Studium (Constantinoble)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el monestir. Vegeu-ne altres significats a «Studium (revista)».
Infotaula d'edifici
Studium
Theodore Studite (Menologion of Basil II).jpg
Dades
Tipus church ruin Tradueix i monestir
Creació segle V (Gregorià)
Dedicat a Joan Baptista
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura romana d'Orient
Ubicació geogràfica
ProvínciesProvíncia d'Istanbul
CiutatIstanbul
 40° 59′ 46″ N, 28° 55′ 43″ E / 40.99611111°N,28.92861111°E / 40.99611111; 28.92861111
Activitat
Religió cristianisme ortodox
Modifica les dades a Wikidata

Studium (grec Stúdion) fou el més important dels monestirs de Constantinoble, situat prop de la Propòntida al barri de Psamathia.

Fou fundat el 462 (o 463) pel cònsol Estudi (Studios, Studius), romà establert a Constantinoble, i el va dedicar a Sant Joan Baptista. Els primers monjos van venir del monestir d'Acoemetae.

Amb el temps les normes del monestir de Studium foren preses com a model pels monjos de Mont Athos o Mont Atos i altres monestirs bizantins. Els monjos de Studium es van mostrar lleials en diverses ocasions conflictives i en especial en el cisma d'Acaci (489-519), el conflicte iconoclasta (segles VIII i IX) quan l'hegumenos (abat) Sabbes (Sabbas) va defensar l'ortodòxia contra els iconoclastes al Concili de Nicea II (787).

Constantí V (741-775) els va expulsar temporalment del monestir però hi van tornar a la mort de l'emperador i llavors els va dirigir l'esmentat Sabbes a la mort del qual el va succeir Sant Teodor Estudita, que va tenir un govern conflictiu en el qual els monjos foren expulsats algunes vegades i alguns executats; després de Teodor, el seu deixeble Naucraci va restablir la disciplina quan ja s'havia acabat el conflicte iconoclasta. L'abat Nicolau es va negar a reconèixer a Foci com a patriarca i fou empresonat; cinc successors van reconèixer a Foci. Teodor hi va establir una famosa escola de cal·ligrafia i fins al segle xi fou centre de la poesia religiosa bizantina (algun himnes encara s'utilitzen a l'església grega).

Al segle XI, el 1024, el monestir fou destruït pels croats i encara que es va tornar a habitar no fou reconstruït fins al segle XIII; durant el govern de Simeó, un monjo de nom Nicetes Pectorat va fer un violent atac contra els llatins en un llibre i fou cridat a presència de l'emperador i el Papa per cremar públicament el seu llibre (1054), però la disputa es va reiniciar poc després. El monestir, ja en decadència, no va parar de baixar.

El 1290 es va reconstruir però va ser destruït en la major part el 1453 en la conquesta otomana i només va restar l'església de Sant Joan Baptista que avui és la mesquita İmrahor.