Sylvia Lagarda-Mata
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1964 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora i creativa publicitària |
| Llengua | català i castellà |
Sylvia Lagarda-Mata (Barcelona, 1964) és una escriptora en llengua catalana i castellana i creativa publicitària.[1]
Biografia[modifica]
Nascuda a Barcelona, va iniciar-se a finals dels 70 a la revista juvenil Rodamón, amb la secció Rondalles barcelonines,[2] falses llegendes sobre monuments de la ciutat. Des de l’any 2010, d’una de les seves obres de divulgació, Fantasmes de Barcelona, se’n fan rutes turístiques.[3]
Els seus inicis professionals van estar en el camp de la publicitat. Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona i durant anys va exercir de creativa a diverses agències de publicitat i de cap de promoció a la Generalitat de Catalunya. Després d’obtenir un Màster en Producció i Realització a la Universitat Politècnica de Catalunya, es va dedicar a la creació de guions cinematogràfics i de documentals per a diverses productores. Ha treballat a Televisió de Catalunya i ha impartit classes de comunicació i de cinema i televisió per a professionals.[4]
En els darrers temps ha treballat com a freelance publicitària i per al Consell Comarcal del Maresme per al qui ha dissenyat el cartell de la Fira d'Escriptores del Maresme,[5] entitat a la que pertany des de que resideix en una població d'aquesta comarca.[6] Ha publicat la major part de la seva obra literària en català, amb algunes incursions al castellà.
Una de les constants de les seves obres és la recuperació d’informació històrica i dels mites i les llegendes de Catalunya, de les que ha escrit diversos llibres de divulgació. Fins i tot les seves novel·les són de caràcter històric, recreant èpoques anteriors.[7] L’any 2007 va quedar finalista del Premi Sent Soví de literatura gastronòmica amb una novel·la històrica, Mazapanes Amargos, que recrea la Barcelona de Ferran I d’Antequera.[8] El 2017 guanya el Premi Talent-Relat, de la Fundació Impulsa Talentum, amb el conte L'Últim Mestre del Temple.[9] El 2024 guanya el 2n Premi Santa Eulàlia de novel·la amb l'obra Veus de mort als Encants Vells[10].
Obra[modifica]
Assaig i divulgació
- Goita, camaco! Vale, Pagès! (La Magrana, 1998)
- Fantasmes de Barcelona (Angle, 2009), (versió castellà: Fantasmas de Barcelona, Angle, 2010)
- El Diable és català (Angle, 2014)
- Catalunya, terra de pirates (Angle, 2021)
- Catalunya, terra de bandolers (Angle, 2023)
Infantil-Juvenil
- Rondalles barcelonines (revista Rodamón, 1979)
- Misteris de Barcelona per no dormir (Angle, 2013)
- Misteris de Catalunya per passar por (Angle, 2016)
Novel·la
- Mazapanes amargos (RBA, 2008)
- L’ombra de la Magui encara és al jardí (Columna, 2020), (versió castellà: La sombra de Magui aún está en el jardín, Destino, 2020)
Referències[modifica]
- ↑ Mestre, Albert «Sylvia Lagarda-Mata · “Víkings, corsaris i pirates llegendaris van saquejar la costa de l’Ebre durant segles”». Setmanari L'Ebre, 01-10-2021.
- ↑ «A Contra Corrent». [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ «Tour de los Fantasmas de Barcelona» (en castellà). Buendía Experiencias Únicas. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «SYLVIA LAGARDA-MATA» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Fira d’escriptores del Maresme». Consell Comarcal del Maresme. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ «Sylvia Lagarda-Mata». Consell Comarcal del Maresme, 24-04-2018. [Consulta: 11 desembre 2022].
- ↑ «La sombra de Magui aún está en el jardín» (en castellà). Google. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ «Els germans Posadas, premi Sent Soví». El Periódico de Catalunya, 05-10-2007.
- ↑ «Històric Premis Talent». [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ Safont, Joan. «El premi Santa Eulàlia posa llum a la foscor del cas del llibreter assassí de Barcelona gràcies al detectiu Dupin». Vilaweb, 12-02-2024. [Consulta: 13 febrer 2024].
Enllaços externs[modifica]
- Escritores.org https://www.escritores.org/libros/index.php/item/sylvia-lagarda-mata
- A Contra Corrent. Blog de Sylvia Lagarda-Mata https://sylvialagardamata.blogspot.com/