Subsidència
Subsidència és el moviment d'una superfície (normalment, la superfície de la Terra) que es desplaça cap avall relatiu a un datum com el del nivell del mar. L'oposat a subsidència és l'aixecament tectònic, el qual té com a resultat un increment d'elevació. La subsidència del sòl s'estudia en geologia, enginyeria geotècnica i agrimensors.
Dissolució de la pedra calcària[modifica]
La subsidència sovint causa problema en terrenys càrstics, on es dissol la pedra calcària i causa buits i coves. Si el sostre d'aquestes cavitats es torna massa feble es pot col·lapasar i les roques i terres d'amunt cauran dins l'espai buit causant una subsidència a la superfície podent fer forats de molts centenars de metres de fondària.
Mineria[modifica]
Diversos mètodes de mineria poden portar al col·lapse del buit extret, normalment aquesta subsidència està molt localitzada en la zona on es treballa.[1]
Extracció de gas natural[modifica]
Si el gas natural s'extreu d'un camp de gas natural la pressió inicial (fins a 60MPa) en el camp pot baixar al llarg dels anys. Si la pressió baixa es pot produir subsidència a nivell de terra. La subsidència per extracció de petroli i gas al delta del Mississipi ha causat l'elevació del nivell del mar en 34 km² de la superfície d'aiguamolls i terra seca cada any des de 1930, Louisiana ha perdut 1.200.000 d'acres. Als Països Baixos, a Slochteren des de la dècada de 1960 l'extracció de gas ha fet baixar una superfície de 250 km² 30 cm.[2]
Terratrèmols[modifica]
Al Japó el terratrèmol de 2011 va causar una subsidència[3] localment de 50 cm i més en la costa del Pacífic
Per aigües subterrànies[modifica]
En zones baixes tals com les planes costaneres o deltaiques necessita un drenatge. Per l'aereació de la matèria orgànica del sòl l'oxida i aquest procés pot portar a subsidència del terreny. Això s'aplica a nivells canviants de l'aigua subterrània. En aquests casos es pot perpetuar la subsidència amb nivells de 5 cm/any. La gestió de l'aigua en regadius també s'ha de tenir en compte com possible originadora de subsidències.
Per falles geològiques[modifica]
Les tensions diferencials poden ser per falles geològiques l'escorça de la terra o per flux dúctil en el més càlid i més fluid mantell de la Terra. Quan hi ha una falla hi pot haver una subsidència de gran extensió.
Subsidència isostàtica[modifica]
L'escorça flota en l'astenosfera, que és plàstica. Si s'afegeix massa (per exemple sediments) localment a l'escorça l'escorça fa una subsidència per compensar i mantenir el balanç isostàtic. També hi ha l'efecte contrari de rebot isostàtic (que de vegades dura milers d'anys) com el del final de l'època glaciar.
Efectes estacionals[modifica]
Molts sòls contenen proporcions significatives d'argila. Amb un assecament estacional es redueix el volum de sòl i en davalla la superfície. Això s'ha de tenir en compte en fer els fonaments dels edificis. En la vegetació després d'anys d'assecament acumulats hi pot haver el fenomen invers a la subsidència i el sòl s'aixeca i si augmenta la humitat, amb els anys pot expqndir-se lateralment
Referències[modifica]
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 13 octubre 2011].
- ↑ «Subsidence lecture». Arxivat de l'original el 2004-10-30. [Consulta: 13 octubre 2011].
- ↑ «平成23年(2011年)東北地方太平洋沖地震に伴う地盤沈下調査» (en japanese). Geospatial Information Authority of Japan, 14-04-2011. [Consulta: 17 abril 2011].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Subsidència |
 |
Vegeu Subsidència en el Viccionari, el diccionari lliure. |