Styrax officinalis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuStyrax officinalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN79927884 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaStyracaceae
GènereStyrax
EspècieStyrax officinalis Modifica el valor a Wikidata
L.
Nomenclatura
Ortografia originalStyrax officinale Modifica el valor a Wikidata

Styrax officinale és una espècie de planta de la família de les Estiracàcies que posseeix les mateixes característiques i propietats que Styrax benzoin.

Descripció[modifica]

És un arbre que arriba a mesurar fins a 10 metres d'alçada. Les seves fulles són ovals, senceres i cobertes de borrissol blanquinós. Les flors, de color blanc, es troben agrupades. El seu fruit és ovoide, mesurant un centímetre de diàmetre, el qual conté una llavor.

Propietats[modifica]

Taxonomia[modifica]

Deltaria brachyblastophora va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 1: 444, l'any 1753.[1]

Etimologia[modifica]

  • Styrax: nom genèric que deriva del nom grec clàssic utilitzat per Teofrast derivat d'un nom semític per a aquestes plantes productores de resina de la qual es recopila l'estorac (un tipus de bàlsam).[2]
  • officinalis: epítet llatí que significa "planta medicinal de venda a herbaris".[3]

Sinonímia[modifica]

  • Styrax officinalis var. officinalis L.
  • Styrax officinale[4]

Referències[modifica]

  1. Styrax officinalis a Trópicos.
  2. Styrax a Nombres Botánicos.
  3. officinarum a Epítetos Botánicos.
  4. «Styrax officinalis a EOL» (en anglès). [Consulta: 16 juliol 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  • UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008.
  • BERDONCES, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • VANACLOCHA, B. & CAÑIGUERAL, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona.
  • DUKE, J. A. (1929. CRC Handbook of medicinal herbs. Ed. CRC Press.
  • TEUSCHER, E. (2006). Medicinal spices : a handbook of culinary herbs, spices, spice mixtures and their essential oils. Ed. Stuttgart : Medpharm/GmbH (2006)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]