Sisters Uncut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSisters Uncut
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticafeminisme
acció directa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciónovembre 2014

Lloc websistersuncut.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: sistersuncut Twitter (X): SistersUncut Instagram: sistersuncut Modifica el valor a Wikidata

Sisters Uncut és un grup d'acció directa feminista britànic que s'oposa a les retallades als serveis governamentals del Regne Unit per a les víctimes de violència domèstica.[1] Va ser fundada el novembre de 2014 i va tenir protagonisme internacional l'octubre de 2015 per una protesta a la catifa vermella a l'estrena a Londres de la pel·lícula Suffragette.[2] El grup s'identifica com a feministes interseccionals i està obert a dones (incloses dones trans i intersexuals), persones no binàries, de diferent edat i de gènere.[3] El grup pretén organitzar-se de manera no jeràrquica i utilitza la presa de decisions per consens.[3] Sisters Uncut es va originar a Londres, però té grups regionals a tot el Regne Unit[4] incloent Manchester i Leeds.[5]

Antecedents i fundació[modifica]

Sota el govern de coalició del Regne Unit del 2010-2015, el finançament dels serveis contra la violència domèstica es va reduir dràsticament, la qual cosa va provocar la preocupació de grups com la Federació d'Ajuda a la Dona d'Anglaterra que les retallades poguessin deixar les víctimes d'abús sense la possibilitat d'escapar dels seus maltractadors.[6] Sisters Uncut es va fundar el novembre de 2014 com a resposta a aquestes preocupacions. El grup va ser fundat per dones del grup d'acció directa contra l'austeritat UK Uncut, i el seu nom és una referència a aquest grup.[7][8]

Posicionaments[modifica]

Sisters Uncut és una organització feminista i es dedica a l'acció directa per assolir els seus objectius.[9][1][10] Han estat qualificades com "un grup de campanya contra els abusos".[11][12] L'organització s'oposa a posar policia encoberta a bars i discoteques.[13] El grup considera que la criminalització de la prostitució posa en perill més les treballadores sexuals. També s'oposen al model nòrdic en què només es persegueixen els compradors de sexe, creient que redueix clients i ingressos a les treballadores sexuals.[14][15] I Shon Faye descriu Sisters Uncut com una "organització feminista que lluita per una millor prestació per a les dones en situació de violència domèstica".[16]

Activisme[modifica]

El grup s'ha fet conegut per l'acció directa d'alt perfil que posa de manifest i desafia la política del govern del Regne Unit que afecta els supervivents de violència domèstica i sexual. Les protestes del grup han inclòs:

  • Una manifestació a l'edifici del London Councils el 4 de maig de 2015 que va incloure l'ocupació del terrat de l'edifici per destacar el paper dels ajuntaments en la retallada dels serveis de violència domèstica.[17][18][19]
  • Una protesta davant la seu del Daily Mail a Kensington l'agost de 2015; el grup va cremar exemplars del diari al carrer per protestar contra el que van qualificar de "propaganda antimigrant".[20] El diari havia demanat que les tropes britàniques fossin enviades als camps de refugiats de Calais per evitar que els migrants arribessin al Regne Unit.[21]
  • Protestes a l'exterior del Yarl's Wood Immigration Removal Center per exigir la fi de la detenció d'immigrants i la fi dels abusos a les dones migrants que es produeixen al seu interior.[22]
  • Una protesta d'alt perfil a l'estrena a Londres el 7 d'octubre de 2015 de la pel·lícula Suffragette del 2015 contra les retallades als serveis de violència domèstica.[23][24] El seu lema era "Les dones mortes no poden votar". L'estrella de la pel·lícula Helena Bonham-Carter va descriure la protesta com a "perfecta" i que "si et sents prou fort per alguna cosa i hi ha una injustícia allà pots parlar i intentar que alguna cosa canviï". Carey Mulligan, una altra actriu que va actuar a la pel·lícula, va dir que la protesta va ser "increïble" i que estava trista per haver-se-la perdut.[25]
  • Tenyiren de vermell les fonts de Trafalgar Square per simbolitzar la sang de les dones que són assassinades a mans de parelles abusives, en una acció programada per coincidir amb el pressupost de tardor de 2015.[26]
  • Protestes contra les retallades als serveis locals de violència domèstica, inclosa una protesta en una reunió del Consell de Portsmouth on el grup va interrompre la reunió alliberant 4.745 peces de confeti per simbolitzar el nombre de casos registrats de violència domèstica a Portsmouth el 2014.[27] Es tractava de protestar contra les retallades de 180.000 lliures esterlines als serveis de violència domèstica per part del consell.[28] Aquesta protesta va provocar una detenció.
  • Prendre el control d'una casa municipal buida a Hackney, a l'est de Londres del juliol al setembre del 2016 per posar de manifest la necessitat urgent d'habitatges segurs per a les víctimes de violència domèstica.[29][30]
  • Bloqueig de ponts a Bristol, Londres, Glasgow i Liverpool coincidint amb la declaració de tardor de 2016.[31] El grup va argumentar que en retallar els serveis, el govern estava "bloquejant ponts cap a la seguretat" per a les víctimes de violència domèstica.
  • El maig de 2017, es va fer càrrec d'un edifici a l'antic lloc de la presó de Holloway, exigint que el terreny s'utilitzi per a un centre de dones i habitatge social.[32][33]
  • Una protesta a la catifa vermella dels Premis d'Arts de Cinema i Televisió de l'Acadèmia Britànica el febrer de 2018 contra el projecte de llei de violència i abús domèstic previst pel govern, que van argumentar que realment perjudicaria les víctimes augmentant els poders de la justícia penal en lloc de finançar els serveis de suport.[34]
  • L'entrega de 30.000 papers que van bloquejar les portes del Servei de Fiscalia de la Corona a Westminster, destacant la política de la CPS d'exigir amb freqüència a la policia que descarregui les dades dels telèfons mòbils de les víctimes de violència sexual, un procés que se centra en la investigació de les víctimes en lloc dels seus maltractadors. Les oficines van ser posteriorment evacuades. L'acció va coincidir amb el primer dia de càrrec de Max Hill QC com a cap del CPS el novembre de 2018.[35]
  • Cartells de propaganda al metro de Londres que substituïen anuncis per poemes de dones i persones no binàries que han estat silenciades per l'estat. Els poemes compartien històries reals de com les retallades del govern i les polítiques d'"entorn hostil" han deixat les víctimes tancades a la presó, tancades fora dels refugis i tancades en relacions violentes.[36]
  • Després de la mort de Sarah Everard el març de 2021, Sisters Uncut va ajudar a organitzar diverses vetlles i protestes, tant per plorar la mort com per protestar contra la violència contra les dones, concretament per part de la policia.[37][38]
  • El grup s'oposà al projecte de llei de policia, delinqüència, sentències i tribunals "Police, Crime, Sentencing and Courts Bill".[8][9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «London Police's Treatment of Women at a Vigil Prompted Fury. Campaigners Say a Reckoning Is Overdue». Time Magazine. [Consulta: 28 març 2021].
  2. «'Why I stormed the red carpet at the premiere of the Suffragette film' - BBC Newsbeat» (en anglès britànic). BBC Newsbeat, 10-07-2015. [Consulta: 20 setembre 2018].
  3. 3,0 3,1 «Sisters Uncut: FAQs» (en anglès britànic). Sisters Uncut. [Consulta: 20 setembre 2018].
  4. «Sisters Uncut: Meetings» (en anglès britànic). Sisters Uncut. [Consulta: 26 abril 2019].
  5. «Intersectional Feminism in Action: Sisters Uncut Leeds : Centre for Interdisciplinary Gender Studies». gender-studies.leeds.ac.uk. [Consulta: 10 febrer 2021].
  6. «SOS Data Report - Womens Aid» (en anglès). Womens Aid.
  7. Guest blog: Sisters Uncut 23 October 2014 UK Uncut Retrieved 8 October 2015
  8. 8,0 8,1 Taub, Amanda «After Sarah Everard's Killing, Women's Groups Want Change, Not More Policing» (en anglès). The New York Times, 21-03-2021.
  9. 9,0 9,1 «The Solution to Violence Against Women Will Never Be 'More Police'» (en anglès). Vice News. [Consulta: 28 març 2021].
  10. «Heurts à Londres lors d'un hommage à Sarah Everard, victime d'un féminicide» (en francès). France 24, 14-03-2021. [Consulta: 28 març 2021].
  11. Elks, Sonia «Women vow to defy ban on vigils for Sarah Everard in UK murder case» (en anglès). Reuters, 13-03-2021.
  12. «Britain's Kate, Duchess of Cambridge, mingles with people mourning murder victim Sarah Everard» (en anglès). The Straits Times, 14-03-2021. [Consulta: 28 març 2021].
  13. «Anger over plans for plainclothes police officers to patrol bars and clubs to safeguard women from predatory men» (en anglès). The Independent, 16-03-2021. [Consulta: 28 març 2021].
  14. «Why Not The Nordic Model?». Sisters Uncut. [Consulta: 17 març 2021].
  15. «For the Sisters or the Misters?». The Critic, 16-03-2021.
  16. Faye, Shon «Trans women need access to rape and domestic violence services. Here's why». The Guardian, 21-11-2017.
  17. Rucki, Alexandra Feminists occupy roof of London Councils building and set off smoke flares to highlight cuts to domestic violence services 4 May 2015 Evening Standard Retrieved 8 October 2015
  18. Boland, Stephanie Anti-austerity women shut down a London street 4 May 2015 New Statesman Retrieved 8 October 2015
  19. Richardson Andrew, Charlotte A refuge provided safety for me and my family, others are not so lucky now 7 May 2015 The Guardian Retrieved 8 October 2015
  20. Hutchins, Liz Burning the Daily Mail with Sisters Uncut 3 August 2015 Retrieved 8 October 2015
  21. Ramiro, Joana Shocked Paper’s Jitters As Protest Burns Mail Copies 3 August 2015 Arxivat 4 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. Morning Star Retrieved 8 October 2015
  22. McGuirk, Siobhan Video report: Shut down Yarl’s Wood! August 2015 Red Pepper Retrieved 8 October 2015
  23. Warren, Rossalyn Women Stormed The "Suffragette" Movie Premiere Saying The Feminist Struggle Isn’t Over 8 October 2015 Buzzfeed Retrieved 8 October 2015
  24. «Why did Sisters Uncut protest at the premiere of Suffragette?» (en anglès). The Guardian, 09-10-2015. [Consulta: 28 març 2021].
  25. Gander, Kashmira & Townsend, Megan Suffragette premiere: Protesters lie on red carpet in demonstration against cuts to domestic violence services 7 October 2015 The Independent Retrieved 8 October 2015
  26. «Trafalgar Square runs red with 'blood' in domestic violence cuts protest» (en anglès). The Guardian, 28-11-2015.
  27. «Portsmouth budget protest» (en anglès). ITV News.
  28. «Sisters Uncut 'shut down' a council meeting where members were discussing £180,000 of cuts to domestic violence services» (en anglès britànic). The Independent. [Consulta: 12 febrer 2016].
  29. «Feminists 'Reclaim' Council Flat In Protest Over Cuts To Domestic Violence Services» (en anglès). HuffPost UK, 11-07-2016.
  30. Bartholomew, Emma. «Sisters Uncut occupies empty council flat in Hackney to highlight domestic abuse aid cuts» (en anglès). Hackney Gazette, 14-07-2016. [Consulta: 10 febrer 2021].
  31. «Sisters Uncut block bridges across the UK to protest cuts to domestic violence services» (en anglès). International Business Times UK, 20-11-2016.
  32. «Sisters Uncut occupy old women's prison to stop it being turned into luxury flats» (en anglès). Metro, 28-05-2017.
  33. «We at Sisters Uncut have occupied Holloway prison. Why? Domestic violence | Nandini Archer» (en anglès). The Guardian, 01-06-2017. [Consulta: 10 febrer 2021].
  34. Mumford, Gwilym. «Domestic violence activists Sisters Uncut invade Baftas red carpet» (en anglès). The Guardian, 18-02-2018. [Consulta: 20 setembre 2018].
  35. «Sisters Uncut: Survivors of sexual violence need #supportnotsuspicion» (en anglès britànic). Sisters Uncut. [Consulta: 26 abril 2019].
  36. «Sisters Uncut: PRESS RELEASE: Sisters Uncut hack tube poems to amplify voices silenced by the state» (en anglès britànic). Sisters Uncut. [Consulta: 26 abril 2019].
  37. «Sisters Uncut: Why we gathered at Clapham Common, even when we were told not to» (en anglès britànic). Sisters Uncut. [Consulta: 15 març 2021].
  38. Sinclair, Leah. «Police guard Churchill statue as protesters descend on Westminster» (en anglès). The Evening Standard, 15-03-2021. [Consulta: 28 març 2021].