Vés al contingut

Soiuz 13

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialSoiuz 13

Tipus de missióSoiuz 7K-T i vol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
Operadorprograma espacial soviètic Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1973-103A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT06982 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió7 dies, 20 hores, 55 minuts i 35 segons Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialSoiuz 7K-T Modifica el valor a Wikidata
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
6.560 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació
Membres

Equip de reserva

IndicatiuКавказ (Kavkaz - Caucasus) Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data18 desembre 1973
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentSoyuz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data26 desembre 1973
LlocKazakhstan Modifica el valor a Wikidata

Soiuz 13 (rus: Союз 13, Unió 13) va ser un vol espacial tripulat soviètic en 1973, el segon vol de prova de la nova nau espacial redissenyada Soiuz 7K-T que va volar per primer cop amb el Soiuz 12. La nau va ser especialment modificada per transportar l'Orion 2 Space Observatory. El vol, tripulat per Piotr Klimuk i Valentín Lébedev, va ser la primera missió científica dedicada de la Unió Soviètica,[1] i va ser la primera missió controlada pel nou Centre de Control de Missions a Kaliningrad.[2]

Tripulació

[modifica]
Posició Cosmonauta
Comandant Piotr Klimuk
Primer vol espacial
Enginyer de vol Valentín Lébedev
Primer vol espacial

Tripulació de reserva

[modifica]
Posició Cosmonauta
Comandant Lev Vorobiov
Enginyer de vol Valeri Iazdovski

Tripulació en suport

[modifica]
Posició Cosmonauta
Comandant Vladímir Kovaliónok
Enginyer de vol Iuri Ponomariov

Paràmetres de la missió

[modifica]
  • Massa: 6560 kg
  • Perigeu: 188 km
  • Apogeu: 247 km
  • Inclinació: 51.6°
  • Període: 88.8 min

Referències

[modifica]
  1. Clark, Phillip. The Soviet Manned Space Program. New York: Orion Books, a division of Crown Publishers, Inc., 1988. ISBN 0-517-56954-X. 
  2. Newkirk, Dennis. Almanac of Soviet Manned Space Flight. Houston, Texas: Gulf Publishing Company, 1990. ISBN 0-87201-848-2. 

Bibliografia

[modifica]
  • G.A.Gurzadyan, Ultraviolet spectra of Capella, Nature, vol. 250, p.204, 1974 [1]
  • G.A.Gurzadyan, S.S.Rustambekova, Silicon-rich stellar envelope? Nature, vol. 254, p.311, 1975 [2]
  • G.A.Gurzadyan, A.L.Jarakyan, M.N.Krmoyan, A.L.Kashin, G.M.Loretsyan, J.B.Ohanesyan, Space astrophysical observatory Orion-2, Astrophysics and Space Science, vol.40, p.393, 1976 [3][Enllaç no actiu]
  • G.A.Gurzadyan, Two-photon emission in planetary nebula IC 2149, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.88, p.891, 1976[4]
  • H.A.Abt, Spectral types in Gurzadyan's clustering in Auriga, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.90, p.555, 1978 [5]