Vés al contingut

Surer (peix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSurer
Balistes capriscus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN193736 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreTetraodontiformes
FamíliaBalistidae
GènereBalistes
EspècieBalistes capriscus Modifica el valor a Wikidata
Gmelin, 1789
Nomenclatura
Sinònims
Surer capturat a la Bretanya (França).
Balistes capriscus

La ballesta, el porcell o el surer (Balistes capriscus) és un gènere de peix d'aigua salada de la família dels balístids i de l'ordre dels tetraodontiformes.[1][2] En obrir l'espina dorsal i la que presenta al ventre, adopta un aspecte de ballesta, d’on rep el seu nom.[3] Emet uns sorolls semblants als d'un porc i que per això, en alguns llocs, són coneguts com a peixos porc o porcells.[3]

És l'únic balístid present als Països Catalans.[4] Fins a la fi del segle xx era una espècie rara a la zona nord de Catalunya, però l'escalfament pel canvi climàtic fa que moltes espècies més tropicals hi pugen a poc a poc.[5] A Eivissa és diu castanyola, mot que en la resta dels Països Catalans es fa servir per un altre peix, la Brama brama.[6][7]

Descripció

[modifica]

Té una talla màxima de 45 cm, comuna de 15 a 35 cm.[8] El cos és oval, molt comprimit lateralment i alt. La pell és coriàcia. El cap té el morro agut. La boca és petita amb els llavis carnosos i proveïda de vuit dents incisives molt fortes. Els ulls són petits i es troben a la part superior del cap. L'opercle és molt petit i es troba per damunt les pectorals. Té dues aletes dorsals, la primera té tres espines i es troba inserida dins un solc i pot aixecar-la violentament per defensar-se. La segona dorsal és semblant a l'anal. Les pèlviques estan transformades en una placa mòbil i rugosa.

És de color gris amb tons blaus i violetes. El ventre és clar.[9] Neda per ondulació dorsal i anal, per això es desplaça lentament i en cas de perill aixeca la dorsal.

Menja crustacis que gira amb una bufada i ataca al ventre, amb les fortes dents cucs, equinoderms i mol·luscs.[4][10]

Reproducció

[modifica]

A principi d'estiu es pot veure uns forats bastant grossos a la sorra: es tracta dels nius que fan per realitzar la posta. Guarden la posta atacant tot el que s'hi aproxima. Les femelles fan els nius bufant i els mascles guarden la posta. La incubació dura entre dos i tres dies. Les larves són planctòniques.

Hàbitat

[modifica]

Apareix a tota mena de fons, praderies, zones rocalloses i, principalment, sorrenques entre els 10 i 100 m de fondària. També apareix als ports i davall objectes flotants.[11] Està present a tot el Mediterrani i a l'Atlàntic (des de Gibraltar fins a Angola i des de Nova Escòcia fins a l'Argentina).[10]

Pesca

[modifica]

És una espècie no comercial a Catalunya,[8] i poc pescada al País Valencià.[12] La seua carn, sense espines, és excel·lent i es captura amb arts d'arrossegament i ocasionalment amb volantí. També es pot capturar fent pesca submarina: és una presa molt fàcil, ja que neda molt lentament i, fins i tot, pot agafar-se amb les mans, amb el risc de rebre una mossegada. Es torna agressiu quan té fam o es vol reproduir.[13]

Depredadors naturals

[modifica]

A banda de l'ésser humà, els seus principals enemics naturals són Thunnus albacares, Coryphaena hippurus i Acanthocybium solandri.[14]

Referències

[modifica]
  1. Llenart, Jordi. Noms de peixos. 2a ed. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2016 (Diccionaris en Línia). 
  2. «Surer (peix)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «Ballesta». Guia d'Espècies. L'aquàrium de Barcelona, 16-06-2015. Arxivat de l'original el 2021-08-05. [Consulta: 5 agost 2021].
  4. 4,0 4,1 de Sostoa, Francesc J. «Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins». A: Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Fundació Enciclopèdia. 
  5. Casadevall, Margarida; Lloret, Josep «La tropicalització del ma» (pdf). Revista de Girona, núm. 312, 2019, pàg. 81-83.
  6. Fàbrega, Jaume. «Castanyola, saputa,“japuta”…». VilaWeb, 28-02-2019.
  7. Castelló Escandell, Josep; Marí Muñoz, Joan. «castanyola». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera [Consulta: 5 agost 2021]. 
  8. 8,0 8,1 «Ballesta». Catàleg de peixos de la Costa Brava. Museu de la Pesca, s.d. [Consulta: 5 agost 2021].
  9. Mas Ferrà, Xavier; Canyelles Ferrà, Xavier. Peixos de les Illes Balears. Palma: Editorial Moll, maig del 2000, p. 260-261 (Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13). ISBN 84-273-6013-4. 
  10. 10,0 10,1 Agustin, Liza Q.; Luna, Susan M. «Balistes capriscus Gmelin, 1789 Grey triggerfish» (en anglès). Fishbase.
  11. «Balistes carolinensis Gmelin, 1789» (en castellà). Asturnatura.
  12. El 2020 se'n van pescar al País Valencià una mica més de dues tones, poc o gaire en comparació amb les 6000 tones d'anxova. «Peix fresc procedent de pesca extractiva». Comercialització per espècies. Generalitat Valenciana. [Consulta: 5 agost 2021].
  13. Senyarich, David «Identificat el peix mossegador de Lleucata». La Clau, 01-08-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-05 [Consulta: 5 agost 2021].
  14. «Organisms Preying on Balistes capriscus» (en anglès). Fishbase.