Sonatina per a flauta i piano (Sancan)
| Forma musical | sonatina sonata per a flauta  |
|---|---|
| Tonalitat | Si menor |
| Compositor | Pierre Sancan |
| Data de publicació | 1946 |
| Gènere | música contemporània |
| Moviment | impressionisme musical |
| Parts | 3 moviments |
| Durada | 9,32 minuts |
| Dedicat a | Gaston Crunelle |
| Instrumentació | flauta i piano |
 | |
La sonatina per a flauta i piano de Pierre Sancan és una obra amb finalitat didàctica publicada l'any 1946.[1] Sancan, compositor i aleshores director del departament al Conservatori de Paris, va concebre l'obra com a peça de graduació per als estudiants.[2] Des del punt de vista estilístic, destaquen les infuències de Caplet i Ibert,[1] també es fa palès un component impressionista provinent de Debussy, especialment des del punt de vista harmònic,[2] així i com també hi trobem tècniques compositives contemporànies.[1] Aquesta obra és actualment la més coneguda i interpretada del compositor.
Estructura[modifica]
L'obra consta de tres moviments:
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pierre Sancan» (en anglès). [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Tyranny, Gene. «Sonatina for flute & piano» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ «Pierre Sancan-Sonatine 1st mvt, Pahud-Flute». [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ «Pierre Sancan Sonatine 2nd mvt, Pahud-Flute». [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ «Pierre Sancan Sonatine 3rd mvt, Pahud-Flute». [Consulta: 2 novembre 2017].