Teodor Estudita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sant Teodor».
Sant Teodor Estudita o,
Teodor de Studium
Studite.jpg
Mosaic amb el sant
abat i confessor
Naixement Θεόδωρος (Theódoros)
759
Constantinoble (Imperi Bizantí)
Mort

11 de novembre de 826


Monestir d'Hagios Tryphon (Akritas, Calcita, Bitínia)
Sepultura Monestir de Stoudios (Constantinoble, tomba desapareguda)
Ocupació monjo i escriptor
Commemoració en Església catòlica, Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals
Canonització ca. 845
Festivitat 11 de novembre
Fets destacables Abat del monestir de Studium; escriptor i teòleg
Orde Monjos basilians
Iconografia Com a monjo, amb un llibre a les mans
Modifica dades a Wikidata

Teodor EstuditaTheodorus Studita, Θεόδωρος— (Constantinoble, 759 - Chalcite, Bitínia, 11 de novembre de 826) fou un abat del monestir de Studium. Va entrar al monestir de Sacudium (on era abat el seu oncle Plató) el 781, i el 794 va succeir al seu oncle que va renunciar. Fou un defensor del culte a les imatges i el seu zel li va procurar una gran reputació entre els monjos.

El 795 l'emperador Constantí es va casar amb Teodota contra les lleis canòniques; Teodor va anatematitzar a l'emperador i va denunciar al patriarca Tarasi (que a l'any següent fou desterrat a Tessalònica). A la mort de l'emperador el 797, va ser cridat a Constantinoble on va entrar amb gran pompa i va aconseguir el favor de l'emperadriu Irene.

El 798, degut a un atac àrab, es va traslladar al monestir de Studium, a tocar de Constantinoble. El 806 Nicèfor fou nomenat patriarca i l'abat Josep, que havia autoritzat el matrimoni de l'emperador Constantí fou restaurat en la comunió de l'església per un concili que va tenir lloc a la capital, i Teodor s'hi va oposar i se li van unir molts monjos; el papa Lleó III el va condemnar i li va contestar amb arrogància i insolència; finalment fou desterrat el 809 junt amb el seu germà Josep i el seu oncle Plató, a una illa de la Propòntida.

Foren alliberats el 811, Quan el 813 l'emperador Lleó V de Bizanci va emetre un edicte contra el culte de les imatges, Teodor s'hi va oposar i el va desafiar i va incitar al poble a la sedició; fou posat en residència vigilada però com que no parava d'enviar cartes contra l'emperador, fou enviat a presó (va passar per unes quantes) fins que va acabar a Esmirna.

El 821 fou alliberat per l'emperador Miquel el Tartamut i va poder tornar a Studium on va recuperar la condició d'abat. No es va fer més moderat i el 824, indignat per la manca de decisió de l'emperador contra els iconoclastes, va donar suport a Tomàs que volia enderrocar a Miquel i quan l'intent va fracassar Teodor es va retirar de Constantinoble i finalment es va establir a l'illa de Calcita (Chalcite) on va morir cinc anys més tard mentre deia missa al monestir de Hagios Tryphon (Akritas, Bitínia).

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  • Un discurs sobre les imatges davant l'emperador Lleó
  • Διαθήκη Confessió de fe
  • Βίβλος δογματική, ἐν ᾗ στερροὶ λόγοι ? καὶ ἀντιρρητικοί, tres discursos contra els iconòmacs
  • Ἔλεγχος καὶ ἀνατροπὴ τῶν ἀσεβῶν ποιημάτων, refutació d'un escrit contra el culte de les imatges
  • Προβλήματά τινα πρὸς εἰκονομάχους
  •  ?ατὰ εἰκονομάκους κεφάλαια ἑπτά
  • Ἐπιστολὴ πρὸς πλάτωνα περὶ τῆς προσκυνήσεως τῶν σεπτῶν εἰκόνων
  • Dos llibres d'epístoles (en total 276 cartes)
  • Ἰάμβοι εἰς διαφόρους ὑποθέσεις, poema epigramàtic
  • Δογματικὴ περὶ τιμῆς καὶ προσκυνήσεως τῶν ἁγίων εἰκόνων,
  • Ἐπιτάφιος εἰς Πλάτωνα τὸν ἑαυτοῦ πνευματικὸν πατέρα
  • Λόγος εἰς τὴν προσκύνησιν τοῦ τιμίου καὶ ζωοποιοῦ σταυροῦ ἐν τῇ μεσονηστίμῳ,
  • Κανὼν εἰς τὴν σταυροπροσκύνησιν
  • Κανὼν ψαλλόμενος εἰς τὴν ἀναστήλωσιν τῶν ἁγίων εἰκόνων
  • Ἡ μικρὰ λεγομένη Κατήχησις
  • Ἐγκώμιον περὶ τοῦ ἁγίου Βαρθολομαίου
  • Ἐγκώμιον εἰς τὸν ἅγιον Ἀπόστολον καὶ Εὺαγγελιστὴν Ἰωάννην τὸν θεολόγον
  • Sermo brevis in Dominicam quartam Quadragesimae
  • Capitula quattuor de Vita ascetica
  • Ἐγκώμιον εἰς τὴν τρίτην ἕυρεσιν τῆς τιμίας κεφαλῆς τοῦ ἁγίου προδρόμου,
  • Τροπάρια, κανόνες, col·lecció d'himnes
  • Ἡ μεγάλη καλουμένη κατηχητική, dividit en tres parts: κατήχησις, μηνολόγιον, i διδασκαλία
  • 217 discursos

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou sebollit al monestir d'Hagios Tryphon, però el seu cos fou traslladat al monestir de Studium el 26 de gener de 844. Fou canonitzat llavors per les esglésies catòlica i ortodoxa, amb festivitat conjunta l'11 de novembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor Estudita Modifica l'enllaç a Wikidata