Sri Jayanasa de Srivijaya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSri Jayanasa de Srivijaya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSumatra Occidental Modifica el valor a Wikidata

Dapunta Hyang Sri Jayanasa (IAST: Ḍapunta Hiyaṃ Śrī Jayanāśa) va ser el primer Maharajà de Srivijaya i es creu que també va fundar la dinastia que governava el Kedatuan (ciutat-estat o principat) de Srivijaya.[1] El seu nom s’esmenta en les inscripcions del segle 7 dC conegudes com a «Inscripcions de Siddhayatra», aquestes descriuen el seu viatge sagrat per tal d’aconseguir l’aprovació divina i conquerir àrees properes. El seu regne va durar des de finals del segle 7 fins a principis del segle 8, en concret entre el 671 dC i el 702 dC.

Biografia[modifica]

Yijing, un monjo budista xinès que va visitar Srivijaya i hi va residir sis mesos l’any 671, va quedar marcat per la generositat, amabilitat i hospitalitat que l’hi va demostrar el rei de Srivijaya.[2] El rei esmentat en els relats de Yijing més tard va ser relacionat amb el rei que es menciona en la inscripció Srivijaya més antiga (683 dC), la inscripció de Kedukan Bukit, descoberta a Palembang.[3][4][5] Tot i que més tard els historiadors han acabat descartant la relació entre les inscripcions i el relat del monjo.[6][7][8]

La inscripció de Kedukan Bukit data del 683 dC, en aquesta s’esmenta un rei anomenat Dapunta Hyang que va realitzar una Siddhayatra (viatge sagrat) en barca.[1] Va partir de Minanga Tamwan amb 20.000 soldats, i es va dirigir cap a Matajap, on va conquerir diverses àrees. Altres inscripcions mencionen la mateixa Siddhayatra i les conquestes de les àrees properes, com la inscripció de Kota Pur descoberta a l'illa de Bangka (686 dC), la inscripció de Karang Brahi localitzada a Jambi Hulu (686 dC) i la de Palas Pasameh descoberta al sud de Lampung, totes al·ludeixen els mateixos fets. A través d'aquestes inscripcions s'ha pogut determinar que Dapunta Hyang va establir l’Imperi de Srivijaya després de derrotar els seus enemics de Jambi, Palembang, el sud de Lampung i l’illa de Bangka,[9] i no només es va quedar aquí la seva ofensiva sinó que també va atacar Bhumi Java, aquesta escomesa potser hauria contribuït a la decadència del Regne de Tarumanagara a Java Occidental.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Coedès, George; trans.Susan Brown Cowing. Walter F. Vella. The Indianized States of Southeast Asia. University of Hawaii Press, 1968. ISBN 978-0-8248-0368-1. 
  2. Takakusu, Junjiro. A record of the Buddhist Religion as Practised in India and the Malay Archipelago AD 671-695, by I-tsing. Londres: Oxford, 1896. 
  3. Casparis, J.G.. Indonesian palaeography: a history of writing in Indonesia from the beginnings to C. A, Part 1500. E. J. Brill, 1975. ISBN 90-04-04172-9. 
  4. Cœdès, George Bulletin de l'École Française d'Extrême-Orient, 18, 6, 1918, pàg. 1–36.
  5. Cœdès, George Bulletin de l'École Française d'Extrême-Orient (BEFEO), 30, 1930, pàg. 29–80.
  6. Muljana, Slamet. F.W. Stapel. Sriwijaya. PT. LKiS Pelangi Aksara, 2006. ISBN 978-979-8451-62-1. 
  7. Soekmono, R. Pengantar sejarah kebudayaan Indonesia 2. Kanisius, 2002. ISBN 979-413-290-X. 
  8. Marwati Djoened Poesponegoro, Nugroho Notosusanto, (1992), Sejarah nasional Indonesia: Jaman kuna, PT Balai Pustaka, ISBN 979-407-408-X
  9. Elfriede Hermann. Form, Macht, Differenz: Motive und Felder ethnologischen Forschens. Universitätsverlag Göttingen, 2009, p. 254–255. ISBN 978-3-940344-80-9.