Strákarnir okkar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaStrákarnir okkar
Fitxa tècnica
Direcció Róbert Ingi Douglas
Protagonistes
Producció Mike Downey
Júlíus Kemp
Zorana Piggott
Sam Taylor
Ingvar Þórðarson
Guió Róbert Ingi Douglas
Música Mínus Barði Jóhannsson
Fotografia G. Magni Ágústsson
Productora Solar Films
The Icelandic Filmcompany
Film and Music Entertainment
Dades i xifres
País Islàndia, Finlàndia i Regne Unit
Data d'estrena 2005
Durada 85 minuts
Idioma original Islandès
Color en color
Temàtica
Gènere Comèdia
Esport
LGTB
Tema principal futbol
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 5.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa 3.5/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Strákarnir okkar (en anglès Eleven Men Out) és una pel·lícula islandesa del 2005, dirigida per Robert Ingi Douglas. És un drama romàntic i sàtira social sobre la sortida de l'armari en el món del futbol professional. La pel·lícula participà en el Festival Internacional de Cinema de Toronto (2005)[1] i el Festival Internacional de Cinema de Berlín (2005).[2]

Segons el Filmlexikon «El drama utilitza el gènere de film d'esport per mostrar com una sortida de l'armari desacomplexada i l'esperit d'èquip poden canviar un medi homòfob. Aquest film plé d'humor vol incitar a la discussió, en tractar el seu tema com un hàbil sismògraf sociocultural.»[3] La revista novayorkès Gay City News parla d'un film «amable però mediocre».[1] El film tracta una temàtica semblant a la pel·lícula alemanya Männer wie wir (anglès: Guys & Balls) del 2004.[4]

Argument[modifica]

Ottar Thor és el futbolista estrella de l'equip de futbol de Reikiavik KR. L'èxit professional contrasta amb la seva vida privada fracassada. Es va divorciar de la seva dona, una exmiss Islàndia, viu amb el seu fill de tretze anys que només juga videojocs i son pare i germà inaguantables decideixen viure a casa seva.[5]

En fer-se pública la seva homosexualitat a la premsa, el seu entorn, el seu pare que és el seu entrenador i el principal patrocinador comencen a mostrar-se-li hostil. Es veu molt aviat relegat a ocupar la banqueta durant els partits i finalment el club, neguitós de la seva reputació l'acomiada. Ottar abandona l'equip i comença a jugar amb l'equip amateur de jugadors gais, entrenat per un seu amic.

L'équip KR no juga gaire bé sense el seu millor jugador i el pare entrenador intenta que Ottar poguès tornar a condició d'aturar «jugar al gai», el que de totes maneres considera una mera mania passatgera. Ottar Thor també entra en conflicte amb el seu propi fill adolescent per tota l'atenció que la situació li ocasiona.

Ottar finalment accepta tornar al KR amb la condició que el KR jugui un partit contra l'equip dels seus companys gais. El seu pare hi accepta, sense saber que el partit es celebrarà el dia de l'orgull gai.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Erickson, Steve «Toronto Delivers a Cinephile’s Fix». Gay City News [Nova York], LXXV, 39, set-oct 2005.
  2. «Eleven Men Out» (en anglès). Icelandic Films. [Consulta: 24 agost 2017].
  3. AA.VV. «11 Men Out». A: Lexikon des internationalen Films (en alemany). Zweitausendeins Verlag. 
  4. Harvey, Dennis «Review: ‘Eleven Men Out’» (en anglès). Variety, 27-09-2005.
  5. Deming, Mark. «Eleven Men Out» (en anglès). Allmovie.
  6. «Strákarnir okkar (2005)» (en islandès). Kvikmyndir, 2005. [Consulta: 24 agost 2017].

Enllaç extern[modifica]