Stevns Klint

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Stevns Klint
Stevns Klint 4525692589 da98ffd5a6 o.jpg
Stevns Klint
Dades bàsiques
Tipus penya-segat i Cretaceous–Paleogene boundary
Característiques
Dimensions 17  km (Llargada
Altitud 1 m
Ubicació
Regió/prov. Europa i Amèrica del Nord
Localització Sjælland
Dinamarca Dinamarca

55° 16′ 56″ N, 12° 27′ 00″ E / 55.2822°N,12.45°E / 55.2822; 12.45
Patrimoni de la Humanitat
Tipus Natural
Criteris (viii)
Declaració 2014 (38a sessió)
Identificador 1416
Regió Europa i Amèrica del Nord
Modifica dades a Wikidata

Stevns Klint és un penya-segat de guix blanc situat a uns 6 km al sud-est de Store Heddinge a l'illa danesa de Sjælland. S'estén al llarg de 14,5 quilòmetres de la costa, és d'importància geològica com un dels límits Cretaci-Terciari (K/T) millor exposats del món, evidència de l'impacte del meteorit que portar a l'extinció dels dinosaures. Malgrat l'erosió freqüent, el penya-segat s'eleva a una altura de fins a 40 m.[1] Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2014[2]

Geologia[modifica | modifica el codi]

El penya-segat mostra seccions de l'etapa més tardana del Maastrichtià (fa entre 72 i 66 milions d'anys) i de l'etapa més primerenca del Danià (fa entre 66 i 62 milions d'anys).[3]

Un estrat fosc de "argila de peix" (Fiskeler en danès, lit. "peixateria") de diversos centímetres d'espessor i que conté iridi, marca amb claredat la frontera entre el Cretaci i el Paleogen.[1] Aquestes capes poden veure's també a gran profunditat en els túnels de Stevnsfortet, una fortalesa de la Guerra Freda construïda l'any 1953. La creta de bryozoa del penya-segat és molt resistent als impactes tant d'armament convencional com a nuclear.[4]

Museu de la Guerra Freda[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Guerra Freda de la Fortalesa de Stevns va obrir les seves portes al públic l'any 2008. Inclou una àmplia mostra d'equipament militar i una visita guiada d'hora i mitja de durada a través del vast sistema de túnels subterranis de la fortalesa. Aquest complex s'estén al llarg d'1,6 km de túnels, barracons i centres de comandament, a més d'un hospital i fins a una capella. També inclou dos dipòsits de municions per als seus canons de 15 centímetres. Els túnels es troben a 18-20 metres de profunditat, excavats en la seguretat de la calcària blanca de Stevns. La fortalesa secreta es va construir l'any 1953 i va seguir sent operativa fins a l'any 2000.[5]

Església d'Højerup[modifica | modifica el codi]

Església d'Højerup.

L'antiga església d'Højerup (Højerup Gamle Kirke) es troba en el cim del penya-segat des de voltants de l'any 1200. Com a resultat de l'erosió l'any 1928 es va produir un lliscament de terres que va provocar l'esfondrament del presbiteri i la seva caiguda fins a la riba sobre la qual s'alçava. Es pot accedir al penya-segat des de l'església gràcies a uns graons. L'any 1913 es va completar una església situada a 300 m terra endins des del penya-segat.[6]

Patrimoni de la Unesco[modifica | modifica el codi]

El 23 de juny de 2014 la Unesco va anunciar que Stevns Klint i el Mar de Frísia havien estat inclosos a la llista de Patrimoni de la Humanitat de Dinamarca.[7][8]

Penya-segats de Stevns Klint i el seu far

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Stevns Klint (en danès)
  2. http://whc.unesco.org/en/list/1416 Info sobre Stevns Klint a la plana de la Unesco]
  3. Surlyk F, Damholt T. & Bjerager M. «Stevns Klint, Denmark: Uppermost Maastrichtian chalk, Cretaceous-Tertiary boundary, and lower Danian bryozoan mound complex». Bulletin of the Geological Society of Denmark, 54,  2006, pàg. 1-48 [Consulta: 10 juliol 2014].
  4. «Coastal Cliff Stevns Klint» (en anglès).
  5. «Stevnsfort Cold War Museum» (en anglès).
  6. Højerup (en danès)
  7. Stevns Klint og Vadehavet på Unesco-liste (en danès) Danmarks Radio
  8. «Six new sites inscribed on World Heritage List» (en anglès).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stevns Klint Modifica l'enllaç a Wikidata