Spree
Tipus | riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
País de la conca | Alemanya i Txèquia | ||||
Cota inicial | 430 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Districte de Görlitz (Alemanya), Šluknov (Txèquia), Districte de Bautzen (Alemanya), Brandenburg (Alemanya) i Berlín (Alemanya) | ||||
Final | |||||
Cota final | 29 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Mecklenburg - Pomerània Occidental (Alemanya) | ||||
Localització | riu Havel | ||||
Desembocadura | Havel | ||||
| |||||
Connecta amb | canal de Westhafen Charlottenburg Canal (en) | ||||
Afluent | 33
| ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Elba | ||||
Característiques | |||||
Mida | 382 () km | ||||
Travessa | Alemanya: Saxònia, Berlín i Brandenburg | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 10.100 km² | ||||
Mesures | |||||
Cabal | 36 m³/s | ||||
Spree (pronunciació alemanya: [ˈʃpʁeː]) és un riu d'Alemanya que passa pels Lands de Saxònia, Berlín i Brandenburg. És un afluent del Havel i té una longitud aproximada de 403 quilòmetres. Els 180 quilòmetres finals són navegables.[1] En sòrab es diu Sprjewja o Rěka (sòrab per «riu»)[2] i en txec Spréva. El primer esment escrit «Sprewa» data del 965 en una acta de l'emperador Otó I.[3]
Naix a la frontera amb la República Txeca, a les muntanyes de Lusàcia. Més al nord passa per la Spreewald, uns grans aiguamolls. Una petita illa fluvial, poc abans de l'aiguabarreig amb el Havel va ser el bressol de la ciutat de Berlín.[4]
Les ciutats principals per les quals passa són: Bautzen, Spremberg, Cottbus, Lübbenau, Lübben, Fürstenwalde i Berlín.
El seu nom ve d'antics pobles eslaus que el batejaren com a Sprevjane.
El riu és famós per ser un dels escenaris de les batalles de la Segona Guerra Mundial, així com un punt de pas freqüent pels qui volien fugir de Berlín Est i anar a la zona d'ocupació americana.
Referències
[modifica]- ↑ «Spree». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Starosta, Manfred; Hannusch, Erwin; Bartels, Hauke. «Spree» (en sòrab, alemany). Deutsch-Niedersorbisches Wörterbuch. Serbski Institut. [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ Monumenta Germaniae Historica. Die Urkunden der deutschen Könige und Kaiser. Band 1: Die Urkunden Konrad I., Heinrich I. und Otto I. Herausgegeben von Theodor Sickel. Hannover 1879–1884. Zitiert nach dem Brandenburgischen Namenbuch.
- ↑ «Berlín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.