Sobrecàrrega mecànica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La sobrecàrrega mecànica és un tipus de fallada mecànica d'un producte molt comuna que ocorre de cop.

Es pot contrastar amb la fatiga, la deformació per fluència lenta, la fractura o la relaxació de tensions. La fallada pot tenir lloc o bé perquè el producte és més feble del que s'esperava davant d'una concentració de tensions, o bé perquè la càrrega aplicada és més elevada del previst i excedeix la resistència a tracció, resistència a tallant o la resistència a compressió de producte.

En anatomia patològica, la sobrecàrrega mecànica pot conduir en l'humà (o altres animals) a modificacions reversibles o irreversibles, segons la gravetat de la sobrecàrrega i la capacitat de recuperació del teixit afectat (muscle, os, epidermis, tendó, etc.).[1] La inflamació i la dolor són uns dels símptomes possibles de sobrecàrrega. La sobrecàrrega pot ser de tipus crònica (per exemple per sobrepès, esport, petites sobrecàrregues repetives) o aguda (un únic excès traumàtic, per exemple en aixecar un objecte masa pesat).

Exemples[modifica]

Un exemple poden ser components que fallen en un accident de trànsit, en un accident ferroviari o en un accident aeri a causa de la càrrega per impacte. El problema del pèrit o investigador és determinar quines fallades han estat causades per l'accident, i quines poden haver-lo causat.

Bibliografia[modifica]

  • Strength of Materials, 3rd edition, Krieger Publishing Company, 1976, by Timoshenko S.,ISBN 0-88275-420-3 (en anglès)
  • Forensic Materials Engineering: Case Studies. Peter Rhys Lewis, Colin Gagg, Ken Reynolds, CRC Press (2004) (en anglès)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ordi i Majà, Jaume (ed.). Anatomia patològica general. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 38. ISBN 9788447531295.