Sistema de Qualificacions de la Motion Picture Association of America

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El sistema de qualificacions de la Motion Picture Association of America (Associació Cinematogràfica dels Estats Units en anglès, abreujat MPAA) s'utilitza als Estats Units i els seus territoris per valorar la conveniència de les pel·lícules per a certes audiències basant-se en el seu contingut. Aquest sistema és un esquema voluntari que no s'aplica per llei; les pel·lícules poden ser exhibides sense tenir una valoració, però alguns cinemes no exhibeixen continguts no valorats o amb valorats amb NC-17. Els no-membres de MPAA també poden lliurar pel·lícules perquè siguin valorades. Altres mitjans de comunicació, com a programes televisius, música i videojocs, estan valorats per altres entitats com la Classificació per edats (televisió), el RIAA i el ESRB.

El sistema de qualificació de la MPAA és una de les diferents formes de classificació per edats que s'utilitzen per ajudar als pares a decidir quines pel·lícules són apropiades per als seus fills. Està administrat per la Classification & Ratings Adiministration (Administració de Qualificacions i Índexs en anglès, CARA), una divisió independent de la MPAA.

Índexs[modifica]

Qualificacions cinematogràfiques de la MPAA[modifica]

Els índexs segons la MPAA són:

Símbol de la qualificació Significat
Símbol d'índex del G
G – General Audiences
Admès per a totes les edats. Res que pogui ofendre als pares si ho veuen els seus fills.
PG- Valorant símbol
PG – Parental Guidance Suggested
Alguns continguts poden no ser apropiats per a nens. Pot contenir algunes imatges que podrien no agradar als pares per als seus fills joves.
PG-13 símbol d'índex
PG-13 – Parents Strongly Cautioned
Alguns materials poden ser inadequats per a nens de menys de 13 anys. Els pares han de ser cautelosos. Pot ser inadequat per pre-adolescents.
R Símbol d'índex
R – Restricted
Persones de menys de 17 anys requereixen acompanyament d'un adult. Contenen alguns materials per a adults. Els pares han d'informar-se sobre la pel·lícula abans de portar als seus fills a veure-la.
NC-17 símbol d'índex
NC-17 – Adults Only
Ningú de menys de 17 anys. Només adults. No admès per a nens.

En 2013, l'els índexs de la MPAA es van redissenyar, mostrant l'índex en la part esquerra d'una taula i el nom de l'índex damunt. La part més gran, a la dreta, proporciona una descripció més detallada del contingut de la pel·lícula i en la part de baix hi ha una explicació de la qualificació.

Altres etiquetes[modifica]

Si una pel·lícula no ha estat qualificada amb un índex o és una versió sense editar d'una pel·lícula ja qualificada, les etiquetes Not Rated  (NR) o Unrated (UR) s'utilitzen sovint.  Les versions sense talls o esteses de pel·lícules que tenen la qualificació de "Unrated" també contenen avisos que adverteixen que aquesta versió de la pel·lícula conté imatges que difereixen de l'original i podrien no ser aptes per a menors.

Si una pel·lícula no ha estat qualificada encara, s'utilitza l'etiqueta The Film Is Not Rated Yet (Pel·lícula encara no classificada) s'utilitza en tràilers i anuncis de televisió.

Classificacions de la MPAA per tràilers cinematogràfics[modifica]

La MPAA també valora tràilers de pel·lícules, publicitat impresa, cartells, i altres mitjans de comunicació usats per promocionar una pel·lícula. Abans de l'inici d'un tràiler es mostra una targeta verda, groga, o vermella que indica la seva qualificació.

  • Verd: Quan el tràiler acompanya una altra característica qualificada, el missatge en la targeta de títol verd declara: "La preestrena següent ha estat aprovada per acompanyar aquesta característica." Per a tràilers d'internet, el missatge ha estat lleugerament alterat a "La preestrena següent ha estat aprovat per a audiències apropiades."[1]
  • Groc: Una targeta de títol groga existeix només per a tràilers d'internet, amb el missatge estipulant "La preestrena següent ha estat aprovada només per a usuaris amb edat apropiada" La MPAA defineix "usuaris d'internet amb l'edat apropiada" a aquells que visiten pàgines d'internet principalment freqüentades per adults o accessibles només entre 9.00 p.m. i 4.00 a.m. La targeta groga està reservada per a tràilers de pel·lícules qualificades amb PG-13 o més.
  • Rojo: Una targeta de títol vermella indica que el tràiler està restringit i quan acompanya una altra característica, el missatge declara "La següent preestrena restringida ha estat aprovada per acompanyar aquesta característica només." Per a tràilers d'internet, el missatge canvia a "La següent preestrena restringida ha estat aprovada per a audiències apropiades." La targeta de títol vermella està reservada per a tràilers qualificats amb R i NC-17. Els tràilers d'internet que porta una targeta de títol vermella requereixen que els espectadors verifiquin la seva edat.

Història[modifica]

Reemplaçament del Codi Hays[modifica]

Jack Valenti, que s'havia convertit en president de la Motion Picture Association of America al maig de 1966, va considerar que el Codi de producció de pel·lícules, vigent des de 1930 i rigorosament aplicat des de 1934, estava desactualtzat i tenia "l'olor odiós de la censura".

Els cineastes estaven pressionant els límits del Codi i alguns fins i tot van arribar a presentar demandes contra el Codi Hays invocant la Primera Esmena, i Valenti va citar exemples com Who's Afraid of Virgínia Woolf?, que contenia les expressions "screw" i "hump the hostess"; i Blow Up, a la qual se li va negar l'aprovació del Codi a causa de la nuesa, la qual cosa va resultar que l'estudi membre de la MPAA ho alliberés a través d'una subsidiària. Va revisar el Codi per incloure l'avís de "SMA" (Suggerit per a audiències madures) com a mesura provisional.

Per adaptar-se a "la força irresistible dels creadors decidits a fer 'les seves pel·lícules'", i per evitar la "possible intrusió del govern en la sorra de la pel·lícula", va desenvolupar una sèrie de classificacions d'assessoria que podrien aplicar-se després que es completés una pel·lícula. L'1 de novembre de 1968, va entrar en vigor el sistema voluntari de classificació de pel·lícules de la MPAA, amb tres organitzacions que actuen com els seus grups de supervisió i guia: la MPAA, la National Association of Theatre Owners (Associació Nacional de Propietaris de Teatres) (OTAN) i la International Film Importers & Distributors of America (Importadors i Distribuïdors de Pel·lícules Internacionals d'Amèrica) (IFIDA).[2] Només les pel·lícules que es van estrenar als EUA després d'aquesta data es van veure afectades per això.[3]

Walter Reade va ser l'únic dels 75 principals expositors dels EUA que es va negar a usar les qualificacions. The Girl on a Motorcycle de Warner Bros. i Seven Arts va ser la primera pel·lícula a rebre la qualificació X i va ser distribuïda per la seva subsidiària, Claridge Pictures.[4] Unes altres dues pel·lícules van ser qualificades amb X al moment en què la MPAA va publicar el seu primer butlletí setmanal amb les classificacions, Sense With a Stranger de Paramount i Birds in Peru d'Universal Pictures. Tots dos serien llançats per les subsidiàries.[5]

Les qualificacions utilitzades des de 1968 fins a 1970 van ser:[6][7]

G - Suggerit per a tots els públics.

M - Suggerit per a audiències madures -S'aconsella discreció dels pares.

R - Restringit -Persones menors de 16 anys no admeses, tret que estiguin acompanyades per un pare o tutor adult.

X - Persones menors de 16 anys no admeses.

Aquest sistema de classificació de contingut originalment tenia tres qualificacions, amb la intenció de permetre que els pares portessin als seus fills a qualsevol pel·lícula que triessin. No obstant això, la National Association of Theater Owners (Associació Nacional de Propietaris de Teatres) va instar a la creació d'una categoria només per a adults, tement de possibles problemes legals en les jurisdiccions locals. La qualificació "X" no era una marca registrada de MPAA i no rebria el segell de MPAA; qualsevol productor que no present una pel·lícula per a la classificació de la MPAA pot aplicar la qualificació de "X" (o qualsevol altre símbol o descripció que no sigui una marca registrada de la MPAA).

M passant a ser GP, i després PG[modifica]

En 1970, les classificacions "R" i "X" es van augmentar de 16 a 17 anys.[8] A més, a causa de la confusió sobre si les pel·lícules classificades com a "M" eren adequades per als nens, "M" va ser rebatejada com a "GP" (Totes les edats, se suggereix presència d'un adult), i en 1971, la MPAA va agregar l'avís de contingut "Alguns materials no són generalment adequats pels pre-adolescents". L'11 de febrer de 1972, "GP" va ser revisat a "PG".[8]

Les qualificacions utilitzades des de 1970 fins a 1972 van ser:

G - Totes les edats, públic en general.

GP - Totes les edats, se suggereix presència d'un adult De tat en tant, segons el contingut de la pel·lícula, un advertiment dirà el següent: Aquesta pel·lícula conté material que pot no ser adequat per pre-adolescents.

R - Restringit -Els menors de 17 anys requereixen estar acompanyats per un pare o tutor adult.

X - No s'admeten menors de 17 anys.

Les qualificacions utilitzades des de 1972 fins a 1984 van ser:

G - Totes les edats, públic en general.

PG - Guia paternal suggerida, alguns materials poden no ser adequats per pre-adolescents.

R - Restringit -Els menors de 17 anys requereixen estar acompanyats per un pare o tutor adult.

X - No s'admeten menors de 17 anys.

Addició de la classificació PG-13[modifica]

A principis de la dècada de 1980, les queixes sobre violència i gore en pel·lícules com Indiana Jones i el temple maleït i Gremlins, que van rebre qualificacions de PG, van tornar a centrar l'atenció en pel·lícules vistes per nens petits i pre-adolescents.[9]

Segons l'autora Filipa Antunes, això va revelar l'enigma d'una pel·lícula que "no es va poder recomanar per a tots els nens, però tampoc es va poder repudiar a tots els nens de manera uniforme", la qual cosa va portar a especular que l'abast del sistema de qualificació, en particular la seva classificació de PG.[10] Steven Spielberg, director d'Indiana Jones and the Temple of Doom i productor executiu de Gremlins, va suggerir una nova qualificació intermèdia entre "PG" i "R".[11]

La classificació "PG-13" es va introduir l'1 de juliol de 1984 amb l'avís "S'adverteix als pares que han de prendre precaucions especials per brindar orientació especial per a l'assistència de nens menors de 13 anys: alguns materials poden ser inadequats per a nens petits". La primera pel·lícula que es va estrenar amb aquesta qualificació va ser la pel·lícula de guerra de John Milius en 1984, Aurora roja.[12] En 1985, la redacció es va simplificar a "Guia paternal estricta - Alguns materials poden ser inadequats per a nens menors de 13 anys".[13]

Gairebé al mateix temps, la MPAA va guanyar una demanda per infracció de marca registrada contra els productors i distribuïdors d'I Spit on Your Grave per una aplicació fraudulenta de la seva qualificació R a la versió sense talls de la pel·lícula,[14] i va obligar als seus estudis membres i diversos altres distribuïdors de vídeos domèstics per col·locar les classificacions de la MPAA en l'empaquetatge de les pel·lícules classificades de la MPAA a través d'un acord que entraria en vigència a la tardor d'aquest any.[15]

Les qualificacions utilitzades des de 1984 fins a 1990 van ser:

G - Totes les edats, públic en general.

PG - Guia paternal suggerida, alguns materials poden no ser adequats per a nens.

PG-13 - Guia paternal estricta, alguns materials poden ser inadequats per a nens menors de 13 anys.

R - Restringit -Els menors de 17 anys requereixen estar acompanyats per un pare o tutor adult.

X - No s'admeten menors de 17 anys.

La llei de Tennessee[modifica]

En 1989, la llei estatal de Tennessee va establir l'edat mínima per veure una pel·lícula amb classificació R exhibida en forma teatral sense acompanyament d'un adult als 18 anys, en lloc dels 17 anys, i va classificar l'admissió de menors a les pel·lícules amb qualificació X com a delicte menor. L'estatut es va mantenir en vigor fins a 2013, quan es va dictaminar que violava la Primera Esmena. La llei va ser modificada en 2013 per prohibir únicament a les persones menors de 18 anys si la pel·lícula es considerava "perjudicial per a menors".[16][17]

X reemplaçat per NC-17[modifica]

En els primers anys del sistema de classificació, les pel·lícules classificades amb "X" com Midnight Cowboy (1969) i A Clockwork Orange (1971) es van considerar inadequades per als nens, però no pornogràfiques i destinades al públic adult. No obstant això, les pel·lícules pornogràfiques sovint es van autoqualificar la qualificació "X" sense marca registrada, i aviat es va convertir en sinònim de pornografia en la cultura nord-americana.[18] A la fi de 1989 i principis de 1990, es van llançar dues pel·lícules d'art aclamades per la crítica amb un fort contingut per a adults, Henry: Portrait of a Serial Killer i The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover. Cap de les dues pel·lícules va ser aprovada per a una classificació de la MPAA, la qual cosa limita la seva distribució comercial i genera crítiques sobre la falta de designació d'aquestes pel·lícules en el sistema de classificació.[19][20]

Al setembre de 1990, la MPAA va introduir la qualificació "NC-17" ("No s'admeten nens menors de 17 anys").[21] Henry & June, que anteriorment se li havia assignat una qualificació de "X", va ser la primera pel·lícula a rebre la qualificació de "NC-17" enlloc seu.[21][22] Encara que les pel·lícules amb una classificació "NC-17" tenien més oportunitats de distribució majoritària que les pel·lícules classificades com a "X", molts teatres es van negar a exhibir-les, la majoria dels mitjans d'entreteniment no acceptaven publicitat per a elles, i molts grans centres de vídeo es van negar a vendre-les.[23] El 1996, l'edat mínima per a les pel·lícules "NC-17" es va elevar a 18, en tornar a redactar-la com "Ningú de 17 anys o menys admès".[24]

Les qualificacions utilitzades des de 1990 fins a 1996 van ser:

G - Totes les edats, públic en general.

PG - Guia paternal suggerida, alguns materials poden no ser adequats per a nens.

PG-13 - Guia paternal estricta, alguns materials poden ser inadequats per a nens menors de 13 anys.

R - Restringit -Els menors de 17 anys requereixen estar acompanyats per un pare o tutor adult.

NC-17 - No s'admeten nens menors de 17 anys.

Les qualificacions utilitzades des de 1996 fins a l'actualitat són:

G - Totes les edats, públic en general.

PG - Guia paternal suggerida, alguns materials poden no ser adequats per a nens.

PG-13 - Guia paternal estricta, alguns materials poden ser inadequats per a nens menors de 13 anys.

R - Restringit -Els menors de 17 anys requereixen estar acompanyats per un pare o tutor adult.

NC-17 - Ningú de 17 anys o menys admès.

Des de setembre de 1990, la MPAA ha inclòs breus explicacions de per què cada pel·lícula va rebre una qualificació de "R", permetent als pares saber què tipus de contingut contenia la pel·lícula. Per exemple, les explicacions d'algunes pel·lícules poden llegir-se "Violència brutal forta, llenguatge penetrant, contingut sexual fort i material relacionat a les drogues". En el 2000, la MPAA va començar a aplicar explicacions de qualificació per a les pel·lícules "PG", "PG-13" i "NC-17" també.[25][26]

Components per determinar els índexs[modifica]

Violència[modifica]

Les representacions de violència estan permeses en totes les classificacions, però han de ser moderades per les més baixes. La violència ha de reduir-se al mínim en les pel·lícules qualificades com a G i no ha de ser intensa en les pel·lícules qualificades com PG. Les representacions de violència intensa estan permeses sota la qualificació PG-13, però la violència realista i extrema o persistent al llarg de la pel·lícula generalment requerirà almenys una qualificació R.

Llenguatge[modifica]

Les converses amb llenguatge que va més enllà de "conversa educada" estan permesos en les pel·lícules qualificades com a G. La profanació pot estar present en les pel·lícules amb classificació PG, i l'ús d'una de les paraules "derivades del sexe" més dures requeriran, almenys, en una qualificació de PG-13. Les ocurrències múltiples generalment requereixen una qualificació de R, i de la mateixa forma passa amb les expressions de contingut sexual. No obstant això, la junta de qualificació pot otrogar una qualificació PG-13 aprovada per una majoria de dos terços si creuen que aquest ús està justificat pel context o per la forma en què s'usen les paraules.

Hi ha diversos casos excepcionals en els quals les pel·lícules qualificades com PG-13 contenen múltiples aparicions de la paraula fotre: Aventures a la gran ciutat, on la paraula s'usa dues vegades en la mateixa escena; The Hip-hop Project, que té disset usos; i Gunner Palace, un documental de soldats en la Segona Guerra del Golf, que té 42 usos de la paraula amb dos usats sexualment. Tant a Bully, un documental de 2011 sobre el bullying com a Philomena -Que té dos usos de la paraula- llançada en 2013, originalment se'ls van atorgar una qualificació de R sobre la base del llenguatge, però les qualificacions es van reduir a PG-13 després d'apel·lacions reeixides.

Abusos de substàncies[modifica]

El contingut de l'ús de drogues està restringit a PG-13 i superior. Un exemple de pel·lícula que hauria estat classificada com PG, però que ho està com PG-13 per referència a l'ús de drgas (momentània, acompanyada de llenguatge) és Whale Rider. La pel·lícula només contenia blasfèmies lleus, però va ser classificada com PG-13 a causa d'una escena on el consum de drogues era breument visible. El crític Roger Ebert va criticar a la MPAA per la qualificació i ho va qualificar com "una reacció molt exagerada".

Al maig del 2001, la MPAA va anunciar que les aparicions de l'acte de fumar cigarrets es considerarien per qualificar la pel·lícula. Els defensors anti-tabac van afirmar que la classificació de PG per a nens era inadequada per a la pel·lícula de 2011 Rango de Nickelodeon, que incloïa més de 60 representacions de personatges que fumaven.

Nuesa[modifica]

La nuesa està restingida a PG i superior, i qualsevol cosa que constitueixi més que una breu nuesa requerirà almenys una qualificació de PG-13.La nuesa que té una orientació sexual generalment requerirà una qualificació de R. A partir de 2010, la MPAA ha agregat una descripció de "nuesa masculina" a les pel·lícules amb dita continguda.

Contingut sexual[modifica]

La MPAA no té cap criteri per presentar contingut sexual explicito a part d'excloure escenes de sexe en pel·lícules qualificades com a G.

Referències[modifica]

  1. «Advertising Administration Rules» p. 21–28. Motion Picture Association of America, 01-01-2014. Arxivat de l'original el 14 de febrer de 2014. [Consulta: 9 juny 2014].
  2. «Re: The MPAA». The Skeptic Tank, May 25, 1993. [Consulta: August 1, 2012].
  3. «MPAA Ratings in Effect But Not Being Widely Advertised - Yet». Daily Variety. November 4, 1968. p. 1. «MPAA Ratings in Effect But Not Being Widely Advertised - Yet». Daily Variety, 04-11-1968, p. 1.
  4. «'X' Marks Spot For Only 1 of 1st MPAA Group: W7 'Girl'». Daily Variety. October 22, 1968. p. 1. «'X' Marks Spot For Only 1 of 1st MPAA Group: W7 'Girl'». Daily Variety, 22-10-1968, p. 1.
  5. Murphy, A.D. (November 20, 1968). «Coding Old Pix New Wrinkle». Daily Variety. p. 1.Murphy, A.D. «Coding Old Pix New Wrinkle». Daily Variety, 20-11-1968, p. 1.
  6. Kennedy, Matthew. Roadshow!: The Fall of Film Musicals in the 1960s. OUP USA, 2014, p. 183. ISBN 9780199925674. 
  7. «Chadron». Life, 30-05-1969.
  8. 8,0 8,1 Krämer, Peter. The New Hollywood: From Bonnie and Clyde to Star Wars. Columbia University Press, 2005, p. 49. ISBN 978-0-231-85005-6. OCLC 952779968. 
  9. RICHARD ZOGLIN; MEG GRANT/LOS ANGELES; TIMOTHY LOUGHRAN/NEW YORK «Show Business: Gremlins in the Rating System». Time. Time Inc, 25-06-1984 [Consulta: 1r agost 2012].
  10. Antunes, Filipa «Rethinking PG-13: Ratings and the Boundaries of Childhood and Horror». Journal of Film and Video, 69, 1, Spring 2017, pàg. 33. DOI: 10.5406/jfilmvideo.69.1.0027.
  11. Windolf, Jim. Q&A: Steven Spielberg on Indiana Jones, 2 de gener de 2008. 
  12. Fernandez, Jay A.; Borys Kit «'Red Dawn' redo lands director, scribe; MGM will remake the 1984 action drama». The Hollywood Reporter, 08-07-2008 [Consulta: 12 maig 2017].
  13. «PG-13 PARENTS STRONGLY CAUTIONED SOME MATERIAL MAY BE INAPPROPRIATE FOR CHILDREN UNDER 13 – Trademark Details». Justia. [Consulta: 7 octubre 2016].
  14. Entertainment Law Reporter – Business Affairs for March 1984
  15. «Dealers will label ratings on cassettes». Eugene Register-Guard, 11-08-1984 [Consulta: 31 gener 2014].
  16. «TN Law: 18 to buy R-rated movie tickets». Action News. Tennessee: WMC-TV, 19-02-2009. [Consulta: 21 febrer 2015].
  17. ; Young, William E.; Gaylord, James E.«Opinion No. 13-101 – Constitutionality of Criminal Statute Regarding Admission of Minors to Movies». Nashville, Tennessee: Tennessee Attorney General, 06-12-2013. [Consulta: 16 juliol 2018].
  18. «The MPAA Rating Systems», 16-09-1994.
  19. Roger Ebert. «THE COOK, THE THIEF, HIS WIFE, AND HER LOVER (NO MPAA RATING)». RogerEbert.com, 01-01-1999. [Consulta: 1r agost 2012].
  20. Ebert, Roger. «HENRY: PORTRAIT OF A SERIAL KILLER (UNRATED)». RogerEbert.com, 14-09-1990. [Consulta: 1r agost 2012].
  21. 21,0 21,1 David J. Fox «X Film Rating Dropped and Replaced by NC-17 : Movies: Designation would bar children under 18. Move expected to clear the way for strong adult themes.». Los Angeles Times, 27-09-1990 [Consulta: 20 agost 2012].
  22. Jack Mathews «Henry Miller Meets the MPAA : Movies: Philip Kaufman's very adult 'Henry & June,' a tale of the controversial author's days in Paris, apparently is the latest recipient of the dreaded X rating. Its U.S. release is in limbo.». Los Angeles Times, 27-08-1990 [Consulta: 20 agost 2012].
  23. Weinraub, Bernard «First Major Film With an NC-17 Rating Is Embraced by the Studio». New York Times, 21-07-1995.
  24. Sandler, Kevin. The Naked Truth: Why Hollywood Doesn't Make X-rated Movies. Rutgers University Press, 2007, p. 85. ISBN 978-0-8135-4146-4. 
  25. Josh Wolk «The Backstreet Boys plan a new album and tour». Entertainment Weekly, 19-11-1999 [Consulta: 6 gener 2018].
  26. «Changes in the Rating System». Motion Picture Association of America. Arxivat de l'original el 30 de maig de 2009.