Sotsveguer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En la Catalunya medieval, un sotsveguer era un funcionari reial amb funcions representatives i jurisdiccionals en un districte que o bé tenia, com a titular, el veguer d'un altre districte o bé era un districte que depenia, de diverses maneres, d'una vegueria reial propera (sotsvegueria).

Les demarcacions de Berga, Besalú, Camarasa, Camprodon (de 1321 a 1354), la Ral, Ripoll, Tàrrega (fins al 1330) i Pallars no tingueren veguer privatiu.[1]

Referències[modifica]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 239.