Stalingrad (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaStalingrad
Сталинград modifica
Stalingrad film.jpg
Fitxa
DireccióJoseph Vilsmaier modifica
Protagonistes
ProduccióHanno Huth modifica
GuióJoseph Vilsmaier modifica
MúsicaNorbert Jürgen Schneider modifica
FotografiaPeter von Haller i Rolf Greim modifica
MuntatgeHannes Nikel modifica
DistribuïdorInterCom modifica
Dades i xifres
País d'origenAlemanya i República Txeca modifica
Estrena21 gener 1993 modifica
Durada134 min modifica
Idioma originalrus i alemany modifica
Doblada al catalàSí
Coloren color modifica
Descripció
Gènerecinema bèl·lic i drama modifica
TemaSegona Guerra Mundial modifica
Lloc de la narracióbatalla de Stalingrad modifica

IMDB: tt0108211 Filmaffinity: 753749 Allocine: 31536 Rottentomatoes: m/1072969-stalingrad Mojo: stalingrad Allmovie: v149022 TCM: 91245 Modifica els identificadors a Wikidata

Stalingrad és una pel·lícula alemanya dirigida per Joseph Vilsmaier estrenada el 1993. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A finals de l'any 1942, l'exèrcit de Hitler avança molt en territori soviètic. El seu objectiu principal és Stalingrad. Davant d'una resistència soviètica ferotge i víctima d'un brutal hivern pel qual no estava preparat, el VI exèrcit va sofrir fortes pèrdues. Mentre Hitler proclama la victòria a la ràdio, els seus homes entenen que la ciutat serà per a ells un infern d'acer i sang. La pel·lícula narra la història de la batalla de Stalingrad, vista des del costat alemany, seguint el tinent Hans von Witzland i els seus homes. La història comença amb l'arribada al front, i després els segueix a l'infern de combat, on després d'haver perdut la meitat dels homes, i després d'haver estat posat sota el comandament d'un capità sado, un tinent porta els seus homes a través de les congelades estepes. Després de ser encerclats per les forces soviètiques, el grup passarà per intents de revoltes, intents de deserció, i després, finalment, la mort.[2]

Repartiment[modifica]

  • Dominique Horwitz: Caporal-cap Fritz Reiser
  • Thomas Kretschmann: Tinent Hans von Witzland
  • Jochen Nickel: Sergent Manfred Rohleder
  • Sebastian Rudolph: GeGe Müller
  • Dana Vávrová: Irina
  • Martin Benrath: General Hentz
  • Sylvester Groth: Otto
  • Karel Hermánek: Capità Hermann Musk
  • Heinz Emigholz Michel Lasorne): Edgar Emigholz
  • Ferdinand Schuster: Double Edgar
  • Oliver Broumis: HGM
  • Dieter Okras: Capità Haller
  • Zdenek Vencl: Wölk
  • Mark Kuhn: Sergent Pflüger
  • Thorsten Bolloff: Feldmann
  • Alexander Wachholz: Reverend Renner
  • J. Alfred Mehnert: Lupo
  • Ulrike Arnold: Viola
  • Christian Knoepfle: Dieter
  • Flip Cap: Ludwig
  • Jaroslav Tomsa: Avi Erwin
  • Pavel Mang: Kolja
  • Otto Sevcik: Major Kock
  • Jophi Riguis: Schröder
  • Svatopiunk Ricanek: Un soldat alemany
  • Otmar Dvorak: Von Lausitz
  • Karel Hábl: Un ajudant
  • Thomas Lange: Un metge
  • Karel Hlusicka: Un metge
  • Alexander Koller: L'acordionista
  • Petr Skarke: Un soldat
  • Hynek Cermak: Un soldat
  • Cestmír Randa Jr.: Un soldat
  • Jan Preucil: Un major a l'aeròdrom
  • Bohumil Svarc: Un metge a l'aeròdrom
  • Pirjo Leppänen: Una mare qui plora
  • Aale Mantila: Un vell pare
  • Theresa Vilsmaier: Una mare
  • Janina Vilsmaier: Un nen
  • Oliver Steindler: Un nen
  • Jana Steindlerova: Un nen
  • Kaja Hermanek: Un nen

Premis[modifica]

  • Premi del Film bavarès, 1992 :
    • Millor fotografia: Joseph Vilsmaier
    • Millor muntatge: Hannes Nikel
    • Millor producció: Bob Arnold, Günter Rohrbach, Joseph Vilsmaier, Hanno Huth
  • Jupiter, 1994 :
    • Millor film alemany
  • Festival Internacional de Cinema de Moscou, 1993 :
    • Nominació al St. George d'or: Joseph Vilsmaier

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Amb força mitjans importants (una trentena d'actors, 25.000 figurants, 100 especialistes, 22 pesos pesats, 45 camions, 20 camionetes, 29 òmnibus, 50 cotxes, 10 trineus a motor, 25 blindats txecs, 18 blindés finlandesos, 6 avions, un tren, 8 tones d'explosius, 200.000 municions de artilleria, 10.000 peces de vestuari), el film és primer de tot una reconstitució històrica impressionant. A continuació, permet de seguir la vida d'homes senzills, de soldats alemanys en aquesta batalla. Els combats, encara que presents, representen un part menor del film. El que es posa davant aquí, són els homes, perduts en la bogeria de la guerra amb les seves pors, les seves ignoràncies, els seus dubtes i la revolta qui ressona en ells. L'aspecte "guerra", passa de vegades al segon pla i deixa la plaça a diàlegs entre soldats que porten la nostàlgia del país, la seva visió de la guerra, les seves preocupacions diàries i la seva manera d'enfrontar l'horror de la guerra. Aquest film és un molt bonic quadre d'homes abandonats lluny de casa seva per dirigents desconnectats de la realitat del terreny. El relat i els diàlegs no cauen mai en el maniqueisme o la compassió i ofereixen una mirada nova i matisada sobre aquesta terrible batalla de la Segona Guerra mundial.
  • No confondre amb Stalingrad (2001), dirigida per Jean-Jacques Annaud, que tracta el tema de dos tiradors d'elit, un soviètic, l'altre alemany, durant la la batalla de Stalingrad No confondre tampoc amb "Stalingrad", film soviètic de 1989, dirigit per Youri Ozerov, film de 196 min. en 2 parts. Ni amb "Stalingrad", film rus de 2013, dirigit per Fiodor Bondartchouk, primer film rus que fa servir la tecnologia 3D i seleccionat per representar Rússia als Oscars del cinema 2014 en la categoria millor film en llengua estrangera (destacar que Fiodor Bondartchouk, fill de Serguei, actua al film de Youri Ozerov).

Referències[modifica]

  1. «Stalingrad» (en català). esadir.cat.
  2. «Stalingrad». The New York Times.