesura que continuen les lliçons es desenvolupa una amistat improbable a partir de la seva compartida irascibilitat i solitud.[4] Queda clar que Lily no necessitava lliçons, sinó una parella de ball, i la parella gaudeix del temps junts fora de les lliçons. L'amistat creix fins al punt en què Lily ajuda Michael a buscar parella, i Michael cuida a Lily a mesura que la seva salut es deteriora.[6]

Produccions notables[modifica]

Arthur Allan Seidelman va dirigir l'obra per a la seva estrena de 2001 a Los Angeles al Geffen Playhouse (amb Uta Hagen i David Hyde Pierce)[1] i per a la temporada 2003 al Coconut Grove Playhouse a Miami (amb Rue McClanahan i Mark Hamill).[7] McClanahan a abandonar el paper de Lily i va ser reemplaçada per Polly Bergen quan la producció es va traslladar a Broadway.[3][7] Seidelman també va dirigir les produccions al West End de Londres (amb Claire Bloom i Billy Zane) el 2006[4] i la reestrena a Los Angeles (amb Constance Towers i Jason Graae)el 2008.[8]

L'obra va ser produïda a Austràlia el 2006 per l'Ensemble Theatre sota l'aleshores directora artística Sandra Bates, aparellant Todd McKenney en la seva primera obra no musical amb Nancye Hayes.[9][10] La parella va tornar a repetir aquests papers deu anys després, reunint-se amb Bates en el seu paper final de directora.[9][11] El 2016 era l'obra de més èxit dels 58 anys d'història del teatre.[11] L'Ensemble Theatre, en col·laboració amb Christine Dunstan Productions, va portar l'obra de gira i va guanyar el 2007 el premi Helpmann a la millor producció de gira regional.[12]

A més de les produccions anteriors, aquesta obra ha estat traduïda a 14 idiomes[2] i interpretada a ciutats com Amsterdam, Atenes, Berlín, Bielefeld, Bonn, Budapest, Düsseldorf, Hamburg, Hèlsinki, Istanbul, Jerusalem, Johannesburg, Madrid, Múnic, Praga, Salzburg, São Paulo, Seül, Stuttgart, Tel Aviv, Tòquio i Viena.[13] Segons Variety, l'obra ha estat produïda àmpliament,[14] i l'editor Samuel French la descriu com una obra "extremadament popular" que "ha tingut un èxit enorme tant a nivell nacional com internacional."[15] El lloc web de l'obra la descriu com " un èxit internacional i una de les obres més importants arreu del món."[2]

El 2013 se'n va fer una versió en català que fou representada pel grup de teatre de Fals a l'Ateneu La Vinyeta de Manresa adaptada per Lluís Tuneu.[16]

Adaptacions[modifica]

Alfieri va transformar l'obra en un guió per a l'adaptació cinematogràfica del 2014, que fou dirigida per Seidelman i protagonitzada per Gena Rowlands i Cheyenne Jackson en els papers principals.[14] L'agregador de revisions Rotten Tomatoes informa que la pel·lícula té una valoració general d'aprovació del 45%, basada en 11 ressenyes, amb una mitjana ponderada de 5,5/10.[17] Metacritic, que assigna una puntuació estàndard a les ressenyes de crítiques, van donar a la pel·lícula una puntuació mitjana de 50 sobre 100, basada en vuit crítics, indicant "comentaris mixtes o mitjans".[18]

Manuscrit[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Oxman, Steven «Review: 'Six Dance Lessons in Six Weeks'». Variety, 10-06-2001 [Consulta: 29 setembre 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «The International Hit Play 'Six Dance Lessons in Six Weeks' by Richard Alfieri – The Play». [Consulta: 29 setembre 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 Gans, Andrew «Six Dance Lessons in Six Weeks to Close Nov. 23». Playbill, 21-11-2003 [Consulta: 29 setembre 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Billington, Michael «Six Dance Lessons in Six Weeks». The Guardian, 02-12-2006 [Consulta: 29 setembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 Brown, Peter. «Six Dance Lessons in Six Weeks», 30-11-2006. [Consulta: 29 setembre 2016].
  6. ↑ Alfieri, Richard. «Week Ten – Bonus Lesson». A: Six Dance Lessons in Six Weeks. Samuel French, Inc., 2005, p. 81–83. ISBN 9780573602795. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Jones, Kenneth «Rue McClanahan Bows Out of Bway's Six Dance Lessons; Hamill Ready to Dance». Playbill, 27-06-2003 [Consulta: 29 setembre 2016].
  8. ↑ Stoudt, Charlotte «'Six Dance Lessons in Six Weeks'». Los Angeles Times, 05-11-2008 [Consulta: 29 setembre 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 Hallett, Bruce «Six Dance Lessons in Six Weeks». The Sydney Morning Herald, 13-02-2006 [Consulta: 12 agost 2014].
  10. ↑ Huntsdale, Justin «Theatre legends Todd McKenney and Nancye Hayes unite for heart-warming play». ABC News, 17-02-2016 [Consulta: 29 setembre 2016].
  11. ↑ 11,0 11,1 Hook, Chris «Ten years later, McKenney and Hayes bring Six Dance Lessons play back for another spin on stage». Daily Telegraph, 03-02-2016 [Consulta: 27 setembre 2016].
  12. ↑ «Helpmann Awards – Past nominees and winners». Helpmann Awards, 2016. [Consulta: 29 setembre 2016].
  13. ↑ «The International Hit Play 'Six Dance Lessons in Six Weeks' by Richard Alfieri – Major Productions». [Consulta: 29 setembre 2016].
  14. ↑ 14,0 14,1 Chang, Justin. «Film Review: 'Six Dance Lessons in Six Weeks'». Variety, 16-12-2014. [Consulta: 29 setembre 2016].
  15. ↑ Samuel French. «Six Dance Lessons in Six Weeks», 2016. [Consulta: 12 novembre 2016].
  16. ↑ L'Ateneu la Vinyeta acull teatre aquest dissabte, nacional.cat, 9 de maig de 2013
  17. ↑ «Six Dance Lessons in Six Weeks (2014)». Rotten Tomatoes. [Consulta: 29 setembre 2016].
  18. ↑ «Six Dance Lessons in Six Weeks (Release Date: Dec 12, 2014)». Metacritic. [Consulta: 29 setembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sis_lliçons_de_ball_en_sis_setmanes&oldid=32392222»