Sonata per a violí i piano núm. 1 (Weinberg)
La Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 12, va ser composta per Mieczysław Weinberg el 1943. Dedicada al famós actor jueu Solomon Mikhoels, que feia poc s'havia convertit en el sogre del compositor.[1][2]
Moviments[modifica]
- I. Allegro
- II. Adagietto
- III. Allegro
Origen i context[modifica]
Va ser l'últim treball instrumental que Weinberg va compondre abans de sortir de Taixkent cap a Moscou. La partitura del manuscrit està datada de l'11 de febrer a l'11 d'abril de 1943.[3] Si bé les simfonies i els quartets de corda són fonamentals per a Weinberg, tant en nombre com en importància, les sonates són decisives per a l'evolució del llenguatge musical distintiu del compositor durant les dues primeres dècades.[4]
Aquesta Primera Sonata per a violí sembla menys segura que les dues primeres sonates per a piano o la Primera Simfonia. Els signes continus d'incertesa artística es manifesten clarament en la partitura del manuscrit, amb nombroses supressions i afegits. Segons Fanning, «l'obra és susceptible de crítica per una certa manca de varietat en la textura i el ritme, tant dins com entre els moviments. Això és especialment evident en diversos punts de l'Adagietto central, i principalment en l'Allegro final».[3]
Referències[modifica]
- ↑ Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Mikeš, Vítězslav. «Weinberg 100». Filharmònica de Brno. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Fanning, 2010, p. 37.
- ↑ Whitehouse, Richard. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 10 juny 2020].
Bibliografia[modifica]
- Fanning, David. Mieczysław Weinberg. In Search of Freedom (en anglès). Segona. Hofheim: Wolke Verlag, 2019. ISBN 978-3-95593-050-9.