Soiuz 13

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialSoiuz 13
Tipus de missió Soiuz 7K-T, vol espacial tripulat i nau espacial
Operador programa espacial soviètic
COSPAR ID 1973-103A
Núm. SATCAT 06982
Durada de la missió 7 dies, 20 hores, 55 minuts i 35 segons
Òrbites realitzades 127
Propietats de la nau
Nau espacial Soiuz 7K-T
Fabricant Enérguia
Massa enlairament:
6.560 kg
Tripulació
Indicatiu Кавказ (Kavkaz - Caucasus)
Inici de la missió
Data de llançament 18 desembre 1973
Vehicle de llançament Soiuz
Lloc de llançament cosmòdrom de Baikonur
Fi de la missió
Data d'aterratge 26 desembre 1973
Lloc d'aterratge Kazakhstan
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita òrbita terrestre baixa
Periàpside 188 km
Apoàpside 247 km
Inclinació 51,57 °
Període 88,8 min

Modifica les dades a Wikidata

Soiuz 13 (en rus: Союз 13, Unió 13) va ser un vol espacial tripulat soviètic en 1973, el segon vol de prova de la nova nau espacial redissenyada Soiuz 7K-T que va volar per primer cop amb el Soiuz 12. La nau va ser especialment modificada per transportar l'Orion 2 Space Observatory. El vol, tripulat per Piotr Klimuk i Valentín Lébedev, va ser la primera missió científica dedicada de la Unió Soviètica,[1] i va ser la primera missió controlada pel nou Centre de Control de Missions a Kaliningrad.[2]

Tripulació[modifica]

Posició Cosmonauta
Comandant Piotr Klimuk
Primer vol espacial
Enginyer de vol Valentín Lébedev
Primer vol espacial

Tripulació de reserva[modifica]

Posició Cosmonauta
Comandant Lev Vorobiov
Enginyer de vol Valeri Iazdovski

Tripulació en suport[modifica]

Posició Cosmonauta
Comandant Vladímir Kovaliónok
Enginyer de vol Iuri Ponomariov

Paràmetres de la missió[modifica]

  • Massa: 6560 kg
  • Perigeu: 188 km
  • Apogeu: 247 km
  • Inclinació: 51.6°
  • Període: 88.8 min

Referències[modifica]

  1. Clark, Phillip. The Soviet Manned Space Program. New York: Orion Books, a division of Crown Publishers, Inc., 1988. ISBN 0-517-56954-X. 
  2. Newkirk, Dennis. Almanac of Soviet Manned Space Flight. Houston, Texas: Gulf Publishing Company, 1990. ISBN 0-87201-848-2. 

Bibliografia[modifica]

  • G.A.Gurzadyan, Ultraviolet spectra of Capella, Nature, vol. 250, p.204, 1974 [1]
  • G.A.Gurzadyan, S.S.Rustambekova, Silicon-rich stellar envelope? Nature, vol. 254, p.311, 1975 [2]
  • G.A.Gurzadyan, A.L.Jarakyan, M.N.Krmoyan, A.L.Kashin, G.M.Loretsyan, J.B.Ohanesyan, Space astrophysical observatory Orion-2, Astrophysics and Space Science, vol.40, p.393, 1976 [3]
  • G.A.Gurzadyan, Two-photon emission in planetary nebula IC 2149, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.88, p.891, 1976[4]
  • H.A.Abt, Spectral types in Gurzadyan's clustering in Auriga, Astronomical Society of the Pacific Publications, vol.90, p.555, 1978 [5]