St Chamond (tanc)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
St Chamond
St. Chamond.jpg
Models prematurs del St. Chamond
Característiques generals
Tipus Tanc
País d'origen Flag of France.svg
Dimensions
Pes 22 tones
Amplada 2,7 m
Longitud 8,7 m
Altura total 2,4 m
Tripulació 8 (comandant-conductor, tirador-carregador, assistent del tirador, mecànic, tres homes a les metralladores, un home de reserva)
Especificacions
Motor Motor Panhard-Levassor de 4 clindres (a gasolina)
Potència màxima 90 hp (70 kW)

Suspensió Coil spring
Rati potència/pes 4 hp/tona
Prestacions
Vel. camp a través 12 km/h
Autonomia camp a través 30/80 km
Armament
Primari Canó de 75mm
Secundari 4×8mm metralladores Hotchkiss M1914
Blindatge en buc 11–19 mm
Modifica dades a Wikidata


El St Chamond va ser el segon tanc pesat francès de la Primera Guerra Mundial.

A causa d'un disseny no gaire adequat, la guerra va acabar abans que fos substituït per tancs pesats britànics.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

En un principi, el tanc Saint Chamond es va construir per ser idèntic al Schneider CA. A principis de 1916, el prototip definitu d'aquest últim ja estava preparat per la venda a l'Exèrcit. Private Pierre Lescure va dissenyar el buc. El Tinent Fouché va augmentar la suspensió per millorar la capacitat de travessar trinxeres. D'aquesta manera el prototip del Schneider es va anomenar Tracteur A - no per raons de seguretat, sinó que ningú sabia en realitat com anomenar aquests vehicles; la paraula char encara no s'utilitzava en els tancs francesos. Això no obstant, Eugène Brillié, el dissenyador en cap de la Schneider Company, va millorar aquest prototip. Va inventar un disseny amb un xassís més petit amb les mateixes possibilitats de travessar trinxeres amb un pes menor.[1]

Mentre en Brillié va començar a dissenyar el segon prototip (basat en el treball anterior, el Schneider CA-1), el competidor principal del Schneider, el fabricant d'armes "Forges et Acieries de la Marine et Homecourt à Saint Chamond", va ordenar la creació de 400 tancs del nou disseny. Primer, es va voler construir un tanc semblant al Schneider. Això no obstant, Brillié va refusar deixar la seva patent del disseny del Schneider gratuïta perquè sí que ho sigui el de Saint Chamond. Però l'empresa, no tenia els documents relatius amb el prototip Schneider, i va haver de basar-se amb el del Tracteur A. Aquest va ser una de les raons perquè les dues empreses van començar a distanciar-se.

El Char St Chamond al Musée des Blindés a Saumur, l'últim que queda.

Un dels directors tècnics del Saint Chamond era l'Émile Rimailho, un oficial d'artilleria que estava descontent pels beneficis escassos que havia rebut per ajudar a dissenyar el famós canó Mle 1897 75 mm com també el canó Mle 1904 155 mm. Després que Emile Rimailho s'unís a l'empresa de Saint Chamond, ja va dissenyar un canó de 75 mm que era similar al canó Mle 1897 75 mm que havia codissenyat amb Ste Claire Deville.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alain Gougaud, "L'Aube de la gloire; Les automitrailleuses et les chars français pendant la Grande Guerre", 1987, OCEBUR (Guides Muller). ISBN 2-904255-02-8

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Steven J. Zaloga, French Tanks of World War 1, 2010, Osprey Publishing, ISBN 978-1-84603-513-5.
  • Lieutenant-colonel P.Malmassari, "Les chars de la Grande Guerre", 2009, 14–18. Le Magazine de la Grande Guerre. ISSN 1627-6612.
  • Ralph E. Jones et al., The Fighting Tanks from 1916 to 1933, first published in 1933 and re-issued in 1969 by We, Inc. Publishers.
  • Francois Vauvillier, French and Armoured Vehicles 1914–1940, 2014, Histoire et Collections-Paris, ISBN 978-2-35250-322-4.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Chars-francais.net (francès)