Vés al contingut

Sita Sings the Blues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSita Sings the Blues

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNina Paley Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
cap valor Modifica el valor a Wikidata
ProduccióNina Paley Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióNina Paley Modifica el valor a Wikidata
GuióNina Paley Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNina Paley Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGKIDS i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2008 Modifica el valor a Wikidata
Durada82 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical i cinema fantàstic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc websitasingstheblues.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1172203 TMDB: 20529 Rottentomatoes: m/sita_sings_the_blues Archive.org: Sita_Sings_the_Blues Modifica el valor a Wikidata

Sita Sings the Blues és una pel·lícula d'animació del 2008 escrita, dirigida, produïda i animada completament per l'artista nord-americana Nina Paley (amb l'excepció d'alguna animació de lluita per Jake Friedman en l'escena de la "Batalla de Lanka").[1] La pel·lícula va ser feta principalment usant computació gràfica 2D i animació Flash.

S'hi barregen esdeveniments del Ramayana, una discussió, alegre però coneixedora del fons històric, per un trio de titelles d'ombra hindús, interludis musicals vocalitzats amb pistes d'Annette Hanshaw i escenes de la pròpia vida de l'artista.[2]

La pel·lícula va ser alliberada al domini públic per l'artista.[3]

La trama

[modifica]

La pel·lícula es desenvolupa en dos mons simultàniament. D'una banda explica la història de Sita al Ramayana, i d'altra explica la història de l'autora, Nina Paley, en un moment crític de la seua vida. Les dos històries estan barrejades en la pel·lícula.[4]

El Ramayana

[modifica]

La pel·lícula utilitza una adaptació minimalista de la llegenda, que conserva molts dels detalls més fins, mentre que adopta una perspectiva comprensiva cap a Sita; la directora va definir la pel·lícula com "un conte de veritat, justícia i el crit d'una dona per la igualtat de tracte".[5]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Friedman, Jake. «Animations for Film & TV». JakeFriedman.net. Arxivat de l'original el 8 de març de 2012. [Consulta: 14 octubre 2008].
  2. Rochlin, Margy «Hindu Goddess as Betty Boop? It’s Personal». The New York Times, 13-02-2009. ISSN: 0362-4331.
  3. «Nina Paley No Longer Sings the Copyright Blues – Scholarly Communication and Publishing». U of I Library. [Consulta: 27 març 2020].
  4. Flueckiger, Joyce Burkhalter. Everyday Hinduism. John Wiley & Sons, 2015-02-23. ISBN 978-1-118-52818-1. 
  5. Director Nina Paley's long synopsis from the press section at SitaSingstheBlues.com, retrieved May 4, 2008