Supermarine S.4
 | |
| Tipus | floatplane with 1 engine (en)  i avió de curses  |
|---|---|
| Fabricant | Supermarine (en) |
| Dissenyat per | Reginald Mitchell |
| Primer vol | 24 agost 1925 |
| En servei | ? – 1925 |
El Supermarine S.4 va ser un monoplà a motor d'un sol seient de carreres i d'aigua construït per Supermarine per competir en el Trofeu Schneider de 1925. Va xocar i es va destruir abans que la competició començara.
Especificacions
[modifica]Dades de Supermarine Aircraft since 1914[1]
Característiques generals
- Tripulació: 1
- Longitud: 8,12 m
- Envergadura: 9,33 m
- Alçada: 3,57 m
- Superfície de l'ala 12,9 m²
- Pes buit: 1.179 kg
- Pes carregat: 1.447 kg
- Motors: 1× motor alternatiu de 12 cilindres en W refrigerat per aigua Napier Lion VII, 680 cv
Rendiment
- Velocitat màxima: 208 kn, 385 km/h
- Càrrega alar: 112 kg/m²
- Potència/pes: 0.35 kW/kg
Referències
[modifica]- ↑ Andrews and Morgan 1987, p. 203.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Supermarine S.4
- Supermarine S.4 Arxivat 2016-07-16 a Wayback Machine. (anglès)
- Carreres del Trofeu Schneider Arxivat 2009-02-19 a Wayback Machine. (anglès)