Societat Catalana de Matemàtiques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana de Matemàtiques
Dades base
Tipus entitat societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Història
Fundació 1986
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

La Societat Catalana de Matemàtiques és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) fundada l'any 1987.[1] La SCM continua les activitats de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències fundada l'any 1931 per l'IEC. Els seus objectius principals són estendre el coneixement de les ciències matemàtiques i fomentar-ne l'ensenyament i la investigació arreu dels Països Catalans.[2]

La Societat Catalana de Matemàtiques es regeix pels seus Estatuts, així com pels estatuts de l'IEC. Els seus òrgans de govern són l'Assemblea General, formada per tots els socis que hi assisteixin, i la Junta Directiva, elegida per l'Assemblea cada quatre anys, i formada pel president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i diversos vocals. A més, un membre de l'IEC actua com a delegat en les reunions de la Junta Directiva.[3] També hi ha un Comitè Científic, un Comitè de Publicacions, i un corresponding member EMS-SCM.

L'any 2015 la Societat tenia més de 800 socis. La Junta Directiva està formada pel president, Xavier Jarque; el vicepresident, Enric Ventura; la vicepresidenta adjunta, Iolanda Guevara; el secretari, Albert Ruiz; la tresorera, Natàlia Castellana; i set vocals. El delegat de l'IEC és Joan Girbau.[4]

Les principals activitats de la Societat són les trobades matemàtiques, els premis i les publicacions. Des del 1998 se celebra anualment una jornada amb el nom de Trobada Matemàtica dedicada a les activitats de recerca i divulgació; alguns anys aquesta trobada s'ha substituït per una jornada internacional de recerca amb el nom de Barcelona Mathematical Days. Des del 2004 se celebra la Jornada d'Ensenyament de les Matemàtiques, en col·laboració amb la Federació d’Entitats d’Ensenyants de Matemàtiques de Catalunya (FEEMCat) així com altres societats d'ensenyants de les matemàtiques dels Països Catalans. [5]

El precedent històric immediat de la Societat Catalana de Matemàtiques és la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM), fundada l'any 1932 i que depenia, juntament amb altres societats filials, de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta societat va ser molt activa en el període anterior a la guerra del 1936, però després no va reprendre les seves activitats fins a l'any 1959. L'any 1968 es va dividir en tres seccions que treballaven de manera independent: física, matemàtiques i química; posteriorment s'hi afegí la secció de tecnologia. Després de la mort de Franco les seccions poden començar a funcionar amb una relativa normalitat. En el període 1978-1982 la secció de matemàtiques aconsegueix augmentar tant el nombre de socis (que supera els 250) com les seves activitats, entre les quals l'inici de la publicació del Butlletí de la Secció de Matemàtiques. L'octubre del 1986 la Secció de Ciències de l'IEC va aprovar la separació de la Societat de Ciències en quatre noves societats científiques corresponents a les seccions que posseïa: la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Matemàtiques, la Societat Catalana de Química i la Societat Catalana de Tecnologia. Aquesta especialització s'havia fet necessària per motius d'homologació internacional, i també per a acostar les societats als respectius col·lectius professionals. [6] [7]

La Societat Catalana de Matemàtiques és una de les set societats que formen el Comitè Espanyol de Matemàtiques, organisme creat l'any 2004 i encarregat de coordinar les activitats matemàtiques espanyoles relacionades amb la Unió Matemàtica Internacional.[8] [9]

Referències[modifica]

  1. «Societat Catalana de Matemàtiques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Presentació». Societat Catalana de Matemàtiques. [Consulta: 4 setembre del 2009].
  3. «Societat Catalana de Matemàtiques. Estatuts». Institut d'Estudis Catalans, 1993. [Consulta: 16 novembre 2017].
  4. Institut d'Estudis Catalans. Memòria : curs 2014-2015, 2017. 
  5. Solà-Morales, 2014.
  6. Camarasa, 2016.
  7. Roca Rosell, 1999.
  8. «Comité Español de Matemáticas». [Consulta: 27 novembre 2017].
  9. «IMU: Spain. Adhering Organization and Committee for Mathematics». [Consulta: 27 novembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Camarasa i Castillo, Josep M. «El reconeixement internacional de l'Institut d'Estudis Catalans i de les seves societats filials». Casos d'internacionalització. FOCIR, 6, 2016.
  • Malet, Antoni. La Guerra Civil i les institucions científiques catalanes: el cas de la recerca matemàtica (1907-1967), 2009, p. 719-759. ISBN 8492583754. 
  • Peypoch, Ramon «Notes històriques sobre la Societat Catalana de Ciències Físiques, Quimiques i Matemàtiques». Butlletí de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, 1, 1977, p. 7-10.
  • Roca Rosell, Antoni «Las sociedades científicas del IEC: asociacionismo e investigación científica». Arbor, 163, 1999, p. 61-75.
  • Roca Rosell, Antoni. Institut d’Estudis Catalans. La recerca en ciències exactes i enginyeria a l’IEC: aportacions des de la història de la ciència. El cas del Centre d’Estudis Matemàtics (1933). Institut d’Estudis Catalans, 2016. ISBN 978-84-9965-290-0. 
  • Solà-Morales, Joan de «The Catalan Mathematical Society and Mathematics in Catalonia». EMS Newsletter, 93, 2014, p. 47-48.

Enllaços externs[modifica]