Stalingrad (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaStalingrad
Сталинград
Stalingrad film.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa
Director Joseph Vilsmaier
Papers destacats
Productor Hanno Huth
Guionista Joseph Vilsmaier
Compositor Norbert Jürgen Schneider
Director de fotografia Peter von Haller i Rolf Greim
Editor de la pel·lícula Hannes Nikel
Distribuïdor InterCom Tradueix
Característiques
País d'origen Alemanya i República Txeca
Data d'estrena 21 gener 1993
Durada 134 min
Idioma original rus i alemany
Color en color
Descripció
Gènere artístic cinema bèl·lic i drama
Tema principal Segona Guerra Mundial
Subjecte representat batalla de Stalingrad
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Stalingrad és una pel·lícula alemanya dirigida per Joseph Vilsmaier estrenada el 1993. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A finals de l'any 1942, l'exèrcit de Hitler avança molt en territori soviètic. El seu objectiu principal és Stalingrad. Davant d'una resistència soviètica ferotge i víctima d'un brutal hivern pel qual no estava preparat, el VI exèrcit va sofrir fortes pèrdues. Mentre Hitler proclama la victòria a la ràdio, els seus homes entenen que la ciutat serà per a ells un infern d'acer i sang. La pel·lícula narra la història de la batalla de Stalingrad, vista des del costat alemany, seguint el tinent Hans von Witzland i els seus homes. La història comença amb l'arribada al front, i després els segueix a l'infern de combat, on després d'haver perdut la meitat dels homes, i després d'haver estat posat sota el comandament d'un capità sado, un tinent porta els seus homes a través de les congelades estepes. Després de ser encerclats per les forces soviètiques, el grup passarà per intents de revoltes, intents de deserció, i després, finalment, la mort.[2]

Repartiment[modifica]

  • Dominique Horwitz: Caporal-cap Fritz Reiser
  • Thomas Kretschmann: Tinent Hans von Witzland
  • Jochen Nickel: Sergent Manfred Rohleder
  • Sebastian Rudolph: GeGe Müller
  • Dana Vávrová: Irina
  • Martin Benrath: General Hentz
  • Sylvester Groth: Otto
  • Karel Hermánek: Capità Hermann Musk
  • Heinz Emigholz Michel Lasorne): Edgar Emigholz
  • Ferdinand Schuster: Double Edgar
  • Oliver Broumis: HGM
  • Dieter Okras: Capità Haller
  • Zdenek Vencl: Wölk
  • Mark Kuhn: Sergent Pflüger
  • Thorsten Bolloff: Feldmann
  • Alexander Wachholz: Reverend Renner
  • J. Alfred Mehnert: Lupo
  • Ulrike Arnold: Viola
  • Christian Knoepfle: Dieter
  • Flip Cap: Ludwig
  • Jaroslav Tomsa: Avi Erwin
  • Pavel Mang: Kolja
  • Otto Sevcik: Major Kock
  • Jophi Riguis: Schröder
  • Svatopiunk Ricanek: Un soldat alemany
  • Otmar Dvorak: Von Lausitz
  • Karel Hábl: Un ajudant
  • Thomas Lange: Un metge
  • Karel Hlusicka: Un metge
  • Alexander Koller: L'acordionista
  • Petr Skarke: Un soldat
  • Hynek Cermak: Un soldat
  • Cestmír Randa Jr.: Un soldat
  • Jan Preucil: Un major a l'aeròdrom
  • Bohumil Svarc: Un metge a l'aeròdrom
  • Pirjo Leppänen: Una mare qui plora
  • Aale Mantila: Un vell pare
  • Theresa Vilsmaier: Una mare
  • Janina Vilsmaier: Un nen
  • Oliver Steindler: Un nen
  • Jana Steindlerova: Un nen
  • Kaja Hermanek: Un nen

Premis[modifica]

  • Premi del Film bavarès, 1992 :
    • Millor fotografia: Joseph Vilsmaier
    • Millor muntatge: Hannes Nikel
    • Millor producció: Bob Arnold, Günter Rohrbach, Joseph Vilsmaier, Hanno Huth
  • Jupiter, 1994 :
    • Millor film alemany
  • Festival Internacional de Cinema de Moscou, 1993 :
    • Nominació al St. George d'or: Joseph Vilsmaier

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Amb força mitjans importants (una trentena d'actors, 25.000 figurants, 100 especialistes, 22 pesos pesats, 45 camions, 20 camionetes, 29 òmnibus, 50 cotxes, 10 trineus a motor, 25 blindats txecs, 18 blindés finlandesos, 6 avions, un tren, 8 tones d'explosius, 200.000 municions de artilleria, 10.000 peces de vestuari), el film és primer de tot una reconstitució històrica impressionant. A continuació, permet de seguir la vida d'homes senzills, de soldats alemanys en aquesta batalla. Els combats, encara que presents, representen un part menor del film. El que es posa davant aquí, són els homes, perduts en la bogeria de la guerra amb les seves pors, les seves ignoràncies, els seus dubtes i la revolta qui ressona en ells. L'aspecte "guerra", passa de vegades al segon pla i deixa la plaça a diàlegs entre soldats que porten la nostàlgia del país, la seva visió de la guerra, les seves preocupacions diàries i la seva manera d'enfrontar l'horror de la guerra. Aquest film és un molt bonic quadre d'homes abandonats lluny de casa seva per dirigents desconnectats de la realitat del terreny. El relat i els diàlegs no cauen mai en el maniqueisme o la compassió i ofereixen una mirada nova i matisada sobre aquesta terrible batalla de la Segona Guerra mundial.
  • No confondre amb Stalingrad (2001), dirigida per Jean-Jacques Annaud, que tracta el tema de dos tiradors d'elit, un soviètic, l'altre alemany, durant la la batalla de Stalingrad No confondre tampoc amb "Stalingrad", film soviètic de 1989, dirigit per Youri Ozerov, film de 196 min. en 2 parts. Ni amb "Stalingrad", film rus de 2013, dirigit per Fiodor Bondartchouk, primer film rus que fa servir la tecnologia 3D i seleccionat per representar Rússia als Oscars del cinema 2014 en la categoria millor film en llengua estrangera (destacar que Fiodor Bondartchouk, fill de Serguei, actua al film de Youri Ozerov).

Referències[modifica]

  1. «Stalingrad» (en català). esadir.cat.
  2. «Stalingrad». The New York Times.