Stevns Klint
 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||
| Dades | |||||||||||
| Tipus | Penya-segat i Límit Cretaci-Paleogen  | ||||||||||
| Característiques | |||||||||||
| Mesura | 17 ( ) km | ||||||||||
| Altitud | 41 m | ||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||
| Regió | Europa i Amèrica del Nord | ||||||||||
| Localització | Sjælland  Dinamarca | ||||||||||
| |||||||||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||||||||
| Tipus | Natural → Europa-Amèrica del Nord | ||||||||||
| Data | 2014 (38a Sessió), Criteris PH: (viii) | ||||||||||
| Identificador | 1416 | ||||||||||
| |||||||||||
Stevns Klint és un penya-segat de carbonat càlcic[1] situat a uns 6 km al sud-est de Store Heddinge a l'illa danesa de Sjælland. S'estén al llarg de 14,5 quilòmetres de la costa, és d'importància geològica com un dels límits Cretaci-Terciari (K/T) millor exposats del món, evidència de l'impacte del meteorit que portar a l'extinció dels dinosaures. Malgrat l'erosió freqüent, el penya-segat s'eleva a una altura de fins a 40 m.[2] Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2014.[3]
Geologia[modifica]
El penya-segat mostra seccions de l'etapa més tardana del Maastrichtià (fa entre 72 i 66 milions d'anys) i de l'etapa més primerenca del Danià (fa entre 66 i 62 milions d'anys).[4]
Un estrat fosc de "argila de peix" (Fiskeler en danès, lit. "peixateria") de diversos centímetres d'espessor i que conté iridi, marca amb claredat la frontera entre el Cretaci i el Paleogen.[2] Aquestes capes poden veure's també a gran profunditat en els túnels de Stevnsfortet, una fortalesa de la Guerra Freda construïda l'any 1953. La creta de bryozoa del penya-segat és molt resistent als impactes tant d'armament convencional com a nuclear.[5]
Museu de la Guerra Freda[modifica]
El Museu de la Guerra Freda de la Fortalesa de Stevns va obrir les seves portes al públic l'any 2008. Inclou una àmplia mostra d'equipament militar i una visita guiada d'hora i mitja de durada a través del vast sistema de túnels subterranis de la fortalesa. Aquest complex s'estén al llarg d'1,6 km de túnels, barracons i centres de comandament, a més d'un hospital i fins a una capella. També inclou dos dipòsits de municions per als seus canons de 15 centímetres. Els túnels es troben a 18-20 metres de profunditat, excavats en la seguretat de la calcària blanca de Stevns. La fortalesa secreta es va construir l'any 1953 i va seguir sent operativa fins a l'any 2000.[6]
Església d'Højerup[modifica]
L'antiga església d'Højerup (Højerup Gamle Kirke) es troba en el cim del penya-segat des de voltants de l'any 1200. Com a resultat de l'erosió l'any 1928 es va produir un lliscament de terres que va provocar l'esfondrament del presbiteri i la seva caiguda fins a la riba sobre la qual s'alçava. Es pot accedir al penya-segat des de l'església gràcies a uns graons. L'any 1913 es va completar una església situada a 300 m terra endins des del penya-segat.[7]
Patrimoni de la Unesco[modifica]
El 23 de juny de 2014 la Unesco va anunciar que Stevns Klint i el Mar de Frísia havien estat inclosos a la llista de Patrimoni de la Humanitat de Dinamarca.[8][9]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stevns Klint |
- ↑ «A Dramatic Chapter in the History of the Earth» (en anglès). stevnsklint.com. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Stevns Klint (en danès)
- ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Stevns Klint» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ Surlyk F, Damholt T. & Bjerager M. «Stevns Klint, Denmark: Uppermost Maastrichtian chalk, Cretaceous-Tertiary boundary, and lower Danian bryozoan mound complex». Bulletin of the Geological Society of Denmark, 54, 2006, pàg. 1-48 [Consulta: 10 juliol 2014].
- ↑ «Coastal Cliff Stevns Klint» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-25. [Consulta: 28 abril 2017].
- ↑ «Stevnsfort Cold War Museum» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 29 abril 2017].
- ↑ Højerup (en danès)
- ↑ Stevns Klint og Vadehavet på Unesco-liste (en danès) Danmarks Radio
- ↑ «Six new sites inscribed on World Heritage List» (en anglès).
 | Dinamarca |  | |
|---|---|---|---|
| Groenlàndia | |||
