Sita Sings the Blues
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Nina Paley |
| Protagonistes | cap valor
|
| Producció | Nina Paley |
| Dissenyador de producció | Nina Paley |
| Guió | Nina Paley |
| Música | Annette Hanshaw |
| Muntatge | Nina Paley |
| Distribuïdor | GKIDS i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 2008 |
| Durada | 82 min |
| Idioma original | anglès |
| Descripció | |
| Gènere | pel·lícula animada per ordinadors, cinema musical i cinema fantàstic |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | sitasingstheblues.com |
        | |
Sita Sings the Blues és una pel·lícula d'animació del 2008 escrita, dirigida, produïda i animada completament per l'artista nord-americana Nina Paley (amb l'excepció d'alguna animació de lluita per Jake Friedman en l'escena de la "Batalla de Lanka").[1] La pel·lícula va ser feta principalment usant computació gràfica 2D i animació Flash.
En ella es barregen esdeveniments del Ramayana, una discussió, alegre però coneixedora del fons històric, per un trio de titelles d'ombra hindús, interludis musicals vocalitzats amb pistes d'Annette Hanshaw i escenes de la pròpia vida de l'artista.[2]
La pel·lícula va ser alliberada al domini públic per l'artista.[3]
La trama[modifica]
La pel·lícula es desenvolupa en dos mons simultàniament. D'una banda explica la història de Sita al Ramayana, i d'altra explica la història de l'autora, Nina Paley, en un moment crític de la seua vida. Les dos històries estan barrejades en la pel·lícula.[4]
El Ramayana[modifica]
La pel·lícula utilitza una adaptació minimalista de la llegenda, que conserva molts dels detalls més fins, mentre que adopta una perspectiva comprensiva cap a Sita; la directora va definir la pel·lícula com "un conte de veritat, justícia i el crit d'una dona per la igualtat de tracte".[5]
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Friedman, Jake. «Animations for Film & TV». JakeFriedman.net. Arxivat de l'original el 8 de març de 2012. [Consulta: 14 octubre 2008].
- ↑ Rochlin, Margy «Hindu Goddess as Betty Boop? It’s Personal». The New York Times, 13-02-2009. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Nina Paley No Longer Sings the Copyright Blues – Scholarly Communication and Publishing». U of I Library. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Flueckiger, Joyce Burkhalter. Everyday Hinduism. John Wiley & Sons, 2015-02-23. ISBN 978-1-118-52818-1.
- ↑ Director Nina Paley's long synopsis from the press section at SitaSingstheBlues.com, retrieved May 4, 2008